LLUIS COMPANYS
Amb el conflicte que
vivim aquests dies de que el poble català vol deixar de ser súbdits de un rei
que ningú a votat i pertànyer a un país lliure i demòcrata, el Govern espanyol no ens deixa prendre les
decisions que serien aptes i profitoses per el nostre futur immediat. Han sorgit
a la palestra molts de noms que el poble de Catalunya recorda amb orgull i
alhora indignació , entre ells el de
Lluis Companys.
Lluis Companys i Jover,
succeí com a President de la Generalitat a Francesc Macià i Lluçà que mori d’una
apendicitis amb complicacions el dia de Nadal de l’any 1933.
El nou President fou elegit
per el parlament de Catalunya l’1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 vots
en blanc que eren dels diputats d’Estat Català que no el consideraven prou
nacionalista.
Lluis Companys era fill
del Tarròs nascut en una família de pagesos benestants, a l’Urgell. Va fer la
carrera d’advocat a Barcelona i ja de molt jove es lliura a la política en el
camp del republicanisme, amb activitats d’organització, també com a periodista polític
fou director de “La Terra” i de “La Humanitat”. El novembre de l’any 1920 per
ordre de Martínez Anido , fou deportat al castell de la Mola a Maó juntament amb altres líders sindicals
entre ells Salvador Seguí( el noi del sucre) que mori assassinat.
Fou un dels fundadors d’Esquerra
Republicana de Catalunya , elegit regidor el 12 d’abril de 1931 proclama la república
a Barcelona abans que ningú ho hagués fet a Madrid. Des de aquest moment figurà
entre els polítics mes rellevants de Catalunya: governador civil de Barcelona ,
diputat a Corts i cap de la minoria d’esquerra, president del Parlament de
Catalunya. La seva presidència fou molt difícil ja que a Madrid hi havia unes
Corts en majoria de dretana i un govern
de dreta que les tensions desembocaren en els fets del 6 d’octubre en que
companys fou empresonat, processat i condemnat a trenta anys de reclusió major.
Les eleccions de l’any 1936 significaren la amnistia dels presos polítics i
Companys torna a la presidència de la Generalitat. L’any 1936 la Generalitat i
ell com a president foren l’eix de la resistència a Barcelona i a Catalunya. El
febrer de 1939 passa a França , que estava parcialment ocupada per els alemanys
, fou detingut el 13 d’agost de 1940 per la Gestapo i lliurat a les autoritats
espanyoles que en un consell de guerra sumaríssim
el condemnar a mort , el 15 d’octubre de 1940 morí afusellat en un fossat del
castell de Montjuic.
