LLIBRES

 

LLIBRES

 

La Bíblia el llibre mes sagrat de la cristiandat, s’estima que al llarg dels segles s’han produït al voltant de cinc mil milions de copies, la majoria en les ultimes dècades, tres mil nou-cents milions entre els anys 1960 i 2013. Això el converteix en el llibre mes influent de tots els temps.

Sabíeu que la quarta llengua en que es va editar i imprimir aquest llibre fou el català.

La primera fou La Vulgata, la versió llatina realitzada al principi del segle IV i oficialitzada per el concili de Trento encomanada per el Papa Damas i Jeroni d’Estridó. Impresa per Johannes Gutenberg (inventor de l’impremta) a Maguncia en el any 1455.

La segona fou traduïda al alemany impresa per Johannes Mentelin a Estrasburg en l’any 1466.

La tercera es la versió toscana (italià) per Nicolo Malermi impresa a Venècia  en l’any 1471.

La quarta es ni més ni menys que la versió catalana de Bonifaci Ferrer,  impresa a València per Alfonso Fernàndez de Córdoba i Lambert Palmart en l’any 1478.

Els volums d’aquesta Bíblia foren confiscats i cremats per la Inquisició Espanyola anomenada El Sant Ofici. 

Sabíeu que existeix un llibre que mai ningú podrà acabar de llegir i que nomes consta de 10 pagines.

L’any 1960 l’escriptor francès Raymond Queneanu, va presentar el que probablement sigui el llibre mes extens del món.

Es tracta de “ Cent Mille Miliards de poemes”, que només en 10 pagines en que cada una hi ha un sonet. Els versos mantenen tots la mateixa rima i estan tallats en tires, de manera que es poden combinar amb els altres sonets.

Així el nombre total de combinacions possibles que te el llibre es de 10 elevat a 14, és a dir cent bilions de poemes diferents. Això implica que mai ningú podrà llegir el llibre enter per molt que vulgui, ja que es tardaria uns quants milions d’anys en ajuntar tots els possibles poemes i això sense dormir ni menjar ni descansar, en tan sols 10 pagines.

Qualsevol combinació que fem formarà sempre un sonet amb sentit tan les estrofes, els versos, el ritme i la rima. A mes es molt probable que fent un poema a l’atzar el lector sigui el primer en llegir-lo ja que segons afirmava el mateix autor si tardem uns 45 segons en llegir un sonet, i altres 15 segons en preparar el pròxim, per llegir totes les combinacions tardaríem aproximadament uns 200 milions d’anys.