LA PENA CAPITAL

LA PENA CAPITAL

 

Sempre s’ha cregut que el que sobreviu a una execució se li suspèn automàticament la aplicació de la sentencia. Es cert que s’han suspès execucions quan hi ha hagut imprevistos de ultima hora o la víctima s’ha recuperat, però mai ha existit una llei al menys en el mon occidental que ho fes obligatori.

Cert es que, en els països on la pena de mort era legal es concedia clemència per el sentit humanitari als criminals que sobrevivien a la seva execució.

A Anglaterra el cas mes cèlebre fou el de l’assassí John Lee recordat com “ l’home que no es va poder penjar” . tres vegades va pujar al patíbul de la presó d’Exeter en 1885 i en las tres ocasions va fallar la trampa que s’havia d’obrir sota els seus peus, en fallar el tercer intent fou eximit de la mort per raons humanitàries i condemnat  a cadena perpetua. Posteriorment fou posat en llibertat i va emigrar als Estats Units on hi va morir a l’any 1933.

Un dels primers casos comprovats d’ algú que va obtenir la llibertat absoluta desprès de la seva fallida execució fou el de Ann Green sentenciada a la forca en 1650 ala ciutat d’Òxford (Anglaterra) condemnada per infanticidi. Desprès d’haver estat penjada de la soga durant 30 minuts es reanima quan un cirurgia es disposava a realitzar la dissecció del seu cadàver. Ann Green es recuperà del tot es casà i va tenir tres fills.

Un altre curiós cas es el de Joseph Samuels de Nova Gales del Sud ( Australia) l’any 1803. De peu en el patíbul protestava encara reclama’n la seva innocència i acusava a un altre home del crim que per el qual seria penjat. Per dos vegades es trencà la soga i a la tercera es va tensar tan que els peus de Samuels es recolzaven al terra. El governador va suspendre l’execució de la sentencia i posteriorment fou penjat en el seu lloc l’home que Samuels acusava del crim.

John Smith condemnat per escàndol en 1705 en la ciutat de Londres, portava 15 minuts suspès de la forca quan arribar una ordre de suspensió de la sentencia. Mes tard es va poder comprovar que l’ordre era falsa però mentrestant es va tallar la corda i es va reanimar al condemnat que va aconseguir el perdó i va viure la resta dels seus dies amb sobrenom de “Smith el semi penjat”.

Tambe a la ciutat de Londres William Duell fou penjat l’any 1740 convicta d’assassinat es recuperar en la taula de dissecció com Ann Green se li perdonà la sentencia de mort i fou deportat a Australia.

En canvi no va tenir tanta sort ni se li atorga clemència a un assassí condemnat a la cadira elèctrica en la presó de Sing-Sing (Estats Units) de nom Bullen que ja executat i camí del cementiri es recuperà i fer escàpol del seu taüt però fou de nou capturat i de nou electrocutat.

Un dels casos mes curiosos dels condemnats que ha sobreviscut  a les execucions es el de l’escocesa Margaret Dickson a l’any 1728. Ja camí del cementiri desprès d’haver-la penjat i donada per morta, al passar per davant d’un hostal, tots els clients la varen veure saltar del taüt. Segons la llei d’Escòcia en aquella època al seu marit era ja viudo per ella haver estat executada oficialment, d’aquesta manera per legitimar altre cop la seva unió es van haver de tornar a casar-se.            

 De tota manera val ha dir que no tots tingueren aquesta sort , molts condemnats van morir penjats, lapidats, cadira elèctrica, garrot vil  etc.... i sortosament avui en dia molts de països han derogat la pena capital , però tambe desgraciadament encara n’hi ha on segueix vigent.