EL COLOSSEU DE ROMA
El Colosseu de Roma ,
el grandiós estadi on es jugava amb la mort,, els jocs que s’hi celebraven dominaven
la vida social de l’antiga ciutat, una barreja de cruels caçaries,combats entre
gladiadors, batalles simulades, incloses les navals i també lluites desiguals
entre condemnats i besties ferotges.
En la política dels
emperadors hi entrava lo de proveir a la ciutadania de lo que ells en deien “pa
i espectacle” segurament per pal·liar les conseqüències del mal govern.
Al principi els jocs
es celebraven en amfiteatre de fusta construït l’any 29 abans de Jesucrist,
fins el gran incendi de Neró en que fou totalment destruït, els seus successors
Vespasiá i Titus van aixecar-lo de nou en el lloc que abans ocupava la Casa
Daurada del propi Neró, que mai va veure el Colosseu construït , ja que va ser
inaugurat a l’any 80 desprès de Crist molts anys desprès de la seva mort.
El recinte ovalat de
sorra, de 90 metres de longitud es disposa sobre un complexa sistema de
passadissos subterranis i gàbies d’animals. Les graderies de pedra de 50 metres
d’alçada i amb capacitat per 50.000 espectadors , les primeres files eren
seients reservats per senadors i ciutadans eminents, en el centre hi havia el
palco imperial i al voltant estava reservat per els consuls i les verges
vestals, els patricis anaven desprès i a continuació la plebe , es a dir la
massa del poble.
La gran cerimònia de inauguració
va durar 100 dies i en aquest temps hi van morir 9000 besties salvatges, i nombrosos
gladiadors apart dels que morien en les batalles navals o com ells ho
anomenaven “ Naumàquia”. S’emplenava l’estadi d’aigua fins una profunditat de 1’5
metres , per fer aquest tipus de batalles.
Sobre la quantitat de
cristians sacrificats en el Colosseu no hi ha dades històriques al respecta.
Durant el segle VI l’amfiteatre
va caure en desús i en els segles XIII i XIV els
terratrèmols van causar gravíssims danys
en l’estructura.
La pedra va servir
per altres construccions i van desaparèixer moltes de les estàtues que estaven
dins les cavitats dels murs.
En el segle XIX es va
procedir a la seva restauració però el
que avui en dia en resta es una imponent ruïna de pedra on encara si pot notar
el eco ofegat de les veus assedegades de sang.
No hay comentarios:
Publicar un comentario