UNA CONQUESTA FEMENINA

 UNA CONQUESTA FEMENINA

Una jove, Mary Phelps de Nova York que inventà i patentá amb el nom de Backless Brasiere ( corset sense esquena) el sostenidors , en l’any 1914 va rebre per la patent de la Warner Brother Corset Company 15.000 dòlars. 

Aleshores va ser quan entra en joc Ida Rosenthal inmigrant d'origen jueu, que despres de mesurar centenars i centenars de pits inventá el tallatge que encara segueix vigent avui en dia.

Des de aleshores aquest invent ha produït , incalculables milions a fabricants d’arreu del mon i un munt de milions de dòlars a la companyia de cotilles que va comprar la patent. Mary Phelps la jove inventora amb grans dots de imaginació i farta de les cotilles que immobilitzaven a les dones de la seva època. En una nit ella i la seva criada fabricaren el primer sostenidor amb nomes dos mocadors i una cinta, la idea fou molt ben rebuda per les seves amigues però Mary va fracassar en el seu intent de comercialitzar-la i va acabar per venent-se la patent.

EL NÙMERO PI

 

EL NÚMERO “PI”

Les referències mes antigues d’aquest número, que relaciona el diàmetre d’una circumferència amb la longitud del seu perímetre, es remunten quasi 2000 mil anys abans de Crist.

En una tableta de l’antiga Babilonia entre 1900 i 1600 abans de crist se li dona un  valor de 3,125.

El un document matemàtic de gran importància històrica “el papir de “Ahmes” que es conserva en el Museu Britànic de Londres s’estableix en 3,16, aquest papir te una antiguitat de 1850 anys abans de Crist.

En el 250 abans de Crist fou el matemàtic grec Arquímedes que va demostrar que Pi tenia un valor mínim de 3 10/ 71 i un màxim de 3 1/7 i aquest valor fou el principal exponent durant els següents 1000 anys.

Segles mes tard el 480 després de Crist el matemàtic xinés Zu Chongzi fou el primer en descobrir els 7 primers decimals d’aquest ja famós numero i es queda establert en 3,1415926.

Un Mil·lenni mes tard el 1400 el matemàtic indi Madhava Sangamagrama va superar al matemàtic xinés al desxifrar-lo en 10 decimals.

Durant els anys i segles ja en l’època moderna, el matemàtic i astrònom angles John Machin  en el 1706 va arribar a assolir 100 decimals.

El 1949 els estatunidencs Levi B Smith i John Wrench n’assoliren 1120 decimals emprant ja una calculadora.

Amb la tecnologia moderna i els ordinadors han revolucionat les investigacions de Pi, i l’actual record l’ostenta la japonesa Haruca Iwao establint el seu record l’any 2019 al superar els 30 bilions de decimals i el 21 de mars del 2022 establir el nou record de 100 billones de decimals després de 158 dies de càlculs.          

ANTROPOLOGIA

 

ANTROPOLOGIA

Una estudiant durant una classe va preguntar a l’antropòloga Margaret Mead quina considerava que era la primera senyal de civilització en una cultura.

L’estudiant esperava que la resposta fos sobre, pedres afilades, atuells de ceràmica, hams de pesca o qualsevol eina per la caça, però no. Margaret Mead va contestar que el primer signe de civilització en una cultura antiga es la proba de una persona amb un fèmur trencat i curat.

L’antropòloga  va explicar que en el regne animal, si et trenques una cama, morts. Perquè no pots fugir del perill, cercar l’aigua per beure , o caçar per alimentar-te. Et converteixes en carn fresca i fàcil d’obtenir per els depredadors. Cap animal sobreviu a una cama trencada el temps necessari per que l’os sani per si sol.

Aquest fèmur trencat i curat es la proba de que algú es va quedar el temps necessari amb l’individu que se’l va trencar, el va curar i cuidar  fins que es va recuperar.

“ Ajudar algú a travessar la dificultat es el punt de partida de la civilització” va explicar Margaret Mead.   

   

EL SANT PAL

 

SANT FOUTIN I EL SANT PAL

En alguns pobles del sud de França, durant el segle XVII, es venerava amb molt de respecte el fal·lus del sant provençal Foutin, sembla que va ser el primer bisbe de Lió. Les dones de l’època acudien a l’església amb un ganivet per tallar-li flocs del seu desproporcionat membre viril, amb el que se’n feien beuratges per estimular la concepció i quedar prenyades. Els sacerdots per no perdre la reputació de Sant Foutin tenien col·locat un pal als engonals de l’estàtua que un cops amagats  amb una maça de fusta picaven el pal des de darrera l’altar per anar recuperant les dimensions del fal.lus i quan era necessari el canviaven.     

ESPRINTIA

 ESPRINTIA

La Esprintia, una moneda sexual nomes usada en els prostibuls de l'antiga Roma. De fet estava prohibit fer ús de les monedes amb l'efígie del emperador, d'aqui l'us de les "esprintiae" Aquestes monedes eren de bronze o plata on hi havia representada una parella en diferents posicions sexuals.

A la foto esprinties de plata dels segles I i II després de Crist.

L'OLISBO, EL SATISFIER DE L'ANTIGOR

 EL SATISFIER DE L'ANTIGOR

 La paraula "olisbos" que significa relliscar o lliscar, es el nom que a l'antiga Grecia donaven al artilugi de pedra, fusta o pell de forma fal-lica que les dones un cop impregnat d'oli usaven per donar-se plaer, quan els homes estaven en guerra i eren fora llargues temporades. El "consolador" de tota la vida ens ve ja des de la Prehistoria. En el any 2005 uns cientifics alemanys van descobrir en una cova Hohle Fels (Alemania) el consolador mes antic de la historia de la humanitat. Es tracta d"un fal-lus de pedra perfectament polit d'uns 20 cm de llarg i que tindria uns 28.000 anys d'antiguitat.

ALLÒ ÚTIL I ALLÒ VALUÓS

 

ALLÓ ÚTIL I ALLÒ VALUÓS

 

Potser una de les coses que més necessitem es saber distingir allò que ens es útil  i allò que es valuós. Un cotxe es útil, una abraçada es valuosa. Un televisor es útil, veure una posta de sol es valuós. Un ordinador es útil, una amistat es quelcom valuós.

Quasi sempre allò útil es mes car que allò valuós, de fet lo valuós rarament costa diners i això passa perquè el diner és útil però no valuós. Allò que es valuós a llarg termini genera molta mes felicitat del que es útil, però tot sovint valorem més allò útil que allò valuós.

Els millors moments de la vida no costen diners, veure néixer un fill, el primer petó, sentir que algú t’agafa de la mà, no te preu i es molt valuós.

Diuen que abans de morir tots els moments mes valuosos en passen per el cap com una pel·lícula i el que veiem mai ha costat diners. Son els moments mes valuosos que em viscut.

Per tant quant estiguis preocupat per alguna cosa, pensa si el que busques es útil o valuós. Aprèn a distingir i et donaràs compte de que viure bé no es tan car com ens pensem.