POEMA DEL CAGAR
Ja em perdonareu per
aquest post una mica , be totalment escatològic, però em va arribar a les mans aquest
poema que desgraciadament no he pogut esbrinar qui es l’autor i per la curiositat,senzillesa i originalitat el vull compartir amb tots
vosaltres. El títol es cosa meva tampoc se com al va titular el poeta que així
es va inspirar.
No em diguin que sóc
indecent
Perquè davant de la
gent
Cago i parlo de cagar
Que és cosa que tothom
fa
L’Emperador de la
Xina
El sultà de Palestina
I altres terres de l’Orient
Tots els reis de l’Occident
El de França ,el d’Espanya
El d’Irlanda i Gran
Bretanya
Tots els Reis i
Emperadors
Ducs ,Marquesos i
Senyors
Que d’aquí a cent
anys hi haurà
Tots els que en el món
hi ha
I tots aquells que hi
ha hagut
Tan poder junts no
han tingut
Ni mai podran ajuntar
Com te el senyor
Cagar
Caga tot qui es
animal
Caga el ric i el menestral
Caga el savi i l’ignorant
La formiga i l’elefant
Caga el Rei i caga el
Papa
I caga tot home que
endrapa
I caga per acabar
Tot qui te cul per
cagar
Aquell currotaco fi
Que tot ell es
presumir
Caga en mes d’una ocasió
Amb molt gran satisfacció
Fins les senyores mes
fines
Corrents s’alcen les
cortines
Descobrint l’honest
darrera
Quan apreta la
caguera
Ara ja nomes falta
que algú s’atreveixi a posar-hi musica, ves a saber potser seria un gran èxit.
