ROB ROY, UN HEROI DE LLEGENDA

 

ROB ROY, UN HEROI DE LLEGENDA

 

Robert Roy McGregor nasqué el 7 de març de 1671 a Glengyle (Escòcia), fou el quart fill de Donald McGregor, chieftain (el cap) del clan del mateix nom i de Margaret Campbell.

Fou batejat com Raibeart Ruadh es a dir Robert el Roig, per haver nascut amb aquest color de cabell, nom gaèlic que al anglès s’ha donat a conèixer com Rob Roy.

Els seus pares li donaren la millor educació possible. Fou escolaritzat i aprengué a llegir i escriure tant en la seva llengua natal (el gaèlic) com en anglès. Es creu també que possiblement parlava llatí i francès.

A la curta edat de sis anys començà una llarga carrera en el maneig de l’espasa. Als divuit anys ja participa en un dels primers aixecaments jacobites, el 27 de juliol de l’any 1689 en la batalla de Killiecrankie, els McGregor van lluitar i vèncer no per l’honor de Jacob i la Casa dels Estuard, sinó en defensa de al seva manera de vida, la seva patria i cultura.

Son pare Donald fou capturat i empresonat durant dos anys a la ciutat d’Edimburg, durant aquest espai de temps sa mare Margaret va emmalaltí i morí, quan Donald fou posat en llibertat el trist destí de sa muller va fer que mai més recuperés les ganes de viure.   

El dia 1 de gener de 1693 es casà amb Helen Mary, durat aquells anys s’havia convertit amb un ramader respectable i molt conegut. El robatori de  bestiar era molt freqüent i ell mercadejava amb la protecció i la recuperació dels ramats, contra aquests robatoris.     

 Vivia en Inversnaid, a les lleres del llac Lomond, lloc on hi nasqueren els seus quatre fills: James,Ronald,Coll i Robert i a més n’adoptà un cosí d’ells Duncan. Però poc duraria la felicitat els anys de fam i penúries, per quatre anys consecutius les collites foren dolentes i el bestiar i les ovelles morien a milers. Moltes persones també van sucumbir i d’altres varen abandonar les seves terres. Rob Roy i la família van sobreviure, però la terra estava esgotada i el bestiar que quedava era molt escàs. A la mort del seu pare l’any 1702 es va convertir en el cap amb ple dret del seu clan, i això comportava no solsament  fer-se càrrec de sa família sinó també dels integrants del clan McGregor.

Tan les collites i el bestiar havien millorat, Rob vivia en un bon moment i a finals de1711 va decidir demanar un préstec al seu millor client James Graham, el duc de Montrose, la quantitat de 1000 lliures per poder comprar mes caps de bestiar per engreixar-lo i vendre’l a un preu superior a les Terres Baixes. El duc li deixar els diners, però va haver de deixar les seves terres en garantia. Rob donà els diners al seu amic i capatàs, per comprar els caps de bestiar, però aquest suposat amic va desaparèixer amb tots els diners i d’aquesta manera el nostre heroi es queda sense diners i amb un deute que no podia pagar.

Va anar a veure el duc per explicar-li la situació  i a comprometre’s a tornar fins l’ultima lliura.  

Per James Graham  eren importants els diners, però més l’importava el fet de que era enemic polític de John Campbell, el Duc de Argyll, y pensava que pressionant a Rob Roy aconseguiria que testifiques contra el seu enemic, per lo que no va atendre a raons i va exigir la total devolució de les 1000 lliures immediatament a no ser que s’avingués a donar un testimoni fals contra Campbell. Rob es negà taxativament a formar part d’una estratègia política que considerava deshonrosa. Va ser declarat proscrit i va haver de fugir.

El Duc de Montrose, va ordenar al seu agent Grahame de Killearn, que anés a Inversnaid amb uns quants homes a desallotjar la família de Rob Roy.  Al arribar ell no estava a casa seva, la família va estar maltractada, les collites cremades i la casa destruïda. Com no podia ser d’altre manera el cap del clan McGregor va declarar la guerra al Duc de Montrose.

En un principi va romandre amagat juntament amb la família,  no molt lluny de on havia nascut, i que sortia esporàdicament per robar l’arrendament que els grans arrendataris pagaven al Duc de Montrose. Mai va robar els diners dels petits arrendataris considerava que la guerra no anava contra ells.

L’any 1715 va participar en un altre dels aixecaments jacobites, la batalla de Serrifmuir amb molt poc èxit. Incrementant els pillatges i refugiant-se a Glen Shira sota la protecció del Duc d’ Argyll. El 1719 tornar a participar en un altre de les rebel·lions  jacobites comandant 80 homes del seu clan en la batalla de Glenshiel.

Durant aquests anys fou capturat tres vegades, les mateixes que s’escapoli, l’any 1722 es veié obligat a rendir-se i va estar engarjolat durant cinc anys fins l’any 1727 que arribaria el perdó del rei  George I d’Anglaterra.

Havia estat 14 anys fora de la llei, es trasllada juntament amb la família a Balquhidder on hi va morir el 28 de desembre de 1734 i hi fou enterrat 1de gener del 1735.

Esta enterrat juntament amb la seva esposa i dos de les seves filles, a Balquhidder Church Cementery i en l’epitafi de la tomba hi resa:

-         “McGregor despite them” (McGregor malgrat tot).