HEROIS.CAT: MUSICS D'AMER

MUSICS D’AMER

“Amer vila de musics” aquesta curta frase que mes d’una vegada haureu sentit, principalment els amerencs , ja que des de temps molt reculats aquest poble ha tingut la seva “cobla” o ja en temps  mes moderns la seva orquestra.

Fins l’any 1870 no trobem probes documentals , però si hi ha noticies de conjunts mes antics.

En una fotografia es mostra un conjunt de set musics que aleshores ja era una cobla completíssima amb els següents instruments: un clarinet , una tuba , un fiscorn , un cornetí , una flauta , i dos violins, actuaven a Susqueda i se’ls veu rodejats de amics i familiars.

Aquesta cobla , era molt sol·licitada en les festes majors per els pobles de la comarca , tenien una molt bona fama perquè tocaven tota classe de musica com era , els “quatre contrapassos” , el “pucigola” (el llarg i el curt) i el “cerdà” que eren imprescindibles en totes les festes majors , sobretot per la seva especialitat en la sardana curta (la llarga encara no existia) feien servir els mateixos instruments per oferir també sessions de ballables.

Es molt curiós la forma que eren contractats . la cobla demanava un duro ( 5 pessetes = 0’03 euros) per music , cosa que aleshores es trobava car, després d’un llarg estira i arronsa per rebaixar el preu , finalment s’acceptava però s’exigia que : devien presentar-se ben vestits, portar sabates ( de cap manera espardenyes) i barret de plat d’or.

Acceptades les condicions els musics es traslladaven al poble a peu, al arribar els donaven un bon esmorzar que solia constar de dos plats “ sopa d’all” i “niua” (sang , fetge i perdiu). Cantaven l’ofici religiós de rigor i després a la sortida tocaven el “contrapàs llarg” i dos sardanes curtes.

Per la tarda “ contrapassos” ,”sardanes curtes” i alguns balls de cobla al acabar recollien els instruments i marxaven a peu cap a casa seva tal com hi havia arribat.

Es conte que una vegada foren atacat per uns lladres de camins , però com eren set es pogueren defensar i arribaren a casa sans i estalvis amb el “duro” tan bonament guanyat.