CAMPANES
Hi va haver un temps
que, es creia que les campanes de les esglésies estaven dotades de uns poders
sobrenaturals. Durant l’Edat Mitjana en molts països de la cristiandat , quan s’instal·lava
una nova campana l’esdeveniment sempre anava acompanyat de grans cerimònies i
també de grans banquets sempre que els pobles i el seu estatus social s’ho
poguessin permetre.
Durant el segle XIV
calamitós per tants conceptes, Anglaterra es va veure devorada per la pesta (
la Mort Negre) creien que si repicaven
les campanes foragitarien tan malvada pesta. Quasi 300 anys mes tard l’anglès Francis
Hering, en la seva obra “ Regles, instruccions o advertències per èpoques de
contagis pestilents”, on aconsellava:
- Que les campanes de pobles i
ciutats, repiquin sovint i amb molta freqüència, per purificar l’aire.
També es va arribar a
creure que el toc de campanes en un enterro, allunyava el fantasma del difunt. Els
antics romans al mes de maig celebraven la festa en honor als seus morts i
tocaven les campanes de bronze al temps que cantaven “Esperits dels meus
morts,endavant”. En el Pontifical romà es recomana tocar les campanes per
expulsar els espectres embogits dels morts.
Hi ha nombroses
llegendes que ens parlen de campanes que començaven a tocar sense cap
intervenció humana. Alexandre Dumas en els seus “Contes de viatges per el sud de França”
explica que en l’any 1407 es van sentir uns patètics sons, entre ells el repic d’una
campana, moments abans de que s’enfonsés un antic pont sobre el riu Roine.
Un altre llegenda ben
curiosa del segle XIV de la ciutat polonesa de Breslau, que creien que si la
campana de la catedral sonava per si sola, un dels canonges moriria.
Les bruixes, odiaven
i temien les campanes de les esglésies i amb freqüència eren culpades de
robar-les dels campanars per la nit. A la ciutat de Canewdon (comtat d’ Essex,
Anglaterra) es deia que una campana , llançada al riu per set bruixes sonava
sota l’aigua durant les grans tempestes. En plena època romàntica es tocaven
les campanes de la parròquia de Dawlish , (en el comtat de Devon) amb l’esperança de que “l’esperit de
les campanes” havia de prevaldre sobre “l’esperit del llampec”. A Malta fins l’any 1852 es repicaven les
campanes de tots els temples fins a conjurar i dissoldre les grans borrasques.
Amb el pas dels temps
les campanes amb els seus diferents tocs, ens han assenyalat les hores, ens han
cridat a sometents i tota mena d’esdeveniments, casaments , enterraments, naixements,tocs
d’atenció que amb el pas del temps hem anat perdent.
Catalunya te censats
909 municipis amb campanes, totes amb un so diferent i característic donat per el mestre campaner,
son un bon instrument de comunicació ben
apreciat. Fins i tot n’hi ha que tenen nom.
Les noves tecnologies
han estat la gran revolució social dels darrers anys, avui ja no ens fixem en
el toc de les campanes, les comunicacions es fan per el telèfon Mobil, gairebé
tots en tenim un que serveix per el que tan de temps feien les campanes
convocar i mobilitzar la gent. Malgrat tot encara ara quan les sentim per molts de nosaltres ressonen llibertat.
