CATALUNYA .CAT ...... I DEU DIGUE

COM FOU CREADA LA TERRA CATALANA

En el principi dels temps , on el gènesis bíblic ens diu que Deu crea la terra en el tercer dia de la creació del mon. El Totpoderós assentat en el seu tron daurat i acompanyat dels  Arcàngels  Gabriel , Miquel i Rafel deliberaven sobre la millor manera de fer-ho. De cop s’aixeca i els explica els plans que tenia per la terra dels catalans.

-      Escolteu-me Arcàngels , donaré als catalans altes muntanyes com no n’hi ha enlloc, unes magnifiques valls amb una vegetació esplendorosa , amb arbres que donaran bons fruits , uns espessos  boscos on no hi faltarà la caça , àligues daurades i tota mena d’ocells que emplenaran la volta del cel, els llacs i rius amb aigües transparents i cristal·lines plenes de peixos que asseguraran la pesca tot l’any, una agricultura que florirà en grans quantitats qualsevol cosa que s’hi planti en aquesta terra ....

-      Però Senyor ..... - va replicar l’Arcàngel  Gabriel -

-      No he acabat Gabriel – l’interrompi el Totpoderós -  .... els catalans seran intel·ligents , molt treballadors , innovadors i els donaré també l’art de fabricar el que vulguin , una industria que serà emprenedora i necessària tan per ells com per els altres .

-      Espereu un moment  Senyor – torna interrompre l’arcàngel – no sereu un xic massa generós amb els catalans?

-      No estimat Arcàngel Gabriel , no soc massa generós , encara no us he dit qui seran els seus veïns.  

HEROINES: LA TRAVIATA

LA TRAVIATA

Les operes tot sovint es basen en llegendes èpiques i clàssiques, però La Traviata de Giuseppe Verdi , va néixer inspirada en una dona de no molt bona reputació de la ciutat de Paris.

La noia de nom Rosa Alfonsina Plessis , nascuda l’any 1824 a Nonant un petit llogarret normand a la vora de Bayeux. A l’edat de 13 anys s’escapa de casa seva i se’n va viure a Paris , sense un cèntim i es veu obligada a exercir la prostitució per sobreviure.

Al complir els 18 anys , Rosa ja havia ascendit en l’escala social , es canvià el seu nom per Maria Duplessis per tal d’amagar els seus antecedents familiars. Cortesana distingida vivia en un apartament situat justament en el aristocràtic bulevard de la Madeleine , freqüentant casa seva personalitats il·lustres i adinerats com el comte de Stackelberg  antic ambaixador de Rússia a la ciutat de Viena.

La primera vegada que la veu Alexandre Dumas , fill del autor de “Els tres Mosqueters”, Maria baixava d’un cotxe en la plaça de la Bolsa. En quedà tan encisat i captivat per la seva bellesa que quan la va tornar a trobar en la llotja del Teatre de Varietats va concerta una entrevista per ser presentat.

La presentació va ser el principi de un estrany amor , que perdura fins i tot després del matrimoni de Maria amb un altre home i que durà fins a la seva mort.

Malalta de tuberculosi crònica li confessà al seu amant  Alexandre ,  

-      Tindràs una companya , miserable, nerviosa , malalta , trista i alegra però una alegria mes trista que la angoixa , una dona que escup sang i gasta 100.000 francs a l’any i tots els amants joves que he tingut , m’han abandonat sempre molt aviat.

Però l’escriptor profundament enamorat mai va fer cas de les advertències de la seva estimada.

Amb la malaltia de Maria , el propi Dumas s’arruïnà per pagar els metges. Inclòs va seguí sent-li fidel quan ella es casar amb un antic enamorat , el vescomte de Perregaux.

Maria Duplessis , morí al 3 de febrer de l’any 1846 a l’edat de 23 anys en el seu enterrament el fèretre cobert amb camèlies , les seves flors preferides fou inhumat en el cementiri de Montmartre.

Alexandre Dumas va començar escriure La Dama de les Camèlies , poc després de la mort de l’amor de la seva vida. Mes tard escrigué la versió teatral que l’any 1853 , va inspirà a Verdi la seva immortal opera.

Curiosament Alexandre Dumas era fill natural de Marie Labay una dona d’origen tan humil com la pròpia  Rosa Alfonsina

                 

CURIOSITATS MEDIQUES: EL COS HUMÁ

EL COS HUMÀ

El cos humà , la mes perfecta de les maquines , mai cap enginyer ha pogut idea una maquina que superi o tan sols iguali la suprema realització de la natura .

Si considerem el sistema circulatori. Durant cada minut de la nostre vida el cor bombeja 4’70 litres de sang , ( 14’10 litres en un exercici violent) a traves de 96’560 km de arteries , venes i vasos capil·lars. Un cos adult guarda de 2’80 a 4’70 litres de sang, el terme mitja per un home adult es de 3’76 litres que contenen dos bilions de glòbuls vermells ( portadors d’oxigen) i 3000 milions de glòbuls blancs ( per combatre les malalties).

El 95 % del cos es composa d’aigua uns 40 litres , o sigui el 60% de una persona , també conté diferents substancies com grassa suficient per fer set pastilles de sabó , cal per encalcinar una habitació , carbó equivalent a un sac de 13 kg, fòsfor per fabricar 2200 cerilles , el ferro que hi ha en un clau de 2’5 cm, una cullerada ben plena de sofre i 28 grams mes de altres metalls.

Un nen neix amb 305 ossos , mes tard alguns es solden , un adult en te uns 206  moguts per 650 músculs i unes 100 articulacions. Els tendons aguanten els músculs als ossos que poden resistir tensions de mes de una tona per cm quadrat, el fèmur suporta al caminar una pressió de 80 kg per cm quadrat.

Tota aquesta maquina complexa i meravellosa esta tancada dintre una pell flexible i impermeable. Un home de mida mitjana te 1’85 m quadrats de pell que es gasta i es substitueix cada 5 dies , protegida per uns cinc milions de pels.

Nou mil papil·les gustatives ens ajuden a triar el que ens agrada i el que no , servides per 13.000 milions de cèl·lules nervioses, quatre mil milions de receptors situats a la pell ens permet distingir del fred i de la calor.

I per que tot això funcioni com qualsevol maquina necessita combustible, en el curs de una vida una persona consumeix per terme mitja 50 tones d’aliments i 41.000 litres de líquids. Si viu en ciutats camina una mitjana de 11.265 km , si viu en zones rurals pot arribar a caminar 45.000 km.