S’ACCABADORA
En els pobles rurals de la illa de Sardenya hi va existir fins fa poc d’unes dècades una figura tan misteriosa com temuda “S’accabadora”
Era una dona vestida de negre i amb el rostre cobert, sempre cridada amb secret per els familiars d’un malalt terminal. No era metge, però complia una funció reconeguda per la comunitat: acabar amb el sofriment de qui ja no hi havia esperança.
Acudia sempre de nit i el moribund des del seu llit sabia al veure-la que la seva agonia i dolor estava a punt d’acabar-se. De vegades utilitzava un coixí, altres vegades la majoria utilitzava el seu “mazzolu” un petit bastó de olivera borda amb al que donava un mortífer cop al front. Després s’han anava en silenci tal com hi havia arribat, havent complert una missió sagrada.
Els familiars lluny de condemnar-la li oferien en gratitud: pa ,vi ,oli i productes de la terra. Per ells no era un crim sinó un acte de compassió, en un món sense metges propers i que l’agonia i el sofriment del malalt podia allargar-se setmanes, S’accabadora era la que li donava un final digne.
La seva existència estava tan integrada a la cultura sarda que es deia que moltes vegades aquesta mateixa dona podia ser partera i acabadora: vestida de blanc portava la vida i vestida de negre l’acomiadava. Els últims casos documentats foren en el 1929 i al 1952, però el seu record encara viu a la memòria oral de molts pobles. Per els sards la mort mai fou tabú sinó simplement la conclusió natural del cicle de la vida.
