EL NOU MÒN
Abans de que
Cristòfol Colom arribes a la illa de Guanahaní
l’any 1492, es diu que fenicis, irlandesos,víkings, egipcis, fins i tot
els xinesos ja hi havien desembarcat a terres del anomenat nou món. De tota
manera cap d’aquestes gestes ha estat científicament provada per tan la gloria
del descobriment ha quedat per el Gran Almirall amb els seus patrocinadors els
Reis Catòlics.
Un arqueòleg de la
Universitat de Quebec va desxifrar unes inscripcions en aquesta mateixa
província canadenca, que en una d’elles estava escrit “ L’expedició ha
travessat el mar al servei de Hiram" ( rei de la ciutat fenícia de Tiro i amic
dels israelites) segons el seu descobridor aquestes inscripcions foren redactades amb la llengua que es
parlava a Líbia 5000 anys aC, per tant podríem considerar que els fenicis foren
els primers en trepitjar el nou món. La possibilitat de que els marins fenicis
haguessin arribat a les costes americanes amb anterioritat a la guerra de
Troia, amb viatgers homèrics resulta bastant improbable, n’hi ha que associen
aquelles llunyanes costes amb l’Atlántida de Plató.
Barry Fell, doctor
del museu de la universitat de Harvard (Estats Units) personalment va afirmar
que vaixells egipcis arribaren a Amèrica per l’oceà Pacific en els anys 230 o
231 aC, que el viatge fou planejat per Eratóstenes i les naus capitanejades per
Rata i Mawi. Totes aquestes suposicions es basen en el desxiframent de unes
molt antigues inscripcions que haurien deixat els viatgers en les cavernes de
West Irian a Nova Guinea i en la cova de Tinguiririca en les muntanyes del
centre de Xile.
Sembla ser que en
aquesta caverna s’hauria trobat una llegenda escrita en maori antic que hi diu
que fins allà hauria arribat la flota de Mawi i que – “El navegant reclama
aquesta terra per el rei d’Egipte, per la seva reina i per el seu noble fill.
Agost, dia 5 del any 16 del Rei" (en aquesta data ho era Ptolomeo III).
Aquesta teoria però,
fou desautoritzada per el professor Mario Orellana Rodríguez, director del
departament de Ciències Antropològiques i Arqueològiques de la Universitat de
Xile. Que afirma que en la cova de Tinguiririca les pictografies rupestres de
les parets son d’origen indígena i no corresponen a cap tipus d’escriptura i
tampoc es poden traduir.
En un altre teoria se
suposa que un monjos irlandesos s’instal·laren en la costa atlàntica d’Amèrica
del Nord durant els segles VI i VII de la nostre era, arribant per el sud fins
les illes Bahames. Hipòtesi basada en el
– “ Navigatio Sancti Brendani” – manuscrit que narra els suposats
viatges de San Brendano ( 484 – 577) cap
a l’any 570.
Probablement , desprès de la caiguda de
l’imperi romà, Irlanda es va veure
amenaçada per les tribus teutòniques paganes que envaïen Europa Occidental i
aquests monjos es van veure obligats a fugir buscant un refugi per ells i les
seves tradicions cristianes.
Del Navigatio es dedueix que els sacerdots i monjos
irlandesos podrien haver desembarcat a les costes americanes 900 anys abans de
Colom. Sant Brendano l’heroi del viatge llegendari degué arribar a Madeira o potser a Terranova ( a la illa de
San Brendano) però res de tot això es pot provar en primer lloc per les fràgils
embarcacions irlandeses amb el cascs folrats de pells untades amb grassa i per altre part el Navigatio considerat
durant segles com una col·lecció de relats imaginaris plantejant seriosos
dubtes de la autenticitat del seu
contingut.
Uns 400 anys mes tard
a finals del segle X els intrèpids navegants noruecs i danesos iniciaven els viatges d’exploració que segons
algunes teories els portarien fins les costes orientals d’Amèrica del nord.
Segons antics documents víkings, conduits per Bjarni Herjulsson foren els
primers en arribar a América l’any 985.
L’any 1000 una
expedició comandada per Leif Ericson, “Leif el afortunat” va partir per
establir una colònia. Flateyarbok crònica islandesa on hi figura el viatge d’
Ericson i els seus homes que podrien haver desembarcat en la costa del Labrador
i seguiren per el sud fins la zona del cap Cod. Segons aquesta crònica, van
veure que hi creixien raïms silvestres per lo que li donaren el nom de
Vinlandia. Es curiós que no existeixin vestigis de la comunitat nòrdica en la
costa americana ni a Groenlàndia, fet que a partir del segle XIV les cròniques
dels exploradors víkings deixen de mencionar Vinlandia, i certament si alguna
vegada ha existit una colònia vikinga a Amèrica s’ esfumat amb el temps.
L’any 1965 un grup
d’historiadors anuncien a tot el mon haver trobat la prova definitiva de que
l’arribada de Leif Ericson a les costes americanes. Es tractava de un mapa de
Vinlandia que recolzava la seva teoria.
El mapa contenia els
dibuixos d’Europa, Africa i Asia en la part superior esquerra apareixia una
gran illa amb el nom de “Insula Vilanda”
i a sobre una inscripció en llatí
– “Per voluntat de Deu, desprès d’un llarg viatge des de l’illa de Groenlàndia
fins les parts mes distants al sud de l’oceà occidental, els companys Bjarni i Leif Ericson van descobrir una terra
molt fèrtil que fins i tot tenia parres i per això fou anomenada Vinlandia” –.
Aquest mapa fou exposat durant 8 anys en
la Universitat de Yale com el tresor mes preuat de la seva col·lecció
cartogràfica, fins a principis del 1974 que es va demostrar que el mapa era una
falsificació.
Amb el transcurs dels
anys i desprès de aquesta molt hàbil falsificació que fou un dels nombrosos fraus històrics que
han volgut restar mèrit a la gran epopeia del gran descobriment per fins avui en dia la figura del almirall Colom
com el gran navegant que creua l’oceà en busca de les Indies i sense ell
saber-ho va arribar a un continent fins aleshores desconegut.
