ELS PERFUMS

 

ELS PERFUMS

 

Cada any amb l’arribada del Nadal, podem veure com la televisió ens inunda amb les campanyes de publicitat de diferents fragàncies  i altres perfums de tota mena de marques i firmes comercials. Però el perfum no es quelcom dels últims segles sinó que, tenen una llarga historia que es remunta fins l’antiguitat.

La paraula perfum prové del llatí, “per fumun” (per el fum) nom que pot resulta curiós però que té la seva explicació. Molt abans de que els perfums foren líquids, i es ruixés sobre la pell o als cabells, s’obtenien cremant resines, fustes i flors. El fum i les essències obtingudes d’aquesta forma, es el que s’aplicaven a la pell, a la roba i per les estàncies de la casa.

En les civilitzacions mediterrànies l’ús del perfum era molt comú, però destinat a un àmbit màgic/ religiós, a cerimònies i ritus a les diferents divinitats.

Els egipcis foren els primers a incorporar els perfums a la vida quotidiana. Els primers registres que es tenen ens assabenten de que s’utilitzaven des de olis perfumats per els cabells, banys amb essències florals per perfumar tot el cos. Un altre dels usos que en feien , era durant la momificació, durant els rituals s’untaven els cossos amb essències aromàtiques. Un exemple el trobem en la famosa tomba de Tutankhamon, on si varen trobar diversos ungüentaris amb pomades aromàtiques. No es gens estrany, que els egipcis fossin els primers en usar els perfums,els hidratava i donava suavitat a la pell, en un  clima molt sec i calorós. Els egipcis varen marcar un abans i un desprès en el us dels perfums gracies una bona part al seus alquimistes. Que no solsament usaven les essències per els ritus religiosos, sinó que tambe estaven molt presents en totes les àrees de la vida social.

Els grecs tambe van ser grans amants de perfumar els seus cossos,sobretot rere els banys termals tan assidus en aquesta cultura. No hi havia cap reunió familiar, sense celebrar el “ ritus d’ungir”. Aquest es feia untant els cossos dels assistents per purificar-los. Segons els textos antics els homes eren els que mes es perfumaven. Un d’ells el gran Alexandre Magna, que es diu que consumia perfums tan en forma d’olis, encens com ungüents que perfumaven tot el seu cos. Inclús amarava les túniques amb safrà i d’altres especies per anar sempre ben aromatitzat.

Els romans sabem que varen assimilar i adquirir moltes de les costums gregues, per tant els perfums varen ser molt empleats durant la cultura romana. Però com sempre van portar aquesta costum fins a l’extrem. Perfumaven des de fonts d’aigua, roba, fins i tot les seves mascotes. Els perfums foren usats en tots els àmbits socials, pobres, rics, i tambe esclaus. Existien moltes formes per transportar els perfums la majoria amb petits atuells de vidre.

En les civilitzacions orientals els perfums eren sinònim de luxe i sofisticació , en la majoria  nomes eres usats per la noblesa i la reialesa. Tenien tanta influencia que deien que les essències o els  ungüents costaven mes que el propi or. Segons la Bíblia la reina de Saba li va fer el major regal al rei Salomó , un carregament de perfums i encens com la mirra que solsament era usada per els reis.

Amb l’arribada del cristianisme sabem que entre altres coses es varen prohibir els perfums per el seu caràcter sexual. Els alquimistes foren perseguits i els seus tallers destruïts.  

Durant l’època Medieval durant els segles XI i XII, amb les Creuades es va legalitzar altre vegada l’ús dels perfums amb els productes portats dels regnes conquerits. Els ungüents, perfums, encens i tota mena de essències tornaven a ser empleats per tot tipus de estatus social amb una gran reobertura comercial que arribava de països orientals on mai havien estat prohibits.  

En el Imperi Xinès tambe va estar el seu ús molt estès. Solien introduir saquets perfumats per enmig dels llençols, com fem avui en dia en els armaris i vestidors, solien cremar encens en totes les cases inclús perfumaven les banyeres. Una dada curiosa, es que en la cultura asiàtica existia la costum de donar a aquells que havien begut massa , un paper impregnat en essència de flor de taronger per dissimular l’olor a l’alcohol.

En el segle XVI, els perfums començarien a ser creats i usats molt semblant avui en dia. Es diu que el primer monarca en tornar a empolainar-se fou la reina consort d’Hongria, Isabel Piast (1305-1380). Segons la tradició la reina tenia greus problemes de salut, seguint les recomanacions va visitar un ermita que era aleshores molt conegut per alleugerir dolors i curar malalties amb ungüents i d’altres pomades de la seva preparació. Aquest li va preparar un aigua que en poc temps va revifar i treure els dolors de la reina. Aquesta aigua no era res mes que, una elaboració a base de romaní i aigua destil·lada en un alambí. Aigua que tenia les propietats per el mals de la reina  a més tonificar i perfumar  la pell.

El Renaixement va ser cabdal per l’industria alquimista dels perfums que va permetre una gran difusió de essències i olis especials.

Al igual que passaria amb l’art, Itàlia es va convertir en la capital de la perfumeria, de tots el racons de món els arribaven ingredients naturals per la fabricació de tot tipus de perfums. Encara que la Provenza fou el lloc per antonomàsia per recollir les matèries primes  destinades a la producció de perfums.

Sens dubte la perfumeria va fer un gir de 180º amb el descobriment de la síntesi química  a finals del segle XVIII a la ciutat de Paris. Un gran avanç sense precedents en un producte de us poc quotidià. Que des de aquest moment els perfums serien usats en totes les cases i persones com una forma de personalitat, higiene i el benestar.