S’ACCABADORA
En els pobles rurals de
la illa de Sardenya hi va existir fins fa poc d’unes dècades una figura tan
misteriosa com temuda “S’accabadora”
Era una dona vestida de
negre i amb el rostre cobert, sempre cridada amb secret per els familiars d’un
malalt terminal. No era metge, però complia una funció reconeguda per la
comunitat: acabar amb el sofriment de qui ja no hi havia esperança.
Acudia sempre de nit i
el moribund des del seu llit sabia al veure-la que la seva agonia i dolor
estava a punt d’acabar-se. De vegades utilitzava un coixí, altres vegades la
majoria utilitzava el seu “mazzolu” un petit bastó de olivera borda amb al que
donava un mortífer cop al front. Després s’han anava en silenci tal com hi havia
arribat, havent complert una missió sagrada.
Els familiars lluny de condemnar-la
li oferien en gratitud: pa ,vi ,oli i productes de la terra. Per ells no era un
crim sinó un acte de compassió, en un món sense metges propers i que l’agonia i
el sofriment del malalt podia allargar-se setmanes, S’accabadora era la que li donava un final
digne.
La seva existència estava
tan integrada a la cultura sarda que es deia que moltes vegades aquesta mateixa
dona podia ser partera i acabadora: vestida de blanc portava la vida i vestida
de negre l’acomiadava. Els últims casos documentats foren en el 1929 i al 1952,
però el seu record encara viu a la memòria oral de molts pobles. Per els sards
la mort mai fou tabú sinó simplement la conclusió natural del cicle de la vida.
