ORIGENS: ASSEGURANCES

ASSEGURANCES

Hi ha vestigis molt remots de institucions que en un concepte molt mes ampli podrien ser qualificats com a “assegurances”.

A Babilonia , des de el 4000 aC , els mercaders ja assumien el risc de pèrdua de les caravanes i concedien préstecs a elevats interessos ,que eren reemborsables  al final del viatge si tot acabava bé. Aquesta practica va quedar legalitzada en el famós important compendi de lleis “ El Codi de Hammurabi” , i segurament això servir d’antecedent a la legislació grega referent als préstecs sobre els vaixells i les seves carregues, com les associacions “Eranoi grega” o els “Collegia Funeraticia” dels romans.

L’origen de les assegurances en el sentit  mes estricte , comença amb els contractes d’assegurances marítimes medievals, on l’assegurat venia la mercaderia al assegurador , amb el compromís de tornar-la a comprar al port de destinació , a un preu molt mes alt prèviament pactat.

En el any 1435 es promulga a Barcelona , la “Ordenança de les Assegurances Marítimes” la mes antiga reglamentació de que es te noticia , seguida de les compilacions franceses “Guidon de la Mer” a l’any 1556, i “Ordonnance de la Marine” en el any 1681.

L’assegurança com institució moderna neix a Anglaterra en el segle XVII. L’incendi de Londres (1666) , Nicolas Barbon crear una entitat asseguradora contra incendis la “Fire Office” que en poc temps fou imitada per altres companyies com ”The Mercers Company”, (1698) que fou la primera asseguradora de vida.

Avui en dia , les antigues assegurances marítimes s’enquadren en branques mes amplies com poden ser els transports terrestres i també els aeris. I les de vida actualment presenta moltes variants com per cas de : mort, col·lectius , populars , d’invàlides i el d’accidents amb una importància capital per ser obligatori en el treball, responsabilitat civil i sobre tot el de vehicles.

   

HEROIS.CAT: ROSTANY

ROSTANY

Primer comte conegut de Girona-Besalú , un magnat got segurament establert a la Septimania o al Rosselló i que es podria identificar amb el Rodestagnus que el tres de juny de l’any 782 , com a vassall de Carlemany , assistir a un judici guanyat per Daniel arquebisbe de Narbona , contra el comte narbonès Miló

Es desconeix la data exacte en que va començar a administrar el comtat de Girona, però es molt probable que fos imposat per Carlemany immediatament després de la conquesta de Girona en el any 785.

Durant el seu govern va reforçar tot el sistema defensiu del comtat davant el continu atac de les ràtzies sarraïnes , ja que aleshores era un territori fronterer que quedar molt despoblat fins la conquesta de Barcelona en que la marca ( frontera ) es desplaçar.

Es molt probable que ell participes en la conquesta de Barcelona abans del 801 , com la incursió que va tenir lloc l’any 795  per un hispano-got de nom Joan del comtat de Narbona.

Cal destacar també la defensa del comtat i el seu territori per el  comte Rostany, per la gran expedició de Abd al Malik , que atacà Girona amb poderoses maquines de guerra i que aconseguí enderrocar les muralles però no pogué apoderar-se de la ciutat.

També l’any 801 participar molt activament en la conquesta de Barcelona , Rostany dirigir un cos d’exercit que en el moment inicial assetjar la ciutat mentre Guillem de Tolosa i Ademar de Narbona es dirigien a les comarques occidentals , l’Emperador  Lluis el Piadós romania en el Rosselló amb tropes de reserva .  

  Ref. Bibliografiques: Josep M.Salrach. Formacio Nacional de Catalunya.

SETGES DE GIRONA

ELS SETGES DE GIRONA

Nom amb el qual foren coneguts el tres setges a la ciutat , durant la guerra del Francès per les tropes napoleòniques i que li valgueren per donar-li el títol de “Tres vegades immortal”.

El primer setge fou el 20 de juny de 1808, per una força de 5000 homes comandats per el general Duhesme, però malgrat el mal estat de les fortificacions , els 300 soldats del regiment Ultonia i amb l’ajut de la població civil varen rebutjar els atacs i el general Duhesme es retira a Barcelona per reorganitzà les forces i prepara un segon setge. Aquest fou el 22 de juliol de 1808 , amb 6000 homes als quals se n’afegiren 5000 mes manats per Honoré de Reille. Els gironins auxiliats per les tropes del general Milans i per el sometent de l’Empordà que comandava Joan Clarós , el 16 d’agost feren una sortida i destruïren les instal·lacions bèl·liques de Napoleó, fet que obliga un cop mes a Duhesme a retirar-se a Barcelona.

El gran destorb que representava la ciutat de Girona per les comunicacions franceses varen fer decidir als invasors a iniciar un tercer setge  el maig de 1809 , per Gouvion Saint-Cyr, amb unes tropes que sobrepassaren els 22000 homes. A principis de juny la ciutat queda  incomunicada, la defensa la dirigia el nou governador militar, Mariano Álvarez de Castro , els homes, ciutadans  gironins foren enrolats a les companyies militars i la població femenina a la companyia de Santa Bàrbara.

Els assalts francesos se succeïren des del 4 de juliol i malgrat la resistència gironina els baluards de Sant Lluis , de Sant Narcís i de Sant Daniel mes el castell de Montjuic caigueren a mans de l’enemic.

Álvarez de Castro s’obstina a mantenir la resistència sabent que era inútil el sacrifici , que costa a Girona 4000 morts civils (aleshores el 50% de la població). Álvarez de Castro malalt hagué de cedir el comandament al general Bolívar que pacta la rendició de la ciutat el 10 de setembre amb el mariscal Augereau .   

  

HEROINES.CAT: NA MERCADERA DE PERALADA

NA MERCADERA DE PERALADA

Personatge que ha esdevingut famós per la seva heroïcitat davant les tropes franceses de Felip III L’ Ardit , durant el setge de la vila de Peralada l’any 1285 , que hi feu presoner un cavaller francès.

Ramon Muntaner així ens ho explica en el capítol numero124 de la seva “ Crònica “.

A la vila de Peralada , hi vivia una dona de nom Mercadera que hi regentava una botiga de merceria. Un dia anar al seu hort per collir unes cols , la host francesa havien acampat just al davant, per aquest motiu es vestir amb una gonella d’home (peça de vestir , composta de cos i falda mes o menys llarga que tan portaven homes com dones) agafar una llança , amb una espasa al cinto  i un escut.

Al acostar-se a l’hort sentir unes campanetes i va veure un cavaller francès amb el seu cavall que portava un pitrall de campanetes , el cavaller en veure-la s’acosta i ella que no tenia sortida li dona un cop de llança que li travessar la cuixa , la sella i arribar a tocar el cavall. L’animal al sentir-se ferit comença a dona cops i aixecar-se per davant i per darrera tot esquivat , ella agafar l’espasa i va ferir al cavall del cap que cada mig estabornit , va agafar-lo per les regnes i cridar:

-      Cavaller sous mort sinó us rendiu

El cavaller al veure de prop la seva  mort , es rendí a ella que li va treure la llança de la cuixa , i se l’emporta dintre la vila. Les gents de la vila i el rei amb el seu infant li feren explicar centes de vegades tal com havien anat els fets, es quedar amb el cavall i les armes del cavaller a mes dels dos-cents florins que aquest pagar per el seu rescat .

Se sap que l’any 1325 Na Mercadera encara vivia a la mateixa vila de Peralada.

SCOTLAND THE BRAVE

WHA’S LIKE US

DAMN FEW AND THEY’RE & DEID

The average Englishman in the home he calls his castle slips into his natural costume.

A shabby raincoat, patented by chemist Charles Macintosh from Glasgow, Scotland.

In route to his office he strides along the English lane, surfaced by John Macadam of Ayr, Scotland.

He drives an English car filted with tyres invented by John Boyd Dunlop of Dreghorn, Scotland.

At the office he receives the mail bearing adhesive stamps invented by James Chalmers of Dundee, Scotland.

During the day he uses the telephone invented by Alexander Graham Bell born in Edinburgh, Scotland.

At home in the evening his daughter pedals her bicycle invented by Kirkpatrick Macmillan, blacksmith of Dumfries, Scotland.

He watches the news on TV an invention of John Logie Baird of Helensburgh, Scotland and hears an item about the US. Navy founded by John Paul Jones of Kirkbean, Scotland.

He has by now been reminded too much of Scotland and in desperation he picks up the Bible only to find that, the first man mentioned in the good book is a scot “King James VI” who authorised its translation.

Nowhere can an English man turn to escape the ingenuity of the scots.

He could take the drink but the scots make the best in the world.

He could take a rifle and end it all but the breech loading rifle was invented by Captain Patrick Ferguson of Pitfours, Scotland.

If he escaped death, he could find himself, on an operating table injected with penicillin, discovered by Alexander Fleming of Darvel, Scotland. And given an anaesthetic, discovered by Sir James Young Simpson of Bathgate, Scotland.

Out of anaesthetic he would find no comfort in learning that he was as safe as the Bank of England founded by William Paterson of Dumfries, Scotland.

Perhaps only remaining hope would be to get would entitle him to ask…………….. “ WHA’S LIKE US”

     

ORIGENS:ELS JOCS OLIMPICS

ELS JOCS OLIMPICS

Instituïts  segons la llegenda per l’heroi i semi-deu Hèracles  formaven part de de les mes antigues i famoses festes nacionals gregues. Es celebraven cada quatre anys a la ciutat d’Olímpia i durant el  període entre uns jocs i els altres s’anomenava Olimpíada.

Històricament l’any 776 aC , apareix com la data de la primera celebració  se sap per la llista dels vencedors escrita per Hipies d’Elide al segle V aC. La popularitat va créixer tan que en poc temps i acudirien atletes de tota Grècia i també de les colònies que hi havia aleshores a Occident i a Orient.

El recinte on es celebraven els jocs era considerat sagrat s’anomenava l’Altis , i estava prohibit la presencia d’exercits armats en tot el seu contorn. En un principi els jocs es feien en un sol dia , però a partir del 432 aC ja duraven cinc dies , el dia inaugural dedicat a cerimònies religioses , tres dies de competicions , i el dia de clausura amb homenatge als vencedors.

Els exercicis gimnàstics constituïen la part central dels jocs , però amb el temps si n’hi anaren afegint , la lluita , el pentatló , el pugilat , (boxa) les curses de cavalls i quadrigues , el pancraci ( una lluita que hi dura poc per la seva perillositat , ja que tot valia ).

El cinquè dia els vencedors eren coronats amb un branquilló de olivera borda ,ereccions d’estàtues, la dedicació dels epinicis (himnes triomfals) dels poetes famosos de l’època. Durant tota l’antiguitat els jocs van adquirir un caràcter llegendari fins que Teodosi els prohibir al 393 , i fins el segle XIX ( juny de  1894) que foren restaurats per Pierre de Freddy, baró de Coubertin , i ja en el mateix any es funda també el COI , (Comitè Olímpic Internacional).

I per acabar recordar que a l’any 1992 aquest llegendaris jocs es celebraren a la ciutat de Barcelona.

LA MAGIA DE UN NUMERO

EL NUMERO 7

El 7 en l’escala decimal es un número singular, es primer que vol dir que nomes es divisible per ell mateix i per la unitat. El 2,el 3, i el 5 també son primers però es poden obtenir per la divisió d’altres números  de l’escala decimal. Nomes el 7 esta aquí per si mateix , no engendra res a l’escala decimal, ni tampoc es engendrat , es un numero virginal , un numero màgic.

Com va arribar aquesta xifra a tan extraordinària importància? Pitagores , nascut a Samos cap a l’any 570 aC , va reiterar lo que els mags i sacerdots de l’època ja sabien o es pensaven : els números son alguna cosa mes que un simple instrument per el càlcul.

El filòsof grec Aristòtil (350 Ac) s’imaginava la volta de l’univers composta per set capes diferents , cada de les quals girava independentment al voltant de la terra i a diferent velocitat de les altres. El Sol i la Lluna es traslladaven per aquestes capes , avui en dia es recorda aquesta visió com “ el setè cel”.

Set eren els herois que sota comandament de Teseu , anaren contra Tebes , la ciutat de les set portes , set nois i set noies verges tenia que enviar Atenes durant set vegades set anys a Creta ,al laberint de Minos .

 Fa mes de dos mil·lennis , que els grecs nomenaven set savis entre els seus filòsofs , i també cal recordar les set meravelles de l’antiguitat

Al setè dia descansaràs diu l’antiga llei hebrea , cada setè any es deixaven els camps sense treballar, els canelobres del temple tenien set braços , que eren els astres coneguts aleshores i per ells els ulls de Deu.

 I per acabar avui en dia encara fem servir  els set dies de la setmana tots dedicats als mateixos set astres coneguts de l’antigo.

   

CURIOSITATS MEDIQUES : SEGLE XIX

SEGLE XIX

Un dels grans descobriments del segle XIX fou el de l’anestesia , al 1842 , per el jove metge Crawford Williamson Long , qui va realitzar una intervenció  sense dolor amb èxit ,al 30 de març del mateix any a James Venables que estava afectat per dos petits tumors al cap .

Abans de aquesta gran fita , els metges intentaven narcotitzar els pacients que havien de operar amb tècniques molt rudimentàries en el mon de la medicina com era : semi asfixiar-los , emborratxar-los , congelar la part del cos que anaven a intervenir , o be fer-los inhalar el fum de plantes narcòtiques , aquest eren el mètodes mes comuns.

En aquests temps la reputació del cirurgians venia donada segons la rapidesa i destresa en que manejaven el escalpel ( una mena de bisturí ). En el segle XVIII , el doctor William Cheselden , del Hospital Sant Tomàs de Londres , tardava menys de un minut en tallar i ficar el dit per extreure una pedra de la bufeta urinària. Mes tard ja en el segle XIX , el doctor Robert Linston de University College va  adquirir certa fama per el temps que tardava en amputar una cama, menys de 30 segons.

A principis d’aquest segle , França importava anualment entre 30 i 40 milions de sangoneres , que eren utilitzades per els metges per eliminar la sang en les picades de serps i també com anticoagulant en la cirurgia , a causa d’aquest motiu les sangoneres varen estar en perill d’extinció.

En Anglaterra , durant la primera meitat del segle XIX , les escoles de medicina requerien tants cadàvers per les practiques dels estudiants que es forma un veritable i morbós mercat negre.

John William Burke i William Hare juntament amb el professor d’anatomia de la universitat d’Edimburg, el seu principal client ,foren penjats de la forca a l’any 1930 , se’ls hi atribuïen entre 15 i 30 assassinats.   

COINCIDENCIES : F. FRANCO

FRANCISCO FRANCO

Plutarc amb la seva obra mes coneguda , Vides Paral·leles ja ens parla de coincidències i comparacions entre personatges diferents , en aquesta obra es entre grecs i romans com per exemple les vides de Alexandre Magna i Juli Cèsar. Jo mateix , vaig publicar en aquest blog les coincidències entre els dos presidents americans  Abraham  Lincoln i John f. Kennedy , però en aquest cas no es tracta de comparar entre personatges diferents sinó una sola persona ,que enllaça el principi i final d’una guerra amb la seva mort, ni mes ni menys que el dictador F. Franco.

La guerra civil espanyola esclata un 18 de juliol de l’any 1936 , i acaba el dia 1 d’abril de l’any 1939 , amb la famosa frase de “Españoles , la guerra ha terminado”. Si tenim en compte que el dia després el 2 d’abril de 1939 comença la Era Franco , una dictadura que va durar uns quaranta anys

Tinguem en compte les xifres que ens dona la historia , la veritat que amb una simple suma el resultat es acollonant sinó fixeu-vos  be :

Si sumen la data de l’esclat de  la guerra 18-7 36 amb la de la nova era Franco 2-4-39 en dona el resultat esfereïdor.

18 – 7 – 36

   2 – 4 – 39

20 – 11 – 75

Sumant el dies amb dies , els mesos amb mesos i els anys amb anys ens dona la data de la mort del dictador.

Hem de creure dons que potser tots tenim un destí escrit , o tenia  aquest home un fet diferencial que ell mateix es va predeterminar el seu propi destí , o es senzillament una simple coincidència ,  això no ho sabrem mai.

ORIGENS : EL FUTBOL

FUTBOL

Moltes de  les antigues cultures des de l’egípcia a l’asteca , ja es coneixien els jocs rituals de pilota. A la Xina , en el segle III abans de Crist, existia el ts’uchu  un esport semblant al futbol. Que consistia en introduir ,amb el peu una pilota de cuiro dins un cistell. Al Japó, el kemani va entusiasmar en el segle VII, però solament entre els cortesans mes distingits , els jugadors es disposaven en cercle i es passaven la pilota tan de temps com fora possible sense que toques al terra i ja tenien unes sabates especials nomes per aquest joc.

Les arrels mes antigues i directes del futbol podrien trobar-se en els jocs de pilota que els antics romans portaren a Gran Bretanya durant la seva ocupació. La gran passió que va generà aquest joc entre els anglesos , hi queda tan adaptat i habituat , que en els segles XIV i XV les autoritats es veieren obligades a fer prohibicions sobre el joc degut al furor que ocasionava, no es d’estranyar dons que amb aquesta fascinació Anglaterra es convertís en el país natal del futbol modern.

El 26 d’octubre de l’any 1863 es fundà la primera federació de clubs del món   (Football Association ) i en el any 1882 començava a exercir la International Board la mes alta instancia que regulava tot lo referent a aquest esport. A l’any 1904 es creava la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació) on s’hi integren totes les federacions nacionals d’aquest esport.

A Espanya fou reconegut com a esport professional a l’any 1928 al crear-se el Campionat de Lliga , (que la guanyar al Futbol Club Barcelona) , dos anys mes tard  1930 s’organitzava el primer campionat internacional.

ORIGENS: ENCAIXADA DE MANS

FETS COTIDIANS

ENCAIXADA DE MANS

El seu origen es perd en la nit dels temps , es remunta a mes de 5000 anys d’antiguitat ,testificat per jeroglífics egipcis que representen pactes entre homes o deïtats que estrenyen les mans en senyal d’acord. Un dels antecedents mes importants prové de Babilonia , en el 1800 a de C. Durant la festivitat de l’any nou el monarca babiloni devia realitzar un acte de submissió a Marduk ( Deu suprem Babilònic ). Aquest acte consistia en dirigir-se a l’estàtua del Deu i agafar-li la ma en senyal de respecta. Quan els assiris envaeixen Babilonia per evitar que el poble conquerit es rebel·li continuarien amb la tradició adoptant-la com seva estenent-la per tot Mig Orient.

A Grècia i Roma es saludava , encaixant les mans però de manera diferent de com ho fem avui en dia. Ells s’agafaven el braç  fortament , això be de un ritual molt antic de les primeres etapes de Grècia molt marcada per diferents dialectes i subcultures , quan es trobaven dos viatgers en els camins aleshores sempre desolats lo primer que feien era treure les dagues o espases i veure com reaccionava l’altre part , si es mostraven signes de que no vulgues barallar-se s’endreçava l’espasa i s’agafaven fortament del braç dret en senyal de que no tornarien a treure l’arma .

Amb el temps aquesta tradició s’ha esdevingut un gest de pau i de bona voluntat , que ens ha arribat als nostres dies sense gaires canvis que usem per donar la benvinguda , per els acomiadaments o senzillament per saludar.