EL ROMANÍ
Humil i
modesta herba de nom científic Rosmarinus officinalis,
que es fa per els boscos i també es cultiva pels jardins, S’usa per: els nervis,
mal de cor, desgana, fetge, remei pulmonar. A l’exterior combat els dolors articulars
i és molt útil per tonificar el cos cansat després de treballs violents o de
llargues caminades. També ens serveix per rentar i desinfectar llagues.
Diu una llegenda que
quan la Sagrada Família fugia cap Egipte, el romaní va posar-se més branques i
es va fer mes ufana per tal de amagar-la dels seus perseguidors. És per això que
en altres indrets l’anomenen “Arbre de Maria” una planta beneïda que floreix
tot l’any.
Mossèn Cinto Verdaguer
en la seva poesia “Lo Romaní” fa referencia a aquesta llegenda i explica com les
orenetes ensenyaven el camí a la Sagrada Família. Però el botxins del rei Herodes
cada cop s’apropaven més i ja es podien sentir el repicar de les armes. Maria
demana al tamariu que els vulgui acollir i aquest li diu que les seves branques
son massa altes, que vagi als canyissos que li podran donar abric; però els
canyissos no tenen cor i l’emmenen al romaní i aquest “si tenia fulla verda i
de més verda es va revestí” mentre la Verge tremola i Jesús li somriu. Quan la
llopada s’ha allunyat l’Infant diví va parlar així.
“Puix la vida tu em salvares,
romaní bon romaní,
les branques que són verdes
de flors les vull embellir,
com el mantell de la mare
de color blau turquí.
A quiscuna de ses festes
perquè vagis mes bonic.
ton vestidet d’esmaragda
jo sembraré de safirs...... “