DONUTS

 

DONUTS

 Abans del 22 de juny de 1847, els Dònuts no eren rodons ni tenien el forat al mig com els actuals. Es feien de formes diferents: de diamant, de trenes o en forma de nus. Però hi havia un greu problema al centre sempre quedava cru i això causava greus indigestions als mariners que se’ls menjaven mar enllà.

Un d’aquests mariners Gregory Henson va decidir posar fi al malestar que causava la crua massa del Dònut amb una simple però revolucionaria idea. Amb una llauna de pebrots va tallà el centre de la massa.

El resultat fou el Dònut tal com el coneixem avui en dia, rodó amb un forat al mig perfectament cuit per dins i per fora. La seva ocurrència no solament va solucionar els problemes de mal de ventre des mariners, sinó que ràpidament es va fer molt popular i amb al temps conegut arreu del mon.

Gracies al seu ofici de mariner Henson va portar la seva recepta per tot el mon canviant la historia de la rebosteria.

Així que quant te mengis un Dònut recorda que el seu aspecte es va crear per el mal de panxa.  

 

 

BRUIXES

 

BRUIXES

En el context històric de la mitologia catalana sobre bruixes trobem que entre els anys 1616 i 1622 unes quatre-centes dones van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. La majoria eren acusades de fer pactes amb el diable perquè les dotes de poders sobrenaturals , per això era necessari passar per un ritual d’iniciació en que renegaven de la fe cristiana per fer tot el mal possible.

Alguns dels delictes eren fer mal a traves de conjurs màgics amb la mirada , amb aliments o amb objectes embruixats , provocar accidents als pagesos o al bestiar. Els mes temuts per la població eren els relacionats amb els fenòmens meteorològics: Fer caure pedra , fortes pluges , boira o les temudes glaçades.  Potser serà per aquests fenòmens que es diu que “quan plou i fa sol , les bruixes es pentinen”.

Moltes de les dones que varen morir torturades , penjades o cremades eren senzillament remeieres o llevadores , dones que tenien un ampli coneixement de la natura , de les herbes que curaven, les verinoses  i també de les que mataven coneixements  que passaven d’una generació a l’altre i que normalment s’usaven no per fer mal sinó per curar , no obstant la població creia en la existència de bruixes i en el seu poder per fer mal , se’n protegien  amb diferents mètodes com:  beneir o perfumar objectes i cases , pintar les finestres de blau , posar creus de palmó a les portes d’entrada , tenir sempre pa al calaix  etc.. mètodes que podien ser molts i diversos  depenent de la imaginació popular que hi feia estralls , tot valia per contrarestar el poder de les bruixes.

En el segle XXI la societat actual ha transformat la imatge i el concepte que tenim de les bruixes tradicionals mitificades per el cinema , la literatura o la tradició oral mes remota.

Les bruixes d’avui en dia reencarnades amb el domini de les ciències ocultes dediquen bona part de la seva activitat professional a predir el futur mes immediat de la gent que les visita mitjançant la carta del tarot , la bola de cristall o qualsevol altre de les tècniques màgiques sovint importades de les mes antigues civilitzacions .

VILAJUIGA

 

VILAJUIGA

“Terme amb bon vi i aigua per fer pair” es diu per referir-se a aquest poble empordanès. La cooperativa vinícola fou fundada l’any 1947 amb la producció mes forta de vins rosats, cal destacar també els vins negres de la varietat anomenada “lledoné” que per les seves característiques aromàtiques es consumeix jove.

En quan a l’aigua lítica i bicarbonatada sòdica se li atribueixen grans qualitats curatives. Hi ha una recepta recollida per Narcís Pijoan que serveix diu, per guarir la frigidesa masculina. “Agafeu un petricó d’aigua de Vilajuiga, mirant de servar tot temps l’alta temperatura que té quan brolla de la deu. Trinxeu una ceba de Vila-sacra i barregeu-ne el suc amb mel i nyanya de vint-i-dues garotes de Llança que tot plegat faci la xup-xup amb l’aigua de Vilajuiga el temps de resar vint-i-dues jaculatòries. Coleu la pasta després amb un drap de fil, i deixeu-ne anar després algunes gotes amb una ploma de perdiu damunt del membre malaltís. L’erecció violenta no es farà esperar, amb gran delectació i gatzara de quantes fembres plaents hi hagi al costat”

Corre una llegenda de la comtessa de Molins que després d’haver viscut com a novícia al convent de monges de Garriguella va tornar amb els seus homes que estaven amagats al castell de Quermançó. Però aquests s’havien entregat a una vida arrossegada i entregats a la beguda i a les dones. La comtessa va decidir posar fi a aquesta disbauxa i una nit d’estiu de 1826 va baixar al soterrani del castell amb una torxa  i va encendre la pólvora que hi havia encara acumulada del exercit napoleònic. El castell va volar i també i moriren la comtessa i els lladres.

-       Toqueu, toqueu campanes

el vostre plany de tristor

es morta sota les torres

la Comtessa Quermançó

qui no plora aquesta dama

te sentiments molt roïns

puig ha mort plena de gloria

la Comtessa de Molins.           

HUMANS

 

HUMANS

Una vegada li preguntaren a un filòsof : què al és que més li sorprenia dels humans? I ell va respondre

-       Les persones que perden la salut per guanyar diners i després perden els diners per recuperar la salut. Per pensar amb ànsia en el futur oblidant el present de tal forma que acaben per no viure ni el present ni el futur..... viuen com si mai s’anessin a morir i moren com si mai haguessin viscut   

L'ANY DE LA PICOR

 

L’ANY DE LA PICOR 

Segur que no es la primera vegada que sents aquesta expressió “és de l’any de la picor” i el que si sabem i n’estem segurs es que l’any de la picor fa referencia a moltíssim temps enrere.

L’any 1471va ser una època de molta fam a causa de la pèrdua de bona part de les collites. I per si no en tinguessin prou per l’escassetat de recursos durant aquell any també hi va haver una gran plaga de puces arreu del territori català. Les puces no paraven de reproduir-se i picaven a la dèbil i afamada gran part de la població.

Un cop acabada la plaga i passats uns quants anys es va començar a fer servir aquesta expressió que ha arribat fins els nostres dies. N’hi ha que diuen que “l’any de la picor” es la versió curta de l’expressió original que aleshores es deia “De l’any de la picor, quant tothom gratava”

 

JOC DE CARTES

 JOC DE CARTES

Les baralles de cartes ens arriben a Europa introduïts per els àrabs mitjançant el regnes cristians d’Espanya, per tant hem de pensar que la baralla mes antiga es l’espanyola. A Catalunya el Consell de Cent va prohibir el seu us l’any 1310 a Barcelona essent aquesta la menció mes antiga del joc de cartes a Europa, perquè la prohibició prova que ja feia anys que les cartes ja s’usaven.

Es diu que en l’edat mitjana el significat dels quatre pals de la baralla espanyola i també la francesa indicaven els quatre pilars de la societat.

-       Ors o Diamants: l’economia de l’edat mitjana o també la Monarquia

-       Espases o Piques: exercit i la Noblesa estaments molt rellevants en l’època que es lliuraven grans batalles.

-       Copes o Cors: Església o el Clergat que van tenir molta importància en tots els esdeveniments.

-       Bastos o trèvols: agricultura i també els Plebeus de la societat feudal.

A Catalunya hi ha un munt de jocs amb naips potser els mes tradicionals que fan gaudir a petits i grans podrien ser: La Brisca, la Mona, els set i mig, el Burro, el Mentider, la Botifarra, el Truc, i més un llarg etc......Sense oblidar-nos dels jocs que els pot jugar una sola persona molt ben anomenats Solitaris.

I per acabar vull anomenar uns pocs beneficis dels molts que hi ha i que aporten els jocs de cartes: enforteix els vincles familiars, fan treballar el raonament matemàtic, la competitivitat, estimula la rapidesa mental, millora l’atenció, la concentració i la memòria, afavoreix el pensament lògic i no ens oblidem potser del que es lo mes important ens ensenya a guanyar i saber perdre

LA FARIGOLA

 

FARIGOLA

Diu la tradició que, durant la Setmana Santa i principalment els dos dies Sants, la farigola fa més olor que mai i augmenta les seves virtuts remeieres. Segons la llegenda, mentre Jesús era a la Creu, la muntanya del Gòlgota es va cobrir de farigola que hi va néixer espontàniament per perfumar l’ambient amb la seva olor i fer més suportable al Senyor la dura estada a la Creu. Es per aquest motiu que la que es collida els dies Sants es conserva tot l’any, la flor és més olorosa alhora que guareix el mal de ventre millor que cap remei.

Diu Mossèn Cinto Verdaguer que, segons els pagesos de la Plana de Vic, la suau sentor i religiosa  de la farigola li prové del fet que fou la darrera cosa que tocaren els peus de Nostra Senyor Jesucrist en pujar al cel el dia de l’Ascensió. I també quan davallava per la muntanya de les oliveres, la Verge Maria soleta sense son Fill Santíssim la farigola desitjosa de consolar-la es va estendre amorosament a ses divines plantes dels peus en rosada i interminable catifa. això a merescut que en algun indret de França s’ha li hagi donat el nom de Tapis de Maria.

-       Quan ja de la terra, Jesús se’n volava,

el cim de la serra s’enfarigolava 

 l’herbeta eixerida, de sos peus eixida

de flors s’esmaltà