ORIGENS: ELS GRECS A CATALUNYA

ELS GRECS A CATALUNYA

Els catalans tenim l’orgull de la influencia  que en la nostre formació i civilització com a poble hi tingueren els grecs. Podríem dir que l’Empordà com a expansió hel·lènica i el camp de Tarragona com a lloc de gran influencia romana foren cabdals, de fet es diu que els empordanesos son grecs i els tarragonins son romans però això no deixa de ser una fantasia popular.

Pel que toca a l’Empordà cal dir que el nom d’aquesta comarca de veritat si es d’ascendència  grega. Ve de l’antiga població d’Empúries,fundada pels grecs en el golf de Roses.

En el segle VI abans de Jesucrist, arribaren a les nostres costes una expedició grega sortida de Marsella on ja s’hi havia establert una important colònia de grecs de Fòcia (ciutat jònica de l’Àsia Menor). Aquells grecs marsellesos fundaren la ciutat d’Emporion (Empúries) nom que vol dir mercat, d’aquesta manera la colonització hel·lènica fou comercial i no pas guerrera.

En primer lloc aquests hel·lens es van establir el lloc que correspon a Sant Marti d’Empúries, avui en dia es un petit promontori, però en aquells temps era una illeta que amb el temps i en el créixer la colònia s’establiren en el litoral del golf.

Al costat de la nova factoria hel·lènica de la costa empordanesa hi havia un poblat de indigetes, indígenes  ibers, així que convivien dos ciutats dintre un mateix recinte però separades en l’interior.

El colonitzadors grecs es limitaven a construir ciutats fortificades que els servien de base per el seu tràfic comercial, calia però esta preparats contra possibles atacs dels indigetes, que segons els textos de vells autors eren gent feréstega i  dura que es dedicaven principalment a la caça i la ramaderia.

La primera petita població que van construir a la illeta de Sant Marti d’Empúries fou anomenada Paleòpolis o ciutat vella, la fundada desprès al litoral fou la Neopolis o ciutat nova.

Cal remarcar que les tribus indígenes ibers  no eren navegants ni pescadors s’estenia cap a la banda de terra , mentre que la Neapolis grega s’alçava tocant la platja.

El que ens diu l’autor llatí Tit Livi i el que ens han demostrat les excavacions fetes es dedueix que el seu perímetre era de uns 600 metres. Les cases estaven apinyades i escalonades en terraplens, les portes devien donar als carrers traçats a nivell, i les tanques devien donar a les pujades i escales,com es l’estil encara de molts poblets empordanesos.

Les muralles bastides amb grosses pedres ofereixen una semblança amb les muralles ciclopies de Tarragona.   

Els grecs s’havien aliat amb Roma que els protegia, i amb motiu de les guerres entre Roma i Cartago els romans desembarcaren a Empúries l’any 218 abans de Jesucrist a fi de tallar les comunicacions amb els cartaginesos que ocupaven la península Iberica i evitar així una possible intendència per l’exèrcit d’Hanibal que marxava cap Itàlia.

Aquest punt emporità fou també l’entrada de la conquesta romana de Catalunya i Espanya, que es van establir al costat de la ciutat indígena, que fa que en aquest reco del nostre petit país i van conviure tres diferents pobles , grecs, romans i els ibers. Mes tard els hel·lènics fundaren un altre ciutat Rhode (Roses) i no se sap certament si en el litoral català hi hagué altres factories fundades per els grecs.                

HEROINES.CAT: LES DOTZE DONZELLES

LES DOTZE DONZELLES

L’any 1641, conservat a l’Arxiu històric de Girona,consta l’acord de prohibir el que en deien - les profanes festes de carnaval - degut al escàndol que provoca tot el conjunt de la festa, balls, màscares, les disfresses i sobretot els excessos de tota mena que es cometen en aquests dies de diversió i rauxa desmesurada.
Aquesta mesura es complir durant un temps, fins que  els soldats el trenquen dient que a ells no els afecta la prohibició,  l’any 1655 en confrontació amb les autoritats eclesiàstiques comencen a celebrar el carnaval  fent balls de màscares i disfresses. A l’any 1660  es resolta per els Jurats o sigui les autoritats gironines gestionant de prop amb l'església la commutació de la prohibició de la festa per un altre mes benigne i que no suposi un enfrontament amb els militars.
L’acord, es feu el mes de febrer del 1660, i fou possible sempre que es complissin els preceptes imposats.
1 : “Què els tres dies que dures el Carnestoltes se celebressin a la capella de Sant Miquel vuit misses diaries”.
2 : “Que a partir d’aquella data la ciutat dotes anyalment una donzella pobre per col.locarla en matrimoni amb la quantitat de cinquanta lliures”.
Les condicions d'admissió de les donzelles , era la rifa fou el sistema escollit com el més idoni per fer la tria. Les afortunades que podien entrar en el sorteig calia que fossin veritablement pobres, és a dir que la seva dot no sobrepasses les 25 lliures, la xifra limit augmenta fins a 75 l’any 1787 i que la seva edat fos com a mínim de catorze anys.
Altres condicions que havien de reunir les donzelles eren que fossin filles de Girona o bé de l’Hospital Nou de Sta. Caterina del carrer de Pedret, Pont Major i que paguessin els impostos a la ciutat.
Usualment es feia una tria de dotze de les quals només una era agraciada , a continuació es publicaven els noms per a general coneixement. en el moment de maridar.se la donzella pobre li era entregada la dot. En cas de que moris abans del casament la quantitat es distribuïa segons els casos entre la família i l’hospital per l'alimentació dels malalts pobres.
De tant en tant , aprofitant una alguna circunstancia molt especial s’incrementa fins a dos el número de donzelles afavorides en la rifa.
això succeeix per exemple amb motiu de l’arribada del ferrocarril a Girona i en les dates de casament dels monarques o de les visites de personatges reials a la ciutat .
Es dóna el cas que de vegades hi ha noies que es presenten any rere any confiades de que es puguin maridar amb la tan desitjada dot.
En el llibre “Maridatge de les Donzelles”se sap que la rifa es va celebrar sense cap interrupció  de l’any 1661 fins el 1809,  ( llevat dels anys 1716 i 1721) per l'ocupació francesa de la ciutat , es torna a reprendre el 1815 fins el 1869 que ja no es va recuperar en el futur.
Una serie de curiositats d'interès son que moltes donzelles que tot i guanyar la dot tarden encara anys a casar-se i per tant a percebre les cinquanta lliures , com es el cas de Anna Brossa que guanya la rifa l’any 1664 i no es casa fins el 1680, o el de Josepa Bosch que va ser dotada el 1713 i no els cobrar fins disset anys més tard, però el record de totes se l’endu  l’Isabel Noguera que guanya la rifa l’any 1669 i no en percep benefici fins l’any 1721.     

HEROIS.CAT: RAMON BERENGUER III

RAMON BERENGUER III EL GRAN

Gran heroi català i comte de Barcelona, fill de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes i de la normanda Mafalda, va néixer a Rodès de Occitania, l’onze de novembre de l’any 1082. A la mort del seu pare , assassinat el 5 de desembre , per instigació del seu oncle Berenguer Ramon II el fratricida amb el qual compartian el comtat. El petit Ramon Berenguer fou posat per la seva mare sota la tutoria de Bernat Ató de Besiers.
L’any 1097 , el seu oncle deixava el comtat per anar en un viatge d’expiació a Terra Santa d’on ja no havia de tornar. Així esdevenia comte unic el petit Ramon Berenguer III , a l’edat de quinze anys. El 1098 concertaren el matrimoni amb Maria Roderic , filla de Roderic Díaz de Vivar, més conegut vulgarment com “El Cid Campeador”. El comte barceloní enviudar de seva esposa en l’any 1105,que li deixava dos filles Maria i Ximena. L’any següent va contraure matrimoni amb una dama anomenada Almodis que mori al cap de cinc anys ,sense deixar descendència.
Pero aviat en el palau comtal de Barcelona tornaria estar habitat per una nova comtessa , en el 1111 , els tràmits amb la comtessa Gerberga de Provença , vídua del comte Gilbert, acabaria amb el matrimoni l’any 1112 de la seva filla Dolça amb el sobirà dels catalans.La mare de la nuvia la dotar amb tots els béns i dominis que havien estat del seu espòs, que eren el comtat de Provença i el de Carladés.
Dolça de Provença essent ja comtessa Barcelona va fer constar de una manera fefaent la donació de la seva herencia a favor del seu espòs i que al morir ell fos traspassat als seus fills. Així Provença fóu incorporada als dominis de l’estat català i aquesta unió  va portar la consolidació d’unirse al comtat català els territoris del Vallespir, Fenollet,Pirapertusa,Capcir,Donasà,Rases i Sabartes.
En aquest període del regnat de Ramon Berenguer III, el Gran les terres més enllà dels Pirineus , fou de constants lluites amb el comte de Tolosa que li disputava l’hegemonia de les terres de la Gal-lia del sud.
La Provença catalana fou envejada per les corts frontereres com : Reialme de França,Imperi alemany,i el comtat de Tolosa , la causa no era altra que la sortida a la Mediterrània, notable es destacar que en el regnat d’aquest comte tota la costa Mediterrània des de Niça a l’Ebre era territori català.
El comte Ramon Berenguer III, morì el 19 de juliol 1131,a l’hospital dels pobres de Barcelona i el seu cos enterrat al monestir de Ripoll, en que les seves restes foren profanades l’any 1835 i restaurat al 1893.Poc abans de morir el comte havia ingressat a l’orde del Temple.
El seu testament institueix els seus dos fills haguts de Dolça de Provença Ramon Berenguer IV, que hereta el casal de Barcelona i Berenguer Ramon que rebia el nou patrimoni provençal. 

ORIGENS: ELS GELATS

ELS GELATS

Amb l’estiu , tothom o la majoria de nosaltres ens agrada sentar-se a la terrassa d’un bar ,tot mirant l’ambient d’aquests llocs  menjar-nos un gelat, també a casa tot mirant el televisor o parant la fresca , la veritat és que qualsevol lloc ve de gust deleitar aquest postre estiuenc per antonomasia.
Les notícies més antigues que coneixem sobre els gelats ens hem de remuntar fins els antics grecs. Aquests els feien amb neu de la muntanya, barrejada amb sucs de fruita i mel.
Alexandre Magne gran amant d’aquest menjar fred en les seves conquestes que arriben fins la India , portava esclaus per transportar la neu glaçada que emmagatzemaven en rases al terra per la seva conservació amb la fi de poder-los preparar.
Amb el temps Grècia va perdre l’hegemonia del Mediterrani i el poder passar a mans de Roma on hi apareix el gelat a les taules dels cèsars.
Aquests poderososs mandataris es feien portar neu dels Alps i s'emmagatzemava en soterranis aïllats amb palla fins l’estiu per preparar-los com ho feien mes o menys els grecs.
L’any 1295 Marco Polo tornava a Venècia després de 24 anys per terres de l’Orient i en les seves memories ens parla de la més remota referencia del gelat, ja que afirma que des de segles enrere abans de Jesucrist ja s’elaborava a la Xina i es venen per els carrers i mercats. En els seus quaderns de viatge va incloure receptes per la seva confecció que ràpidament es van estendre per tot Italia.
Els egipcis , juntament amb els israelites eren grans mestres del gelat al igual que els grecs cavaven rases al terra en la que hi deixaven tota la nit uns bols de fang molt poros amb aigua i sucs de fruita que cobrien amb palla d'arròs i per evaporació i inadiació del calor el líquid es refreda fins a glaçar-se. 
L’any 1519 més tard en el 1534 es descobreix el nitrat d’etil que juntament amb la neu o el gel produeix unes temperatures molt baixes i això va fer que immediatament es coneixen noves receptes de gelats.
Catalina de Médicis reina de França per el seu matrimoni amb Enric II, introdueix mitjançant els seus cuiners de la Toscana el gelat a França ja quasi com el coneixem avui en dia i el millor indici de popularitat del postre en qüestió és una ordre de Hisenda crean un impost sobre begudes glaçades.
En el any 1680 es reuneixen a Paris , dos cents cinquanta fabricants de gelats que en formaven un gremi.
Durant el regnat de Lluís XIV apareixen els gelats de xocolata i de vainilla.
En 1774 el comerciant parisi Caveau descobreix la mantega gelada amb nata i ametlla.
Un dels llibres de impresos més antics sobre gelats es el del metge Raymond Restaurat de la Facultat de Medicina de Montpelier ( editat a l’any 1670). Un altre llibre de receptes ( més de cinc centes)es el de P. Lacan editat a Paris l’any 1849.
Pero on de veritat el gelat assoleix el veritable èxit definitiu es a Amèrica concretament als Estats Units. En el segle XIX al començament de l'època industrial un tal N.Johnson inventa la primera màquina per fer gelats.
l’any 1815 Jacob Fussel  funda una empresa de fabricació de gelats a gran escala i cap al 1860 Linde introdueix la refrigeraciò mecánica i a partir d'aquí ja son tot estadístiques. Per exemple actualment a l’estat espanyol es consumeix a l’any més de 80.000.000 de litres del ja famosissim gelat.     

HEROINES:JOSEPHINE BAKER

JOSEPHINE BAKER

Ballarina i cantant de raça negra, nascuda a Saint Louis, Mississipí 1906  i morí a Paris l’any 1975. Estudia dansa a Philadelphia; l’any 1925 debuta a Paris incorporada a la Revue Negro. Assolir un gran èxit i ràpidament es convertí en tot una icona eròtica no solament  de  la ciutat francesa on figurà com a vedette del gran Folies-Bergere i del Casino de Paris, sino a tot el mon, sortint a les revistes més fastuoses i prestigioses de la ciutat. De 1927 al 1954 interpretá diversos films dels quals el més famós fou Zou-Zou (1934) de Marc Alegret.
L’anomenada ¨ Venus de Bronze¨ o ¨ Deessa Criolla¨ encandila als seus seguidors amb balls frenetics en les salas de festes on només es cobria el cos amb uns pocs plàtans.
Quan va estallar la segona guerra mundial, no dubtar ni un moment i col·laborar intensament amb la resistència on demostra una gran valentia i molta inteligencia per recabar informació i també per sortejar els perills que tot això envoltava.
Quan els nazis van ocupar Paris, Josephine amagar a casa seva membres de la resistència i transmet missatges entre grups clandestins.
En una ocasió viatjar a Lisboa per actuar en un espectacle, pero en realitat el viatge era una tapadera per passar informació a combatents de França Lliure. També i quan s’esqueia actuava davant les tropes aliades per aixecar la moral dels soldats, diuen que va ser nomenada subtinent de les Forces Aèries franceses.
Un cop acabada la segona guerra mundial el propi De Gaulle va escriure el prefaci del llibre de Jacques Abtey sobre les gestes de la cantant, La guerra secreta de Josephine Baker.
a mes a mes la ballarina va rebre amb tots honors la Medalla de la Resistència i la Legió d’honor per els seus serveis a França.

ORIGENS: ELS ROMANS A CATALUNYA

ELS ROMANS A CATALUNYA

Des de l’any 237 abans de Crist, els cartaginesos comandats per els Barques, varen envair la península ibérica, de sud a nord, assetjaren la ciutat de Sagunt, aliada de Roma , famosa per el setge i presa que molts historiadors li han donat proporcions èpiques cap el 219 abans de Crist.
Mesos després un exèrcit sortia de Cartago-Nova (Cartagena) comandat per Hannibal, que se'n caminava cap Italia per atacar Roma. Travessà Catalunya on anar sometent totes les tribus que trobà al seu pas, terres conquerides que hi deixà algunes forces d’ocupació al comandament de Hannó.
Amb el seu poderós exèrcit on hi constaven uns quants elefants , a través dels Pirineus i després els Alps arribà a Italia on des de un bon principi consegui unes assenyalades victories sobre les legions romanes la mes important i sagnant batalla fou la del llac Trasimeno on costa la vida a la meitat de les forces romanes formada en uns 30.000 legionaris a les ordres de Flamini.
Per tal de contrarestar l'acció dels cartaginesos els romans havien aparellat una flota de seixanta navilis a les ordres del cònsol Publi Corneli Escipió amb un exèrcit a bord el qual tenia la missió de tallar el pas a l’enemic. En arribar a Massalia (Marsella) Hannibal que aleshores era per aquells verals no presenta batalla i seguì el seu cami cap els Alps. Escipió decidi tornar a Roma i deixar al seu germà Gneu al comandament de la major part de la flota i de les forces expedicionàries que fes un desembarc a la costa catalana per tal d’atacar els cartaginesos que ocupaven la zona i de tallar la comunicació que hi pugues haver amb Hannibal. Per tal de complir les ordres del seu germà Gneu Corneli Escipió desembarca a Empúries, ciutat aliada i protegida de Roma a l’any 218 abans de Crist.
Els contingents de Gneu reforçats per els grecs d’Empuries i algunes tribus iberes, les quals s’havia pactat una aliança derrotaren les tropes de Hannó , instal-lant la seva base d’operacions a Tarragona i des de alli ocuparen tota la franja del litoral catala entre els Pirineus i l’Ebre.
La guerra entre Roma i Cartago, ens porta l'ocupació, que des de el port grec d’Empuries s'estengué  per tot el territori català, enmig de lluites aspres en les quals es destaquen la desfeta i mort dels dos cabdills ilergetes , els germans Indíbil i Mandoni l’any 205 abans de Crist. En el curs de la conquesta militar de la península ibèrica també cal destacar la gran importància que va tenir la vinguda de Cató el cònsol sever que entra per Empúries l’any 205 abans de Crist.
L’any 197 la Hispania ja estava dividida en Citerior amb la capital a Tarragona  i Ulterior (la llunyana) capital Córdoba.
L’any 138 fundaren la ciutat de València , El 123 s'apoderen de les Illes Balears.
Durant les guerres interiors del imperi també ens toca de prop. Cesar  a les vores del riu Segre , prop de Lleida derrota als generals afins a Pompeu, Afrani i Petreu a l’any 19 abans de Crist.
Cesar donar a la Tarraco romana la seva màxima esplendor, la feu colònia i li dóna el títol de Victrix (la victoriosa): Colonia Julia Victrix Tarraco.
Dues deixes cabdals ens deixaren els romans: la llengua i el dret. Del llatí procedeix la nostre idioma , que es un dels idiomes novollatins que mes similitud guarda amb la llengua mare i de l’esperit jurídic de Roma prengué força el dret català ( el seny i la rauxa). 

ORIGENS: LA REPUBLICA CATALANA

LA REPÚBLICA CATALANA

Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la junta de Braços del principat, a proposta del insigne Pau Claris,com a definitiva separació de l'obediència a Felip IV de Castella que havia envaït el principat ( guerra dels Segadors ). Pau Claris amb tot evita una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada. La creació d’una república havia estat aconsellada per el Cardenal Richelieu com a solució al conflicte, pero el seu representant B.Du Plessis-Besançon feu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç.
Els homes que en aquell temps dirigien la política catalana amb Pau Claris al capdavant, president de la Generalitat de Catalunya cregueren que havia arribat l’hora de les solucions radicals , feia mesos que havien entrat amb negociacions amb França per pactar una aliança. L’aliança ja era un fet pero l’auxili militar del dels francesos resultava insuficient davant el gran desplegament de tropes de l'exèrcit castellà manat pel marques de Los Vélez format per uns 30.000 homes.
Havent faltat Felip IV al seu jurament de respectar les llibertats catalanes, la Junta de Braços generals es considera deslligada de tots els deures de fidelitat i respecte al rei d’Espanya. Els consellers de la Generalitat en la sessió de la Junta de Braços celebrada el 16 de gener de l’any 1641 proposaren que Catalunya  es constituís en República sota la protecció de França. La proposició fou acceptada a reserva de consultar amb el Consell de Cent de Barcelona , que dona un parer favorable, i des de el dia 17 de gener hi hagué legalment la República Catalana.
Pero el nou règim no va arribar a consolidar-se, el dia 23 de gener una nova reunió de la Junta Braços, els consellers van declarar que s’havien topat amb greus inconvenients per l'organització de la República. Uns d’aquests inconvenients eren l’escassetat de recursos i de forces militars per combatre el poderós exèrcit castellà que vencent totes les resistències que li eren oposades i que s’acostava molt de pressa a la ciutat de Barcelona. Davant la situació creada els consellers proposaren que fos proclamat comte de Barcelona el rei de França Lluís XIII, amb aquest fet la República Catalana va acabar en aquest dia per bé que van passar uns mesos abans de venir l'acceptació del monarca francès.
La República Catalana de l’any 1641 fou la dels set dies. pero en la història dels pobles hi ha fets , que per breus que siguin deixen una brillantor que mai més no s’apaga. 
Aquest és el primer intent històric de instaurar una república a Catalunya com podeu observar hi ha molta similitud amb l'últim intent que es el que ens ha tocat viure en els nostres dies.

MONUMENTS.CAT: LA CATEDRAL DE GIRONA

LA CATEDRAL DE GIRONA

Tradicionalment s’ha atribuït la paternitat de la formidable nau única de la catedral de Girona a l’eminent arquitecte dels segles XIV i XV Guillem Bofill, bé que li correspon el mèrit de tirar endavant aquest gran projecte.
Inicialment aquest projecte en línies generals fou concebut per l’arquitecte Pere Capmagre, que fou mestre d’obres de la seu fins l’any 1359. Del 1357 al 1360 construí el claustre de la col.legiata de Sant Feliu, que no triga gaire temps en ser enderrocada. Es creu que ell pot haver estat el responsable de tan ambiciós de la gran nau única.
Pere Sacoma en l’any 1386 emprengué la construcció, pero davant del d'esverament general que intervenir el mateix rei Joan I ,fins que una comissió de tècnics van emetre un dictamen sobre les possibilitats de resistencia que foren totalment desfavorables i Sacoma hagué de renunciar i abandonar el projecte. Ala seva mort 1394, Guillem Morey reprèn el primitiu projecte de tres naus.
Guillem Bofill pedrapiquer de l’obra ja en temps de Sacoma , fou nomenat mestre major en 1404. Fou aleshores que insisti en restablir el projecte de nau única , recolzant-se en la solidesa de la part enllestida per Pere Sacoma. El 23 de gener de l’any 1416 el bisbe Dalmau de Mur obri una enquesta entre dotze tècnics que acabar el 8 de març de l’any següent. Els consultants mitjançant el seus dictàmens, set d’ells es decanten per el projecte de tres naus , però mai varen condemnar el pla de nau única, que va ser defensat per els altre cinc, entre ells el mateix Bofill, què comptà amb el vot positiu del famós Guillem Sagrera. El bisbe Mur un cop convençut donar carta blanca a Bofill, que prossegui el grandiós projecte.
La nau que té 23’86 metres de llum, només seria superada al mon , molt de temps després per la nau de Sant Pere de Roma que té 27’50 metres. La seu de Girona fou considerada al segle XV, com una veritable meravella arquitectònica , ja que superava de llarg al màxim de llum fins aleshores que era el de la catedral occitana d’Albi només amb 19’68 metres. La fe de Bofill en aquest projecte i la seva realització el converteixen en un dels noms més transcendents de l’arquitectura medieval. 

LLEGENDES.CAT:L'AGULLOLA DE RUPIT

L’AGULLOLA DE RUPIT

L’agullola de Rupit és el cimbori més vistós i espectacular de tota la comarca de les Guilleries. La fantasia popular s’hi ha exhibit molt. Tothom sap que aquestes rareses de la natura es deuen primordialment per els efectes l'erosió , la pluja, els vents i les glaçades etc...sobre les estructures dels terrenys. No obstant la singularitat d’aquests llocs obren sempre la ment a la ingenuïtat de la gent on aqui no hi falten llegendes per explicar tal raresa d’aquest penyal descomunal ,despres de la cinglera que queda per sobre de les pregoneses entre Querós i al poble ara soterrat d’aigua de Susqueda.
Molts segles enrere vivia per els voltants de Querós, un gegant bonhomiós volgut i estimat per tota la gent de la contrada. El temps transcorre i ell s’anava fent vell, i, a la seva edat ja no li plaien les xafogors caniculars de l’estiu que rostian aquells fondalls de les Guilleries. Després d'haver-hi pensat molt tot i dolguent-se’n va decidir anar-se’n a una altra contrada més acollidora on esperar el final de la seva llarga vida. Pero va voler deixar un record perenne de la seva estada en els terrenys guillers per tal que en tinguessin perpetua memoria les futures generacions. Per tant , un bon dia s'enfila muntanyes amunt i posant un peu al llom del Pla Boixer i l’altre als cimboris del Far, i  agafant una destral ben afilada i amb gran empenta obrí una esberla a la cinglera de Sant Joan de Fàbregues. De tal fet resta en peu el descomunal penyal, que d’arreu captiva la mirada i es un  eloquent testimoni del pas del gegant llegendari.
El poeta torellonenc, Dr. Fortià Solà en el seu llibre “ El Cabrerès “ ens el descriu d’aquesta majestuosa manera.
Penyal descomunal
després de la cinglera
¿ ets fita o ets senyal
de tanta gent feinera
que viu per aquests cims
roquerols i abisms?
Ens diuen també les veus populars que el vell gegant troba un bon acolliment al placid Collsacabra i que les complagudes fades cabrereses li donaren hospitalitat i en el seu honor bastiren l’alterós setial del Pla d’Aiats que encara avui en dia és la muntanya capdeventera i més prominent de tot el Collsacabra.

HEROIS.CAT: BORRELL II

BORRELL II

Comte de Barcelona, fill de Sunyer i Riquilda, en retirar-se el seu pare a un convent l’any 947 el succeí al comtat de Barcelona, un any més tard 948, el seu oncle patern Sunifred II comte d’Urgell morí sense successió i també fou comte regent d’aquest comtat.

Es casa amb Letgarda, filla del comte Ramon I de Roergue, enfortir els lligams de la casa comtal de Barcelona amb la vescomtal, casant dues filles seves, Riquilda i Ermengarda amb dos fills del seu vescomte Guitard , Udalard I, hereu del vescomtat i Geribert.

A la mort de Al-Hakem, el succeí el recent ascendit a primer ministre el bel-licós Al-Mansur (Abu Amir Muhammad ibn Abi’ Amir al Mansur) hajib de Còrdova. Famós per les seves expedicions devastadores n’organitzà una contra Barcelona l’any 985. El comte Borrell confià la defensa de la ciutat al seu gendre el vescomte Udalard que hi resistí amb coratge pero la ciutat acaba cremada i saquejada Udalard fou capturat i retingut a Còrdova. Davant la terrible invasió sarraïna, Borrell demana ajuda al rei franc Lotari que contesta amb llargues i l’ajuda mai arriba.

Borrell es feu fort per les muntanyes de la part de Manresa i organitzà un exèrcit per resistir els nous atacs sarraïns i recuperar la capital de comtat que la llegenda dels fets els anomena “ Homes de Paratge”.

Quan es retirar l'exèrcit invasor el comte recupera la ciutat sense especial esforç una ciutat calcinada i mig deserta.

Ala mort de Lotari al regne franc , pujava al tron Hug Capet , que oferir auxili a Borrell a canvi de alguns actes de submissió que refermessin els vell lligams. El comte barceloní desestima l’oferiment ( 987) i els vestigis de dependencia al francs van acabar , no solament per el canvi de dinastia, sinó també per la prova de que la protecció havia estat inoperant, i el comtat d’una manera o altre s’havia bastat per restablir les seves fronteres , les reclamacions posteriors del rei franc Lotari foren sempre desateses.  Acabaven de néixer els Comtats Catalans independents.

Durant els anys immediats fortes sumes de diners anaren cap a les arques dels sarraïns per recuperar els captius barcelonins.

Vidu de la seva primera muller és casà en segones núpcies amb Aimerud , no hi hagué fills d’aquesta unió.  

L’any 992 moria el comte Borrell II, i deixava el comtat a mans de el seu fill primogènit Ramon Borrell , dit també per els historiadors Borrell III.           

ORIGENS: BEGUDES QUOTIDIANES II

BEGUDES QUOTIDIANES

EL VI

La elaboració i fabricació del vi es remunta a les antigues civilitzacions del Orient Mitjà: Babilonia,Asiria,Fenicia,Palestina, Síria i Egipte. EL primer esment que es fa del vi es en el llibre del Génesis on ens diu que Noe va plantar una vinya, va veure el vi i es va emborratxar.

En una molt antiga llegenda persa es relata com es va descobrir el vi: El príncep Jemshed va ordenar que fossin etiquetats amb la paraula “ verí ” uns pellicons de pell de cabra degut a que hi havien posat el fruit del raïm i havent begut el vi després d’haver fermentat els hi va agafar un fort mal de ventre. La seva esposa favorita,el veure que el príncep havia perdut l'interès per ella ,va decidir acabar amb  la seva vida i ho va intentar bevent-se el verí que ella creia que estava en els pellicons. Pero el vi havia madurat per el que es va sentir molt alegre i d’aquesta manera es guanyar altre vegada el favor del seu marit.

El vi , es va introduir al nord d’Europa cap el 600 abans de JC, pero resultava inert per elaborar-se en atuells oberts.

En un principi les ampolles es tapaven amb llana xopada amb oli i cera. Fins que es comença a utilitzar el suro per iniciativa de un monjo benedictí de nom “ Dom Perignon”. Aquesta innovació va permetre la fermentació del vi axampanyat i amb bombolles que encara avui en dia fa les delícies de molta gent.

LA CERVESA

Fins on s’ha remunten les cròniques antigues, la cervesa s’ha elaborat sempre a base de diferents grans i plantes. Per regla general s'obté de la fermentació de la malta de civada o d’altres cereals , aromatitzada amb lupul i altres plantes amargues En el any 3400 abans de JC existia ja un impost sobre el vi de civada que s'exigeix en la ciutat de Menfis en l'antic Egipte. Els romans van copiar dels grecs l’art de la seva elaboració, y les legions de Cesar, la van convertir en la seva beguda principal , i la donaren a conèixer a totes les terres conquerides.

Avui en dia és coneguda arreu del mon , i potser una de les begudes que mes es consumeixen a tots els continents.