sábado, 6 de mayo de 2017

GRANS OBRES: THE UNION PACIFIC

THE UNION PACIFIC

Probablement no era el temps ni el lloc mes apropiat per construir una línia fèrria. Havia estellat la guerra de secessió dels Estats Units i  els  indis campaven , com i quan volien per les planes centrals.
L’any 1862 el Congres va aprovar un acta per la construcció de la Union Pacífic, la companyia de ferrocarril que obriria l’oest al mon. Es va acordar que la companyia californiana ,Central Pacífic iniciaria els treballs de de Sacramento en direcció est i la Union Pacífic  des de Omaha i Nebraska en direcció oest , les obres es començaren en 1863.
Els homes ce la Central Pacífic , a les ordres de Charlie Crocker  propietari de uns magatzems , se les van haver de veure amb les vessants granítiques de Sierra Nevada , a nomes 130 km del punt de sortida.
A l’altre banda els treballadors de la Union Pacífic , que comandava el general Grenville Dodge , no ho van tenir gens fàcil havent de creuar el territori dels indis Sioux i Xeienes , que ja estaven molt molestos per els cables de la xarxa telegràfica  que ells anomenaven “ fils parlants “ i a mes ara el ferrocarril amenaçava en arruïnar les zones de caça.
Per cada km. De via el general Dodge necessitava 25 vagons de material , que els hi enviaven des de Missouri a 80 km de distancia.
Les travesses de roure que valien 3’5 dòlars cada una els hi arribaven de Pennsylvania a 1300 km.
A finals de 1866 la Union Pacífic havia estes 500 km de via , i la Central Pacífic que tan sols estava a 140 km del punt de partida havia conquerit Sierra Nevada amb els seus 2140 metres d’altitud.
Els homes del general Dodge eren irlandesos en la seva majoria , i Crocker comandava un gran nombre de xinesos dels qui va dir “ Han repetit la gesta de la gran muralla, l’obra mes llarga del mon”. L’hivern del mateix any molt homes van morir congelats o sepultats per la neu las dos línies es trobaren en Ogden( Utah) l’equip que havia sortit de l’oest va cobrir 1110 km, i l’altre equip procedent de l’est va fer 1747 km , els xinesos de Crocker i els irlandesos de Dodge havien conquerit l’oest , establint el servei ferroviari de costa a costa.
    







 [u1]

jueves, 4 de mayo de 2017

GRANS CIUTATS: NEW YORK

NEW YORK – THE BIG APPLE

New York , la ciutat mes poblada dels Estats Units d’Amèrica , també coneguda a tot el mon com “ the big apple “ , l’origen d’anomenar-la així es remunta als anys 20. En l’argot dels musics de color de jazz , el vocable “ apple “ s’utilitzava com a sinònim de ciutat , per exemple classificaven las ciutats on tocaven en : “little apples“, “big apples” i   “rotten apples” , però nomes New York va rebre aquest títol degut a que era on s’hi trobaven els clubs de jazz mes notables i prestigiosos als qui acudien el públic mes selecta de l’època.
L’expressió es va estendre molt de pressa i no nomes entre els musics de jazz , sinó que de seguida es feu tan popular que arreu del mon la van començar anomenar-la així.
L’holandès Peter Minuit  va comprar la illa de Manhattan a la tribu dels indis Algonquin a canvi de eines i quincalla per valor de uns  24 dòlars.
Fou fundada com a port comercial per els holandesos i en un primer moment s’anomena New Amsterdam.
Durant un any fou la capital dels Estats Units des de 1789 fins 1790.
El preu mig de una habitació d’un hotel es de 267 dòlars , per el voltant de 50 milions de turistes que visiten  la ciutat.
Els taxis grocs de la gran ciutat son d’aquest color perquè John Hertz fundador de la companyia s’assabentà a traves d’un estudi que el groc era el color que mes fàcilment pot percebre l’ull humà.
Hi ha mes de 12700 taxis oficials  , mes de 18.600  restaurants i establiments de menjar ràpid. Mes o menys el cost d’un sopar a New York es de 39’43 dòlars apart dels mes de 4000 llocs de menjar ambulant.
Per acabar dir-vos que hi viuen segons el cens de l’any 2011 la ciutat consta de  8.200.000 habitants.