FARIGOLA
Diu la tradició que, durant la Setmana Santa i principalment els dos dies Sants, la farigola fa més olor que mai i augmenta les seves virtuts remeieres. Segons la llegenda, mentre Jesús era a la Creu, la muntanya del Gòlgota es va cobrir de farigola que hi va néixer espontàniament per perfumar l’ambient amb la seva olor i fer més suportable al Senyor la dura estada a la Creu. Es per aquest motiu que la que es collida els dies Sants es conserva tot l’any, la flor és més olorosa alhora que guareix el mal de ventre millor que cap remei.
Diu Mossèn Cinto Verdaguer que, segons els pagesos de la Plana de Vic, la suau sentor i religiosa de la farigola li prové del fet que fou la darrera cosa que tocaren els peus de Nostra Senyor Jesucrist en pujar al cel el dia de l’Ascensió. I també quan davallava per la muntanya de les oliveres, la Verge Maria soleta sense son Fill Santíssim la farigola desitjosa de consolar-la es va estendre amorosament a ses divines plantes dels peus en rosada i interminable catifa. això a merescut que en algun indret de França s’ha li hagi donat el nom de Tapis de Maria.
- Quan ja de la terra, Jesús se’n volava,
el cim de la serra s’enfarigolava
l’herbeta eixerida, de sos peus eixida
de flors s’esmaltà
