SI TENS UN PA....

 

SI TENS UN PA...

Si vostè té un pa i jo tinc un euro, i jo li compro el pa, jo tindré un pa i vostè tindrà un euro, i veurà un equilibri en aquest intercanvi: això es A te un euro i B te un pa i a la inversa, B té el pa i A té el euro. Això dons es un equilibri perfecte. Però si vostè té un sonet de Verlaine ,o el teorema de Pitàgoras i jo no tinc rés i vostè me’ls ensenya, al final d’aquest intercanvi jo tindré el sonet i el teorema i vostè els haurà conservat. En el primer cas hi ha equilibri això es “mercaderia”. En el segon cas hi ha creixement això es “cultura”        

Michel Serres, nascut a Agen (1 de setembre de 1930 – 1 de juny de 2019 Paris) filòsof i historiador de les ciències. Fou membre de la Acadèmia Europea de Ciències i Arts i de l’Acadèmia Francesa.

 

EL MUR

 

EL MUR

El mur de Berlín ( Berliner Mauer) formava part de la frontera dintre el territori alemany que separava el Berlín Oest del Berlín Est, des del 13 d’agost de 1961 fins el 9 de novembre de 1989. Aquest mur es el símbol mes conegut de la guerra freda i de la divisió d’Alemanya. Al menys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de la RDA mentre intentaven fugir cap a l’Oest. Altres fonts parlen de 238 morts incloent-hi els morts en accidents.

El 21 de juliol de 1990 es va celebrar a Berlin la reunificació d’Alemanya, es donar lloc la històrica presentació del grup anglès Pink Floyd. 300.000 persones van presenciar l’espectacle de rock “The Wall” en el lloc que ocupava el vergonyós mur.   

COCA-COLA

 

COCA-COLA

 

John S. Pemberton nascut el 8 de juliol de 1831 a Konxville, Geòrgia (U.S.A) conegut mundialment per haver creat la formula de la Coca-Cola. La seva creació va tenir i encara té un gran impacte en la industria de begudes i en la cultura global.

Pemberton de professió farmacèutic, buscava una desenvolupar una beguda medicinal que l’ajudés a alleujar els dolors que tenia després de haver estat ferit en la Guerra Civil Americana. En el any 1886 en el seu laboratori de Atlanta, Geòrgia, Pemberton va crear un xarop a base de fulles de coca i nou de cua, barrejat amb aigua carbonatada, que inicialment la beguda es va comercialitzar com un tònic medicinal anomenat “French Wine Coca”

Quan a Atlanta va prohibir-se l’alcohol en 1886, Pemberton va modificar la seva formula per crear una beguda no alcohòlica. El resultat va ser la Coca-Cola, una beguda que molt aviat va guanyar popularitat per el seu sabor únic i refrescant. El nom i l’icònic logotip de Coca-Cola foren creats per el soci de Pemberton, Frank M. Robinson.

Encara que Pemberton es va vendre els drets de la seva formula a varis socis degut a problemes financers i de salut, el seu invent es convertiria en una de les marques més valuosa i reconeguda com a símbol d’innovació i èxit comercial.

John S. Pemberton va morir el 16 d’agost de 1888 però el seu llegat perdura en cada ampolla de Coca-Cola que es gaudeix arreu el món.         

PEPSI

 

PEPSI

 

Caleb Bradham un farmacèutic de New Bern, Carolina del Nord (USA) es conegut per haver creat la famosa beguda “Pepsi”. Al 1893 Bradham va inventar una beguda anomenada Brad’s Drink dins la seva farmàcia, beguda que més tard es coneixeria arreu del món com Pepsi-Cola.

Bradham va crear aquesta beguda Brad’s Drink com un refresc per la seva farmàcia utilitzant una barreja de sucre, aigua, caramel, nou de cua, llimona i nou moscada. Al 1898 va canviar al nom de la beguda com Pepsi-cola combinant les paraules “pepsina” i “cola” per reflectir els ingredients i els beneficis digestius percebuts.

Pepsi-cola ràpidament es feu molt popular i en el any 1902 Bradham va fundar la Pepsi-Cola Company i al llargs de les dècades s’expandirà competint amb la famosa marca Coca-Cola convertint-se amb una de les marques mes conegudes a nivell mundial.

    

 

LLATINADES

 

LLATINADES

De ben segur que ens haguéssim estalviat algunes decepcions si haguéssim sabut un xic de llatí.

La paraula “mestre” prové del llatí “magister” i aquesta de l’adverbi “magis” que significa “més” o “més que”. A l’antiga Roma el “magister” era al que estava per sobre els altres ja fos per coneixements o per les habilitats adquirides.

La paraula “ministre” prové del llatí “minister” i aquesta de l’adverbi “minus” que significa “menys” o “menys que” . i en l’antiga Roma el “minister” el al servent o el subordinat que tenia pocs coneixements i en prou feines habilitats.

En definitiva gracies al llatí sabem que: qualsevol pots ser ministre, però no mestre.

 

GARROT VIL

 

GARROT VIL

 Durant més de un segle, Espanya executava als seus condemnats amb una cadira de ferro  i un cargol mortal. El mecanisme era brutal: es feia girar una maneta i un punxó travessava el coll de la víctima trencant les vertebres cervicals. Si s’aconseguia la mort era instantània... sinó començava una llarga agonia per estrangulament.

Aquest instrument s’anomena “Garrot Vil” i fou considerat irònicament un mètode mes “digne” que la forca.

Fou usat des de 1820 fins 1974. L’ultima execució es va realitzar a finals del franquisme amb la mort del català Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974,  a les 9’20 del matí. El botxí encarregat de l’execució fou Antonio Lopez Sierra de Madrid. Salvador Puig Antich fou condemnat a mort en un context de repressió política i resistència antifranquista, per l’assassinat del subinspector de policia Francisco Anguas Barragán.

Uns anys mes tard amb la Constitució de 1978 fou abolida per sempre la pena de mort, però la petjada deixada per el garrot vil ha quedat gravada en la nostra historia com un símbol fosc de justícia i tortura.    

EL ROMANÍ

 EL ROMANÍ

Humil i modesta herba de nom científic Rosmarinus officinalis, que es fa per els boscos i també es cultiva pels jardins, S’usa per: els nervis, mal de cor, desgana, fetge, remei pulmonar. A l’exterior combat els dolors articulars i és molt útil per tonificar el cos cansat després de treballs violents o de llargues caminades. També ens serveix per rentar i desinfectar llagues.

Diu una llegenda que quan la Sagrada Família fugia cap Egipte, el romaní va posar-se més branques i es va fer mes ufana per tal de amagar-la dels seus perseguidors. És per això que en altres indrets l’anomenen “Arbre de Maria” una planta beneïda que floreix tot l’any.

Mossèn Cinto Verdaguer en la seva poesia “Lo Romaní” fa referencia a aquesta llegenda i explica com les orenetes ensenyaven el camí a la Sagrada Família. Però el botxins del rei Herodes cada cop s’apropaven més i ja es podien sentir el repicar de les armes. Maria demana al tamariu que els vulgui acollir i aquet li diu que les seves branques so massa altes, que vagi als canyissos que li podran donar abric; però els canyissos no tenen cor i l’emmenen al romaní i aquest “si tenia fulla verda i de més verda es va revestí” mentre la Verge tremola i Jesús li somriu. Quan la llopada s’ha allunyat l’Infant diví va parlar així.

“Puix la vida tu em salvares,

romaní bon romaní,

les branques que són verdes

de flors les vull embellir,

com el mantell de la mare

de color blau turquí.

A quiscuna de ses festes

perquè vagis mes bonic.

Ton vestidet d’esmaragda

Jo sembraré de safirs...... “