EL
MARINER DE SANT PAU
Aquesta es una llegenda catalana de la que Mossèn Jacint Verdaguer en fou
el principal transmissor.
Fa molts i molts anys un mariner de l’Empordà que feia viatges mar enllà
fins a Mallorca, la seva família sempre l’esperava impacient quan tornava de la
mar per gaudir amb ell les hores de lleure tots plegats. Un dia tot es va
capgirar, quan era mar endins el cel s’enfosqui com les entranyes d’una balena
i un vent huracanat va començar a sacsejar amb fúria la nau. Tots invocant a la
Verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau es feia miques. Al
arribar a port veié desesperat com la mar havia arrasat casa seva i s’havia
endut a tots els que estimava. Sol i trist va agafar l’únic objecte que li
quedava; un rem i va decidir allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú
conegués l’objecte que duia amb ell.
Ja era la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va
arribar a Banyoles, semblaven bona gent i les noies filaven vora l’estany. quan
va veure l’aigua va recordar-li massa d’allà on venia i va decidir continuar el
seu camí.
Tot caminant i buscant un lloc per quedar-se, ja era prop de Nadal va
decidir parar-se a Besalú, els nois i noies jugaven contents a la plaça, fins i
tot van convidar-lo a afegir-se al seus jocs, però quan va preguntar-li a una
de les noies si sabia que era l’objecte que portava – un rem – va contestar-li ràpidament,
sense dir rés més va continuar al seu camí.
Mirant les serralades, va travessar prats i boscos fins arribar a Olot. Ja
era dilluns de Pasqua i va veure un grup de gent reunida en un dels barris de
la ciutat. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del “Triai” un prat molt
gran situat entre la Font Moixina i l’església de Sant Cristòfor les Fonts, s’hi
va trobar molt bona i acollidora gent, però quan va demanar a diverses persones
que era l’objecte que ell portava tots li van respondre que era un rem. Va pensar
que encara no havia arribat al seu destí
i que calia continuar el seu camí.
Quan va arribar a Sant Pau de Seguries des de el primer moment s’hi va
sentir com a casa. També estaven de festa en una ermita a prop del poble. Esbalaït
es va quedar quan al preguntar-los que era l’objecte que portava a la mà i tots
li contestaven que el seu rem per una
pala de forner, que es una pala per treure i posar el pa al forn. Va decidir
que el seu viatge s’havia acabat, a Sant Pau es va quedar per refer la seva
vida, va fer de pagès i amb el temps va tornar a formar una família i ha construir
una masia que encara s’anomena “Cal Mariner” i es per això que a Sant Pau de
Seguries tenen un gegant que es un mariner, per recordar aquell home que un dia
hi va arribar al poble per quedar-se.
