dimecres, 25 de febrer del 2026

LA NIT BLANCA

 

LA NIT BLANCA

Des de fa uns quants anys a Toronto celebren un festival en una sola nit que anomenen la Nit Blanca i s’integra dintre de les activitats d’hivern.

En uns determinats carrers de la ciutat s’hi col·loquen uns 10.000 llibres aproximadament formant una catifa i amb decoracions amb llum led. Al vespre es crea un ambient acollidor de il·luminació i cultura on la gent s’hi pots passejar amb la finalitat de escollir un llibre i emportar-se’l a casa seva.

Els llibres exposats son donacions de excedents de llibreries, particular i de institucions. Solidaritat i promoció cultural es donen la mà en aquest projecte que dona una segona oportunitat a les paraules escrites.          

divendres, 20 de febrer del 2026

LA SETMANA SANTA

 

LA SETMANA SANTA

Cada any, quan els carrers s’omplen de passos, processons i nomes els tambors i les llances trenquen el silenci, amb olor a cera cremada molta gent es pregunta per què la Setmana Santa canvia de data i no es celebra al mateix dia com altres celebracions religioses.

La resposta la trobem en temps molt reculats ens em de remuntar fins el segle IV.  En l’any 325 el bisbes es van reunir en el Concili de Nicea, i van decidir que la festa principal del cristianisme – La Pasqua de Resurrecció – no tindria una data fixa en el calendari i que es vincularia al cicles de la natura. Amb una barreja de calendari solar i lunar van concloure que la Pasqua se celebraria el primer diumenge després de la primera lluna plena del equinocci de primavera (21 de març).

Per què ho van fer tan complicat? Dons perquè els primers cristians volien mantenir la relació amb la Pasqua jueva, que també es calcula segons la lluna i així la nova celebració conservava les arrels del calendari hebreu.

El resultat es un petit joc astronòmic  que cada any es repeteix. Si la lluna arriba aviat després del 21 de març la Setmana Santa s’avança i si tarda en aparèixer les processons es retardaran fins l’abril. Per aquest motiu la Setmana Santa pot celebrar-se com molt aviat el 22 de mars o com mes tard el 25 d’abril.

Així dons cada primavera quan mirem el cel nocturn i veiem la primera lluna plena, estem contemplant el rellotge natural d’un antic acord entre la fe i la historia el moviment etern de la lluna que decideix quan tornaran a repicar les llances per els carrers.    

  

divendres, 30 de gener del 2026

CANDIDAT

 

CANDIDAT

Quan els tribuns de l’antiga Roma  emprenien les seves campanyes polítiques sempre anaven vestits amb una toga blanquíssima per causar una bona impressió als seus electors. La paraula llatina – candidatus – significa ni més ni menys que "persona vestida de blanc" que amb el temps, va arribar a ser sinònim de tot aquell que desitja obtenir algun càrrec o dignitat.

dilluns, 5 de gener del 2026

CURIOSITATS LITERÀRIES

 

CURIOSITATS LITERÀRIES.

El llibre més antic es “El papir de Prisse” antic Egipte cap el 2000 aC. Conté consells morals i saviesa de l’antigor.

“La Bíblia” sens dubte es el llibre mes venut del món, el mes distribuït, i el més traduït del món (més de 3000 llengües).

Segons el  El Llibre dels Records Guinness el més llarg del món es “En Busca del Temps Perdut” de Marcel Proust amb 3031 pàgines. Però en realitat el guanyador hauria de ser “Artamène ou le Grand Cyrus” publicat al segle XVII amb 13.095 pàgines contingudes en 10 volums.

La primera novel·la de la historia fou “El Conte de Genji” (Genji Monogatari)  al segle XI (l’any 1008) de l’escriptora japonesa Murasaki Shibiku.es considera una novel·la perquè el text es una narració llarga amb una trama continua i escrita en prosa i no en vers. Rivalitza amb altres obres importants però que no compleixen del tot amb el concepte novel·la, com l’Odissea,(èpica  en vers) La Eneida i Les Mil i una Nits (Recull de Relats)    

La novel·la mes venuda mundialment es “El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha” més coneguda com “El Quixot” de Miguel de Cervantes. Es l’obra més traduïda després de la Bíblia amb uns 500 milions d’exemplars i considerada la primera novel·la moderna.

El més gran del món es “El Codex Gigas” anomenat també La Bíblia del Diable perquè conté una il·lustració gegant del dimoni. Conservat a la Biblioteca Nacional de Suècia. Amb una mida de 92 cm d’alçada, 22cm de gruix i un pes de 75 kg.

L’exemplar més petit de llibre imprès es “Shiki no Kusabana”  (Flors de les Quatre Estacions) les seves mides son 0’74 x 0’75 i té 22 pàgines amb textos i imatges que només es poden observar amb lupa. Editat l’any 2012 a Tòquio per Toppan Printing Co Ltd creat per demostrar tècniques en micro-impressió.

I encara n’hi ha un de més petit, es tan petit que només es pot llegir amb un microscopi es tracta de “Teeny Ted from Turnip Town” . una micro-edició de només 0’07 mm per 0’10 mm (70 x 100 micròmetres) creat al Nano Imaging Laboratory de la Simon Fraser University al Canada, amb 30 micro-pagines gravades amb un feix de ions sobre una lamina de silici cristal·lí.         

divendres, 2 de gener del 2026

LA MAISON DE JEANNE

 LA MAISON DE JEANNE

La maison de Jeanne, es una casa medieval, situada a la Rue de Belzevet, número 10 de Sévérac-le Chateau del departament de Aveyron (Occitània)ç al sud de França.

No es la casa mes antiga de França com s’ha dit per les xarxes socials però es una de les cases amb una estructura de entramat de fusta mes antigues de França. Datada arqueològicament cap el 1478 mitjançant anàlisi de dendrocronologia (estudi dels anells dels arbres en la fusta original). El nom de Jeanne li ve donada per l’ultima persona que hi va viure, una artista de nom Jeanne i no d’algun antic personatge de l’antigor.

Fou construïda a finals del segle XV (1478)que li dona uns de 540 anys d’antiguitat. Fou desocupada des de als anys 1970, i comprada posteriorment per l’ajuntament al 1995 per la seva conservació. 2018-2019 s’hi va fer una completa restauració de les parets, de l’estructura de fusta i del tradicional sostre típic de l’arquitectura medieval francesa.

Crida molt l’atenció els pisos superiors que son mes amples que la planta baixa, un disseny habitual en aquells temps en que les lleis fiscals calculaven l’impost sobre el terreny ocupat, per tant es construïa el mínim sobre el terreny i anaven eixamplant els pisos superiors per guanyar habitatge.

    

dijous, 1 de gener del 2026

LA CAVORCA DELS BANDOLERS

 

LA CAVORCA DELS BANDOLERS

 

La Cavorca o Mina dels bandolers, es una gran esquerda de 50 metres de llarg i 4 de fondària situada entre la zona fronterera de Osona i La Garrotxa. Un gran forat al costat del camí ral que va de Vic a Olot.

Durant el segle XVII en aquesta camí ral de Vic-Olot i en especial per les Marrades del Grau dit també – els  zig zags del Grau – l’Hostal del Grau  es trobava en aquest tram i també la Mina dels Bandolers un amagatall natural perfecte. Era una parada quasi bé obligatòria per els negociants que assistien a la fira de Sant Lluc d’Olot. Aquest  tram era el lloc preferit dels bandolers que s’aprofitaven del perill que suposaven les fortes pendents, els revolts tancats i perillosos, la densa vegetació facilitava als lladres assaltar els viatgers carregats de diners.     

Els saltejadors de camins s’amagaven i es feien fonedissos en aquests indrets que les autoritats que d’una manera molt superficial (potser per por) vigilaven el boscatge. Un dia un somatén en nom de la justícia va capturar la Pastora del Coll (amant d’un dels bandolers) revelant el lloc del amagatall. Capturats els lladres varen ser empresonats a l’Hostal del Grau i penjats de la biga de la sala des de aleshores coneguda com la “biga dels penjats” i així diuen que es va acabar l’era dels bandolers en aquesta ruta, tot i que molts com Serrallonga, Ramon Felip i d’altres van deixar la seva empremta en la historia del camí ral  Vic-Olot.

La fira de Sant Lluc es de lluny la mes emblemàtica de la comarca de La Garrotxa visitada per gent d’arreu de Catalunya per descobrir la cultura, l’art i totes les parades d’artesania que ofereix la ciutat d’Olot als vilatans i la gent que la visita des de fa 700 anys.     

 

 

 

 

 

 

 

diumenge, 28 de desembre del 2025

UN SOMRIURE

 

UN SOMRIURE

No costa res, però crea molt, enriqueix a qui la dona, sense empobrir a qui la rep, ningú es tan ric que pugui passar-ne ni tan pobre que no el pugui enriquir amb els seus fruits.

No pot ser comprada amb diners, demanada, prestada, ni robada perquè es quelcom que no rendeix cap benefici a ningú quan no es lliurada espontània i gratuïtament.

Somriu sempre, sobretot davant lo moltíssim que et dona la vida, i pensa que ningú necessita tan un somriure com aquell que no ni queda cap per donar.