EL MAÇO
BRODIE
A mitjans del segle XVIII en la ciutat d’Edimburg William Brodie era un personatge molt respectat, fill d’un ric ebenista, fou rector d’una comunitat maçònica i exercia com a regidor de l'ajuntament.
A mes a mes va servir de
model per un dels protagonistes més terrorífics de la literatura anglesa: el del
esquizofrènic científic doctor Jeckill, imaginat per l’escriptor Robert Louis
Stevenson.
Brodie al igual que el
aparentment gentil doctor, rere la careta de recta virtut, amagava una vida
secreta. Durant el dia era un pròsper home de negocis i per la nit era jugador
i lladre. Ningú coneixia el seu ben guardat secret, ni tan sols les seves dues
amants amb les que va tenir cinc fills, sense saber res la una de l’altre.
William Brodie va
començar la seva carrera delictiva quan tenia 27 anys, va ser l’agost de 1768
que va obtenir un duplicat de les claus d’un banc i va robar 800 lliures
esterlines. Durant els divuit anys següents va cometre infinitat de robatoris ningú
mai va sospitar d’ell.
El principi del fi de les
seves maleses arribar al 1786, quan amb la complicitat de tres lladres de pa sucat amb oli, va
tramar el seu cop mes agosarat, l’assalt a les oficines centrals de recaptació d’Escòcia.
La banda fou descoberta
en plena feina per un treballador, Brodie va poder escapolir-se però un dels
lladres John Brown el va delatà per evitar el desterrament per aquest i altres
delictes que havia comès. Brodie va fugir a Amsterdam amb l’esperança d’escapar
cap Amèrica
Al dia abans de la seva
fugida cap el nou continent la policia va aconseguir detenir-lo. Brodie fou
tornat a Escòcia i jutjat a Edimburg en la mateixa sala d’audiència on ell
mesos abans havia intervingut com a
jurat.
Les probes per
acusar-lo foren indiscutibles i esclafadores, la policia va trobar probes de la
seva doble identitat, claus falses, pistoles i el elegant vestit de jaqueta i
pantaló de color negre que usava per els seus robatoris.
Fou condemnat a mort,
però l’home que havia estat rient-se de la llei i la justícia encara no estava
vençut. La nit abans de la seva execució, va folrar amb filferro la roba que
portava del coll fins els peus per esmorteir l’estrebada de la forca, a mes es col·locar
en el coll un tub de plata per aguantar la pressió del llaç corredís de la
corda. Cap d’aquests trucs va funcionar, i el dia 1 d’octubre del 1788 moria
penjat en el patíbul d’Edimburg.
Un segle després Robert
Louis Stevenson i William Henley van escriure una obra basada en la vida i fets
del Maço Brodie. Deacon Brodie or the double life ( El Diaca Brodie o la doble
vida) es va representà a Londres en 1884 i en aquesta obra de teatre el lladre
confessa que se sent lliure actuant de nit com un vulgar lladre.
Dos anys mes tard
Stevenson modificà el tema titulant-lo The strange case of Dr. Jeckill and Mr.
Hide ( L’estrany cas del doctor Jeckill I mister Hide). Molt apassionant relat de
com l’autor ens explica perquè el mal fa presa en un respectable home de
negocis.
El doctor Jeckill
gracies als seus experiments amb drogues descobreix que “ l’home no es un sinó
dos” i descriu “ com vaig aprendre a reconèixer l’intima dualitat del home” i
ens narra com de fascinat esta del seu experiment “si un home es pogués allotjar-se en dos identitats separades, la
vida es veuria lliure de tot el que resulta angoixós, l’injust podria seguir el
camí lliure dels seus anhels i del remordiment del seu altre jo mes
intransigent. I el just podria anar fent mes tranquil i segur cap a la perfecció
practicant les bones obres que volgués sense estar exposat al descontent i a la
penitencia del seu altre jo maligna”.
