dimecres, 25 de febrer del 2026

ELS GATS DE L'HERMITAGE

 ELS GATS DE L’HERMITAGE

70 son mes o menys els gats que viuen en els soterranis del Museu L’Hermitage de Sant Petersburg. Foragiten els ratolins que destruirien milions d’obres d’art que es guarden en el soterrani. Tres treballadors els cuiden i alimenten mentre estan buscant gent per que adoptin els nascuts per evitar la superpoblació.

Els gats han esta al museu des de que el tsar Pere I va portar a palau un gat mascle que li regalaren a Holanda. Després la seva filla la Emperadriu Isabel va ordenar de portar a palau els millors gats i els més grans de Kazan que eren els mes destres per caçar ratolins. I finalment la Emperadriu Caterina va donar-los l’estatus de “guardians de la galeria”

Vull dedicar aquest post a un vell amic què ens va deixar (després de 13 anys) el 22/1/2021. El nostre estimat gat “Garfield”. descansa en pau al cel dels gats amic   

 

ISÒCRATES

 

ISÒCRATES

Isòcrates era un orador i polític grec nascut a l’any 436 a. C.  i mort el 338 a. C. per suïcidi. En el any 350 a. C. Ens fa una reflexió que ben bé podria reflectir la nostre realitat actual.

“ La  nostre democràcia s’autodestrueix per què s’ha abusat del dret de la igualtat i del dret de la llibertat. S’ha ensenyat al ciutadà a considerar la impertinència com un dret, el no respecte a les lleis com llibertat, la imprudència de les paraules com igualtat i l’anarquia com felicitat”  

LA NIT BLANCA

 

LA NIT BLANCA

Des de fa uns quants anys a Toronto celebren un festival en una sola nit que anomenen la Nit Blanca i s’integra dintre de les activitats d’hivern.

En uns determinats carrers de la ciutat s’hi col·loquen uns 10.000 llibres aproximadament formant una catifa i amb decoracions amb llum led. Al vespre es crea un ambient acollidor de il·luminació i cultura on la gent s’hi pots passejar amb la finalitat de escollir un llibre i emportar-se’l a casa seva.

Els llibres exposats son donacions de excedents de llibreries, particular i de institucions. Solidaritat i promoció cultural es donen la mà en aquest projecte que dona una segona oportunitat a les paraules escrites.          

divendres, 20 de febrer del 2026

LA SETMANA SANTA

 

LA SETMANA SANTA

Cada any, quan els carrers s’omplen de passos, processons i nomes els tambors i les llances trenquen el silenci, amb olor a cera cremada molta gent es pregunta per què la Setmana Santa canvia de data i no es celebra al mateix dia com altres celebracions religioses.

La resposta la trobem en temps molt reculats ens em de remuntar fins el segle IV.  En l’any 325 el bisbes es van reunir en el Concili de Nicea, i van decidir que la festa principal del cristianisme – La Pasqua de Resurrecció – no tindria una data fixa en el calendari i que es vincularia al cicles de la natura. Amb una barreja de calendari solar i lunar van concloure que la Pasqua se celebraria el primer diumenge després de la primera lluna plena del equinocci de primavera (21 de març).

Per què ho van fer tan complicat? Dons perquè els primers cristians volien mantenir la relació amb la Pasqua jueva, que també es calcula segons la lluna i així la nova celebració conservava les arrels del calendari hebreu.

El resultat es un petit joc astronòmic  que cada any es repeteix. Si la lluna arriba aviat després del 21 de març la Setmana Santa s’avança i si tarda en aparèixer les processons es retardaran fins l’abril. Per aquest motiu la Setmana Santa pot celebrar-se com molt aviat el 22 de mars o com mes tard el 25 d’abril.

Així dons cada primavera quan mirem el cel nocturn i veiem la primera lluna plena, estem contemplant el rellotge natural d’un antic acord entre la fe i la historia el moviment etern de la lluna que decideix quan tornaran a repicar les llances per els carrers.    

  

divendres, 30 de gener del 2026

CANDIDAT

 

CANDIDAT

Quan els tribuns de l’antiga Roma  emprenien les seves campanyes polítiques sempre anaven vestits amb una toga blanquíssima per causar una bona impressió als seus electors. La paraula llatina – candidatus – significa ni més ni menys que "persona vestida de blanc" que amb el temps, va arribar a ser sinònim de tot aquell que desitja obtenir algun càrrec o dignitat.

dilluns, 5 de gener del 2026

CURIOSITATS LITERÀRIES

 

CURIOSITATS LITERÀRIES.

El llibre més antic es “El papir de Prisse” antic Egipte cap el 2000 aC. Conté consells morals i saviesa de l’antigor.

“La Bíblia” sens dubte es el llibre mes venut del món, el mes distribuït, i el més traduït del món (més de 3000 llengües).

Segons el  El Llibre dels Records Guinness el més llarg del món es “En Busca del Temps Perdut” de Marcel Proust amb 3031 pàgines. Però en realitat el guanyador hauria de ser “Artamène ou le Grand Cyrus” publicat al segle XVII amb 13.095 pàgines contingudes en 10 volums.

La primera novel·la de la historia fou “El Conte de Genji” (Genji Monogatari)  al segle XI (l’any 1008) de l’escriptora japonesa Murasaki Shibiku.es considera una novel·la perquè el text es una narració llarga amb una trama continua i escrita en prosa i no en vers. Rivalitza amb altres obres importants però que no compleixen del tot amb el concepte novel·la, com l’Odissea,(èpica  en vers) La Eneida i Les Mil i una Nits (Recull de Relats)    

La novel·la mes venuda mundialment es “El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha” més coneguda com “El Quixot” de Miguel de Cervantes. Es l’obra més traduïda després de la Bíblia amb uns 500 milions d’exemplars i considerada la primera novel·la moderna.

El més gran del món es “El Codex Gigas” anomenat també La Bíblia del Diable perquè conté una il·lustració gegant del dimoni. Conservat a la Biblioteca Nacional de Suècia. Amb una mida de 92 cm d’alçada, 22cm de gruix i un pes de 75 kg.

L’exemplar més petit de llibre imprès es “Shiki no Kusabana”  (Flors de les Quatre Estacions) les seves mides son 0’74 x 0’75 i té 22 pàgines amb textos i imatges que només es poden observar amb lupa. Editat l’any 2012 a Tòquio per Toppan Printing Co Ltd creat per demostrar tècniques en micro-impressió.

I encara n’hi ha un de més petit, es tan petit que només es pot llegir amb un microscopi es tracta de “Teeny Ted from Turnip Town” . una micro-edició de només 0’07 mm per 0’10 mm (70 x 100 micròmetres) creat al Nano Imaging Laboratory de la Simon Fraser University al Canada, amb 30 micro-pagines gravades amb un feix de ions sobre una lamina de silici cristal·lí.         

divendres, 2 de gener del 2026

LA MAISON DE JEANNE

 LA MAISON DE JEANNE

La maison de Jeanne, es una casa medieval, situada a la Rue de Belzevet, número 10 de Sévérac-le Chateau del departament de Aveyron (Occitània)ç al sud de França.

No es la casa mes antiga de França com s’ha dit per les xarxes socials però es una de les cases amb una estructura de entramat de fusta mes antigues de França. Datada arqueològicament cap el 1478 mitjançant anàlisi de dendrocronologia (estudi dels anells dels arbres en la fusta original). El nom de Jeanne li ve donada per l’ultima persona que hi va viure, una artista de nom Jeanne i no d’algun antic personatge de l’antigor.

Fou construïda a finals del segle XV (1478)que li dona uns de 540 anys d’antiguitat. Fou desocupada des de als anys 1970, i comprada posteriorment per l’ajuntament al 1995 per la seva conservació. 2018-2019 s’hi va fer una completa restauració de les parets, de l’estructura de fusta i del tradicional sostre típic de l’arquitectura medieval francesa.

Crida molt l’atenció els pisos superiors que son mes amples que la planta baixa, un disseny habitual en aquells temps en que les lleis fiscals calculaven l’impost sobre el terreny ocupat, per tant es construïa el mínim sobre el terreny i anaven eixamplant els pisos superiors per guanyar habitatge.