ESPRINTIA

 ESPRINTIA

La Esprintia, una moneda sexual nomes usada en els prostibuls de l'antiga Roma. De fet estava prohibit fer ús de les monedes amb l'efígie del emperador, d'aqui l'us de les "esprintiae" Aquestes monedes eren de bronze o plata on hi havia representada una parella en diferents posicions sexuals.

A la foto esprinties de plata dels segles I i II després de Crist.

L'OLISBO, EL SATISFIER DE L'ANTIGOR

 EL SATISFIER DE L'ANTIGOR

 La paraula "olisbos" que significa relliscar o lliscar, es el nom que a l'antiga Grecia donaven al artilugi de pedra, fusta o pell de forma fal-lica que les dones un cop impregnat d'oli usaven per donar-se plaer, quan els homes estaven en guerra i eren fora llargues temporades. El "consolador" de tota la vida ens ve ja des de la Prehistoria. En el any 2005 uns cientifics alemanys van descobrir en una cova Hohle Fels (Alemania) el consolador mes antic de la historia de la humanitat. Es tracta d"un fal-lus de pedra perfectament polit d'uns 20 cm de llarg i que tindria uns 28.000 anys d'antiguitat.

ALLÒ ÚTIL I ALLÒ VALUÓS

 

ALLÓ ÚTIL I ALLÒ VALUÓS

 

Potser una de les coses que més necessitem es saber distingir allò que ens es útil  i allò que es valuós. Un cotxe es útil, una abraçada es valuosa. Un televisor es útil, veure una posta de sol es valuós. Un ordinador es útil, una amistat es quelcom valuós.

Quasi sempre allò útil es mes car que allò valuós, de fet lo valuós rarament costa diners i això passa perquè el diner és útil però no valuós. Allò que es valuós a llarg termini genera molta mes felicitat del que es útil, però tot sovint valorem més allò útil que allò valuós.

Els millors moments de la vida no costen diners, veure néixer un fill, el primer petó, sentir que algú t’agafa de la mà, no te preu i es molt valuós.

Diuen que abans de morir tots els moments mes valuosos en passen per el cap com una pel·lícula i el que veiem mai ha costat diners. Son els moments mes valuosos que em viscut.

Per tant quant estiguis preocupat per alguna cosa, pensa si el que busques es útil o valuós. Aprèn a distingir i et donaràs compte de que viure bé no es tan car com ens pensem.     

A FER PUNYETES

  A FER PUNYETES

Les punyetes son els brodats de punta que es posen a les manigues de les togues utilitzades per alguns membres de la judicatura.

Reben aquest nom de "punyetes" per la seva caiguda sobre el puny. Antigament aquestes puntes es realitzaven a les presons de dones i tambe als convents de monges.

Per tant dons enviar algu "a fer punyetes" era desitjar-li que marxés ben lluny per molt de temps i molt millor tancat.

LA NINA DE FRANZ KAFKA

 LA NINA DE FRANZ KAFKA

Als 40 anys Franz Kafka (1883-1924) que mai es va casar ni tenia fills, passejava pel parc de Berlín quan va conèixer a una nena que plorava perquè havia perdut la seva nina preferida. Ella i Kafka busquen la nina sense èxit. Kafka li va dir que es reunís amb ell a l'endemà i tornarien a buscar-la.

A l'endemà, quan encara no havien trobat la nina, Kafka li va donar a la nena una carta "escrita" per la nina que deia: "Si us plau no ploris, vaig tenir un viatge per veure món, ja t'escriuré sobre les meves aventures."

Així va començar una història que continua fins al final de la vida de Kafka.

En les seves trobades, Kafka li llegia les cartes de la nina acuradament escrites amb aventures i converses que la nena considerava adorables. Finalment, Kafka li va portar una nina que havia comprat a Berlin.

"No s'assembla en absolut a la meva nina", va dir la nena.

Kafka li va lliurar una altra carta en què la nina escrivia:

"Els meus viatges em van canviar" La nena va besar a la nova nina se l'emportar feliç cap a casa.

Un any després, Kafka va morir.

Diversos anys després, la nena ja adulta va trobar una carta dins la nina. A la petita carta signada per Kafka deia:

"Tot el que mes estimes probablement es perderà, però a la fi, l'amor tornarà d'una altra manera ".

LA PERA VAGINAL

 LA PERA VAGINAL

També se li deia "pera de l'angoixa" o "pera veneciana" Era un instrument de tortura emprat per la Inquisició en nom de l'església catòlica i les autoritats reials contra persones que tenien la dissort de ser acusades d'heretgia, de ser predicadors no-catòlics, de practicar la bruixeria, o dones acusades de tenir "relacions amb el diable" (el sexe es considerava un acte brut pecaminós que mereixia càstig, si era entès com una acció que produïa plaer, i de mateixa manera contra l'homosexualitat)

La pera s'introduïa a la boca, la vagina o l'anus de la víctima, i un cop a l'interior era expandida a l'màxim fent girar un mànec enroscat a l'aparelll. I no només produïa un dolor immens, sinó que a l'anar expandint poc a poc l'instrument dins de la cavitat, arribava el moment en què els ossos es trencaven, la qual cosa gairebé sempre ocasionava la mort de la víctima o almenys li provocava severes hemorràgies.

La pera vaginal va ser tot just un de molts artefactes horribles inventats en el nom de Déu i de la santa església catòlica mitjançant el Sant Ofici de la Inquisició per castigar els pecats d'aquestes èpoques.

La Inquisició va durar diversos segles i va ser abolida entre 1808 i 1834

LES AMPOLLES DE VI

 LES AMPOLLES DE VI

SABÍEU PER QUÈ LES AMPOLLES DE VI SÓN DE 750 ml...?

Les ampolles de vi són generalment de 750 ml (75 cl) i no d'un litre (1.000 ml). D'on ve aquesta especificació?

La capacitat d'una ampolla de vi es va normalitzar en el segle XIX i van sorgir explicacions d'aquest fet, que corresponien a:

- La capacitat pulmonar d'un vidrier.

- Consum mitjà en un menjar.

- La millor capacitat per a conservar el vi.

- Facilitat de transport.

Res d'això.

En realitat es tracta simplement d'una organització pràctica amb una base històrica:

En aquell moment els principals clients dels productors de vi francesos eren els anglesos. Però ells mai van adoptar el mateix sistema de mesures que els francesos.

La unitat de volum dels anglesos era el “galó imperial” que era equivalent a 4.54609 litres.

Per a simplificar els comptes de conversió, van transportar vi de Bordeus en barrils de 225 litres, és a dir, exactament 50 galons, corresponents a 300 ampolles de 750 ml. (75 centilitres).

Sent més fàcil el càlcul, van adoptar que un barril = 50 galons = 300 ampolles.

D'aquesta manera un galó corresponia a 6 ampolles.

De fet, per això encara avui les caixes de vi solen tenir 6 o 12 ampolles.

El vi també és cultura!