FRANCO EL DICTADOR

FRANCO EL DICTADOR

 Plutarc amb la seva obra mes coneguda , Vides Paral·leles ja ens parla de coincidències i comparacions entre personatges diferents , en aquesta obra entre grecs i romans com per exemple les vides de Alexandre Magna i Juli Cèsar. Jo mateix , vaig publicar en aquest blog les coincidències entre els dos presidents americans  Abraham  Lincoln i John f. Kennedy , però en aquest cas no es tracta de comparar entre personatges diferents sinó una sola persona ,que enllaça el principi i final d’una guerra amb la seva mort, ni mes ni menys que el dictador F. Franco.

La guerra civil espanyola esclata un 18 de juliol de l’any 1936 , i acaba el dia 1 d’abril de l’any 1939 , amb la famosa frase de “Españoles , la guerra ha terminado”. Si tenim en compte que el dia després el 2 d’abril de 1939 comença la Era Franco , una dictadura que va durar uns quaranta anys

Tinguem en compte les xifres que ens dona la historia , la veritat que amb una simple suma el resultat es acollonant sinó fixeu-vos  be :

Si sumen la data de l’esclat de  la guerra 18-7 36 amb la de la nova era Franco 2-4-39 en dona el resultat esfereïdor.

18 – 7 – 36

   2 – 4 – 39

20 – 11 – 75

Sumant el dies amb dies , els mesos amb mesos i els anys amb anys ens dona la data de la mort del dictador.

Hem de creure dons que potser tots tenim un destí escrit , o tenia  aquest home un fet diferencial que ell mateix es va predeterminar el seu propi destí , o es senzillament una simple coincidència ,  això no ho sabrem mai.

 

ORIGENS : EL FUTBOL

FUTBOL

Moltes de  les antigues cultures des de l’egípcia a l’asteca , ja es coneixien els jocs rituals de pilota. A la Xina , en el segle III abans de Crist, existia el ts’uchu  un esport semblant al futbol. Que consistia en introduir ,amb el peu una pilota de cuiro dins un cistell. Al Japó, el kemani va entusiasmar en el segle VII, però solament entre els cortesans mes distingits , els jugadors es disposaven en cercle i es passaven la pilota tan de temps com fora possible sense que toques al terra i ja tenien unes sabates especials nomes per aquest joc.

Les arrels mes antigues i directes del futbol podrien trobar-se en els jocs de pilota que els antics romans portaren a Gran Bretanya durant la seva ocupació. La gran passió que va generà aquest joc entre els anglesos , hi queda tan adaptat i habituat , que en els segles XIV i XV les autoritats es veieren obligades a fer prohibicions sobre el joc degut al furor que ocasionava, no es d’estranyar dons que amb aquesta fascinació Anglaterra es convertís en el país natal del futbol modern.

El 26 d’octubre de l’any 1863 es fundà la primera federació de clubs del món   (Football Association ) i en el any 1882 començava a exercir la International Board la mes alta instancia que regulava tot lo referent a aquest esport. A l’any 1904 es creava la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació) on s’hi integren totes les federacions nacionals d’aquest esport.

A Espanya fou reconegut com a esport professional a l’any 1928 al crear-se el Campionat de Lliga , (que la guanyar al Futbol Club Barcelona) , dos anys mes tard  1930 s’organitzava el primer campionat internacional.

La resta ja és historia

ORIGENS: ENCAIXADA DE MANS

FETS COTIDIANS

ENCAIXADA DE MANS

El seu origen es perd en la nit dels temps , es remunta a mes de 5000 anys d’antiguitat ,testificat per jeroglífics egipcis que representen pactes entre homes o deïtats que estrenyen les mans en senyal d’acord. Un dels antecedents mes importants prové de Babilonia , en el 1800 a de C. Durant la festivitat de l’any nou el monarca babiloni devia realitzar un acte de submissió a Marduk ( Deu suprem Babilònic ). Aquest acte consistia en dirigir-se a l’estàtua del Deu i agafar-li la ma en senyal de respecta. Quan els assiris envaeixen Babilonia per evitar que el poble conquerit es rebel·li continuarien amb la tradició adoptant-la com seva estenent-la per tot Mig Orient.

A Grècia i Roma es saludava , encaixant les mans però de manera diferent de com ho fem avui en dia. Ells s’agafaven el braç  fortament , això be de un ritual molt antic de les primeres etapes de Grècia molt marcada per diferents dialectes i subcultures , quan es trobaven dos viatgers en els camins aleshores sempre desolats lo primer que feien era treure les dagues o espases i veure com reaccionava l’altre part , si es mostraven signes de que no vulgues barallar-se s’endreçava l’espasa i s’agafaven fortament del braç dret en senyal de que no tornarien a treure l’arma .

Amb el temps aquesta tradició s’ha esdevingut un gest de pau i de bona voluntat , que ens ha arribat als nostres dies sense gaires canvis que usem per donar la benvinguda , per els acomiadaments o senzillament per saludar.    

ORIGENS : PARAULES

PARAULES

Tot sovint ens preguntem de on venen els noms que donem a les coses , llocs , menjars , etc...... jo n’he trobat alguns i creieu , que n’hi ha que la seva procedència es ben curiosa , tot seguit os en vull dir uns quants  que crec son els que mes encara fem servir avui en dia.

ADULTERI : En llatí i també en un del seus significats actuals equival a deixar perdre , però una formula jurídica de l’antiguitat ( adulterare matrimonium ) s’imposà i es determinar que adulteri sigui avui en dia per antonomàsia la traducció de tal frase.

CANDIDAT : Quan els tribunes de l’antiga Roma  emprenien les seves campanyes polítiques , sempre anaven vestits amb una toga blanquíssima per causar una bona impressió els seus electors. La paraula llatina ( candidatus ) significa ni mes ni menys que persona vestida de blanc , i va arribar a ser sinònim de tot aquell que desitja obtenir algun càrrec o dignitat.

ASSASSÍ : Durant 200 anys i utilitzant la ciutat de Alamut al sud de Persia     actual Iran , una secta assassina de fanàtics religiosos va terroritzar tot el Mig Orient. Sota l’influencia de les drogues mataven a plaer , eren els Hashshishin es a dir consumidors de haixix. Els mongols varen acabar amb la secta el segle XIII , però la versió del seu nom llatinitzat a perdurat fins encara avui en dia.

QUIZ : En el any 1780 , un empresari de teatre de Dublín , de nom Daly , va apostar que abans de 24 hores introduiria una paraula nova a la llengua anglesa. Durant tota una nit es va dedicar a pintar amb guix la paraula “ quiz “ en un munt de parets de la ciutat , al dia següent l’estranya paraula estava en boca de tothom però ningú sabia el que significava. Així el vocable es va convertir en sinònim de trencaclosques i mes tard ha donat nom a un conjunt de preguntes. 

ANTIGUO EGIPTO

LA MALDICION DEL FARAON

Cuando Howard Carter y Lord Carnarvon , abrieron la tumba del faraón Tutankamen , provocaron una serie de sucesos misteriosos. Varias personas relacionadas con el descubrimiento murieron violentamente o de forma poco habitual, víctimas de la maldición del faraón según la leyenda.

Una cadena de escalofriantes acontecimientos empezaron el mismo día en que los dos arqueólogos cruzaron el umbral de la tumba en noviembre de 1922. Se dice que cuando el último hombre volvió a la superficie , se levantó una inmensa tormenta de arena en la entrada de la cueva , donde sobrevolaba un halcón , emblema real del antiguo egipcio y se dirigió hacia el oeste, el misterioso “otro mundo” de las creencias egipcias.

Cinco meses más tarde Lord Carnarvon, a sus 57 años de edad recibió una picadura de mosquito en la mejilla izquierda. La picadura se infectó y debilitado por una septicemia enfermo de neumonía. A la 1.55 de la madrugada falleció en un hotel de El Cairo y en aquel instante se apagaron las luces de la ciudad y simultáneamente en su mansión de Hampshire en Inglaterra su perro aulló y murió. Más tarde al examinar la momia del faraón , se descubrió algo extraño , en la mejilla izquierda hallaron un depresión en forma de cicatriz.

Durante los meses siguientes de 1923  se atribuyó la muerte de las personas que visitaron la tumba  a la maldición. Aubrey Herbert, hermanastro de Carnarvon , murió de peritonitis . Ali Jay Gould , magnate de los ferrocarriles en USA , murió de neumonía después de haber visitado la tumba del faraón , y el millonario sudafricano Woolf Joel murió de una caída..

Richard Bethell, que ayudo a Carter a clasificar el tesoro , murió a los 49 años , al parecer se suicidó. Meses después en febrero de 1930 su padre Lord Westbury se arrojó por la ventana de su habitación, en su dormitorio tenia un jarrón de alabastro procedente de la tumba de Tutankamen. En los años siguientes al descubrimiento murieron de muerte natural más de una docena de personas todas relacionadas con la tumba.

El hombre que jamás dio crédito a la legendaria maldición, el que más motivos podría haber tenido para temerla fue  Howard Carter murió en marzo de 1939 por causas naturales.

Y por último cuando el gobierno egipcio acordó enviar los tesoros de Tutankamen a la exposición organizada en Paris en 1966 el director de antigüedades egipcias  Mohamed Ibraham ,  lucho por temor a la maldición a que el tesoro saliera del país  al final tuvo que ceder en el último encuentro con las autoridades de El Cairo , cuando salía de la reunión fue atropellado por un automóvil y murió dos días después.

ORIGENS: APATS DE NADAL

APATS DE NADAL

Aquests dies de grans festivitats , on totes les famílies es reuneixen al voltant de una taula , gaudint de beures i menjars , ve de una llarga tradició que es perd en la nit dels temps .

En el any 1267,  la ciutat de Barcelona  va signar , a Pedralbes , la concòrdia de pau amb Joan II ,fou fet un solemne dinar a la sala major del palau reial , es a dir al salo del tinell. Hi van concórrer mes de un centenar de persones.

Segons consta en la documentació conservada en l’Arxiu de la Corona d’Aragó  per l’àpat reial d’aquell Nadal de l’any 1267 es van consumir :   31 moltons , 350 ous, 30 parells de conills , 12 parells de perdius , 36 parells de capons , 5 parells d’oques , 5 quarteres de pa (una quartera de blat equivalia a 55 kg), 228 quartans de vi (el quarta equivalia a 6’12 litres) , deu sous de neules i altres coses. Els convidats la vigília havien menjat cols amb panses , peix , cigrons , castanyes , nous , i neules.

NEULES I TORRONS

Sembla que possiblement per aquells temps les neules eren planes , un semblant a una hòstia. Que portaven signes , senyals i emblemes i, a vegades amb textos curts que en castellà foren qualificats de “suplicaciones”.

La forma cilíndrica que les coneixem avui en dia , tenen el seu origen a l’any 1703 , un flagell de pesta tenia als barcelonins molt afectats i la celebració del Nadal era poc falaguera. El gremi de confiters i pastissers per aixecar l’esperit públic varen convocar un concurs per premiar dos dolços nous , que reunissin les condicions de bona sanitat , de conservar-se per temps sense malmetre’s i per poder-se vendre a bon preu , un d’aquests dolços s’havia d’assemblar a una pedra , i l’altre a un pergamí. Les autoritats van aprovar el projecta i es van comprometre propagar-los i recomanar-los. El concurs fou publicat el dia 27 d’octubre .

Fou concedit el premi assenyalat per el primer dolç a Pere Torro , que presenta un dolç fet amb mel , avellanes i pinyons la qual semblava una pedra.

L’altre premi fou concedit al confiter Pere Xercavins , amb la presentació d’una mena d’hòstia grossa , farcida i cargolada com un pergamí enrotllat.

El dia 2 de desembre en crida publica per el nunci de la ciutat la introducció dels nous dolços , recomanant al veïnat menjar-ne per postres des de la Puríssima (8 de desembre) fins la Candelera (2 de febrer).

ANTIC EGIPTE

ANTIC EGIPTE

Una de les civilitzacions  mes encisadora de l’antiguitat es sens dubte la de l'Antic Egipte per la seva màgia , amb tots els seus enigmes , les seves obres escultòriques i els seus personatges han captivat la curiositat de la gent arreu del mon .

Quan es van desxifrar els primers papirs mèdics , els metges alemanys van fer-se un tip de riure . Els  egipcis aconsellaven l'aplicació d'excrements de cocodril i altres substancies desagradables per mitigar  i curar les ferides , inflamacions les infeccions . El sistema fou batejat amb el nom de “ Drekapoteke “ ( farmacologia residual ).

Però els metges actuals ja no riuen ,esta clar que els remeiers que exercien  fa 4000 o 5000 , sabien que l’aplicació d’aquestes substancies significava l’ús de antibiòtics naturals o “en brut “.

Una pintura en una tomba de Beni Hassan datada aproximadament en el any 2000 aC. mostra una acàcia. Els egipcis fabricaven un anticonceptiu químic molen una mescla de espigues de l’acàcia mel i dàtils. Avui en dia sabem que l’espiga de l’acàcia conte àcid làctic  , un producte químic que mata els espermatozoides .

També en temps dels faraons era possible realitzar una proba d’embaràs en les seves primeres fases , i al mateix temps determinar el sexe del futur bebè . El mètode utilitzat consistia en prendre una mostra d’orina de la dona i mullar unes bosses que contenien blat  i civada. Si la dona estava embarassada , l’orina acceleraria el creixement del blat si el bebè fos nen ,o la civada si fora nena.

Entre nosaltres aquest tipus de prova es relativament moderna ja que fins l’any1926 no es realitzaren probes d’embaràs amb orina, i  set anys mes tard es confirmar el creixement del blat i la civada per  probes de laboratori.