HUMANS
Una vegada li preguntaren
a un filòsof : què al és que més li sorprenia dels humans? I ell va respondre
-
Les persones que perden la
salut per guanyar diners i després perden els diners per recuperar la salut. Per
pensar amb ànsia en el futur oblidant el present de tal forma que acaben per no
viure ni el present ni el futur..... viuen com si mai s’anessin a morir i moren
com si mai haguessin viscut
L’ANY DE LA PICOR
Segur que no es la primera vegada que sents aquesta expressió “és de l’any de la picor” i el que si sabem i n’estem segurs es que l’any de la picor fa referencia a moltíssim temps enrere.
L’any 1471va ser una època de molta fam a causa de la pèrdua de bona part de les collites. I per si no en tinguessin prou per l’escassetat de recursos durant aquell any també hi va haver una gran plaga de puces arreu del territori català. Les puces no paraven de reproduir-se i picaven a la dèbil i afamada gran part de la població.
Un cop acabada la plaga i passats uns quants anys es va començar a fer servir aquesta expressió que ha arribat fins els nostres dies. N’hi ha que diuen que “l’any de la picor” es la versió curta de l’expressió original que aleshores es deia “De l’any de la picor, quant tothom gratava”
JOC DE CARTES
Les baralles de cartes ens arriben a Europa introduïts per els àrabs mitjançant el regnes cristians d’Espanya, per tant hem de pensar que la baralla mes antiga es l’espanyola. A Catalunya el Consell de Cent va prohibir el seu us l’any 1310 a Barcelona essent aquesta la menció mes antiga del joc de cartes a Europa, perquè la prohibició prova que ja feia anys que les cartes ja s’usaven.
Es diu que en l’edat mitjana el significat dels quatre pals de la baralla espanyola i també la francesa indicaven els quatre pilars de la societat.
- Ors o Diamants: l’economia de l’edat mitjana o també la Monarquia
- Espases o Piques: exercit i la Noblesa estaments molt rellevants en l’època que es lliuraven grans batalles.
- Copes o Cors: Església o el Clergat que van tenir molta importància en tots els esdeveniments.
- Bastos o trèvols: agricultura i també els Plebeus de la societat feudal.
A Catalunya hi ha un munt de jocs amb naips potser els mes tradicionals que fan gaudir a petits i grans podrien ser: La Brisca, la Mona, els set i mig, el Burro, el Mentider, la Botifarra, el Truc, i més un llarg etc......Sense oblidar-nos dels jocs que els pot jugar una sola persona molt ben anomenats Solitaris.
I per acabar vull anomenar uns pocs beneficis dels molts que hi ha i que aporten els jocs de cartes: enforteix els vincles familiars, fan treballar el raonament matemàtic, la competitivitat, estimula la rapidesa mental, millora l’atenció, la concentració i la memòria, afavoreix el pensament lògic i no ens oblidem potser del que es lo mes important ens ensenya a guanyar i saber perdre
FARIGOLA
Diu la tradició que, durant la Setmana Santa i principalment els dos dies Sants, la farigola fa més olor que mai i augmenta les seves virtuts remeieres. Segons la llegenda, mentre Jesús era a la Creu, la muntanya del Gòlgota es va cobrir de farigola que hi va néixer espontàniament per perfumar l’ambient amb la seva olor i fer més suportable al Senyor la dura estada a la Creu. Es per aquest motiu que la que es collida els dies Sants es conserva tot l’any, la flor és més olorosa alhora que guareix el mal de ventre millor que cap remei.
Diu Mossèn Cinto Verdaguer que, segons els pagesos de la Plana de Vic, la suau sentor i religiosa de la farigola li prové del fet que fou la darrera cosa que tocaren els peus de Nostra Senyor Jesucrist en pujar al cel el dia de l’Ascensió. I també quan davallava per la muntanya de les oliveres, la Verge Maria soleta sense son Fill Santíssim la farigola desitjosa de consolar-la es va estendre amorosament a ses divines plantes dels peus en rosada i interminable catifa. això a merescut que en algun indret de França s’ha li hagi donat el nom de Tapis de Maria.
- Quan ja de la terra, Jesús se’n volava,
el cim de la serra s’enfarigolava
l’herbeta eixerida, de sos peus eixida
de flors s’esmaltà
GENIALITATS
Quan Albert Einstein va conèixer a Charles Chaplin li va dir:
“El que més admiro del seu art és que vostè no diu ni una paraula i tot el món l’entén”
I Chaplin li va respondre:
“Cert,
però la seva gloria és encara mes gran, tot el món l’admira quan ningú entén
una sola paraula de les que vostè diu”
QUEEN ELIZABETH II
Original fotografia de la Reina Elisabeth II, i del
Princep consort Philip Mountbatten del Regne Unit.
Inclinats davant l'emperatriu Menea Asfaw i de
l'emperador Ras Tafari Makonnen Woldemikael Haile Salassie I d'Etiopia.
Es creu que son descendents directes del llinatge de
Menelik fill de el Rei Salomó i la Reina de Saba, l'ultim posseïdor de l'Arca
de l'Aliança.
Mai mes, ni abans ni després s'han inclinat davant de
ningú més. Solament amb aquesta familia que eren coneixedors de cultures molt
antigues que amagaven grans secrets.
ELS METGES DE LA PESTA
Durant els temps de la pesta negra o pesta bubònica va aparèixer un dels personatges mes coneguts i tètrics de l’historia els metges de la pesta, no necessàriament eren experts en medicina, però la seva feina va estar molt apreciada en aquells escabrosos temps. Es vestien amb túniques negres amb roba coberta de cera i portaven una màscara amb forats, unes ulleres de vidre i una protuberància en forma de bec d’au que emplenaven amb substancies aromàtiques ( en un principi es creia que la pesta venia per els mals olors) portaven un bastó amb el que examinaven als pacients sense tocar-los. Aquests metges eren símbol de mort, al ser vistos per els carrers amb el seu tenebrós aspecte demostrava que el perill i la malaltia mortal estava molt a la vora
