EL PA NOSTRE DE CADA DIA

 

EL PA NOSTRE DE CADA DIA

El pa és un dels aliments més antics del món que es perd en la nit dels temps i es remunta a milers d’anys. Des  de les primeres comunitats agrícoles que conreaven el blat fa més de 12000 anys.  

A Egipte la terra dels faraons fa un 6000 anys, foren els primers en desenvolupar tècniques de fermentació, variant els ingredients, textura i sabor, de fet podríem dir que el pa que mengem avui en dia te el seu origen en aquesta extraordinària civilització.

A Grècia ja hi havia forners i al pa es produïa  a moltes ciutats hel·lenes, van ser els primers en fer diferents tipus de pa, que eren utilitzats per les festes religioses. Provaven amb cereals diferents com blat, civada, ordi, i també el barrejaven amb mel, herbes i fruits secs. En un museu de Suïssa es conserva la “torta” mes antiga del 2800 aC. anomenada ”Torta de Corcelles”. El pa va passar de ser un aliment ritual per celebracions a convertir-se en al menjar per excel·lència. Molts dels antics poetes van escriure i nombrar el pa,  Homer Plató i molts d’altres. Ja en època romana, es va perfeccionar aquestes tècniques, establint fleques publiques en tot l’Imperi Romà on cada forner dominava l’art de la fermentació i  la cocció del pa.

Ja en l’Edat Mitjana el pa era l’aliment basic per la població europea sobretot en les comunitats rurals on el forner del poble també era el moliner. D’aquesta manera el pa es convertir en l’aliment basic de la població, pans compactes i nutritius fets amb farines integrals i d’altres cereals com el sègol o l’ordi.

La tecnologia del segle XIX va canviar definitivament la manera de fer pa, amb la introducció de el llevat específic per la panificació i el moli de cilindres va permetre obtenir farines més blanques i més fines fent el pa més lleuger i més esponjós que els pans densos que es produïen en els anys anteriors. El pa artesà  en les zones rurals va continuar com l’aliment basic de l’alimentació diària i la seva producció ha estat sempre lligada a la cultura i a les tradicions locals.  

     

LA SETMANA

 

LA SETMANA

Las setmanes ha estat sempre un espai de temps desconcertant en quan a la seva mesura , han estat tan variades com la gent que les han viscudes. Els antics grecs dividien el mes en tres setmanes de deu dies, en algunes tribus de l’Africa Occidental tenien la setmana de quatre dies, els antics pobles assiris ho feien en cicles de sis dies.

La setmana de set dies que actualment regeix per tot el mon , sembla ser que te el seu origen en els jueus i en el relat de la Creació, que segons el llibre del Gènesis al qual diu que : “Deu en el setè dia , va descansar”.

Els dies setmanals se solien contar a partir del diumenge ,Dies Dominica, dedicat al senyor. Els noms romans dels altres dies dedicats als astres coneguts aleshores i que han perdurat fins els nostres dies: dies Lunae (dilluns, de la Lluna), Martis (dimarts, de Mart), Mercurii (dimecres, de Mercuri), Iovis (dijous, de Júpiter), Veneris  (divendres de Venus). El dissabte primitivament estava dedicat a Saturn però per influencia hebrea s’adopta el nom de Sabbatum. El diumenge era per els romans el dies Solis, en els països de menor influencia hebrea han perdurat amb els noms de Samstag i Sonntag per el dissabte i diumenge en alemany , així també en angles amb les paraules Saturday i Sunday.           

ELS MESOS

 ELS MESOS

La raó de que els mesos tinguin un numero diferent de dies es deu a la reforma del calendari en temps de Juli Cèsar. En el calendari julià es va decidir donar 31 dies als mesos amb importància religiosa especial i 30 als de menor rellevància. Així dons , Gener derivat de Janus, deu roma de dues cares considerat el primer deu de les llars romanes.  Març derivat de Mart deu de la guerra , I Juliol  en honor del propi Juli Cèsar, i cal afegir també Agost en honor a August al successor de Cèsar , es conten com els mesos de 31 dies. Els mesos julians de setembre ( setè mes) i octubre (vuitè mes) es van convertir en novè i desè quan el papa Gregori XIII va passar el nou any Julia  (25 de març) al 1 de gener. En aquesta reforma de Juli Cèsar al calendari roma  cal  també mencionar la importància del segon mes de l’any Febrer, que es any bixest quan es divisible per quatre. Bixest una paraula que deriva del llatí   "bis sextus dies ante calendas martii ”. (repetir el sisè dia abans del primer dia de març ). Que corresponia un dia extra intercalat entre el 23 i el 24 de febrer.

SANDWICH

 

SANDWICH

 John Montagu nascut al 1718, era un noble britànic que ostentava el títol de IV comte de Sandwich una ciutat històrica de Anglaterra.

Les illes Hawai foren batejades per el capità James Cook al gener de 1778 amb el nom de ”Illes Sandwich” en agraïment al IV comte de Sandwich John Montagu qui el va recolzar en l’exploració de Pacífic amb els diners necessaris per construir quatre naus, amb les que no solament va descobrir aquestes illes sinó també la illa Montagu i administrativament part del territori britànic d’ultramar Geòrgia de sud i Sandwich del sud. Fou en el segle XIX quan es començar a utilitzar-se el nom de “Illes Hawai”  

La curiositat es que el “Sandwich” o entrepà porta aquest nom per el comte John Montagu, que es diu que era molt aficionat als jocs de cartes i durant llargues sessions de cribbage (un popular joc de cartes) i altres jocs amb les cartes, ordenava als seus ajudants que li preparessin un tall de carn salada entre dos llesques de pa torrat.

Aquesta manera de menjar li permetia seguir jugant sense necessitar coberts i sense que li quedessin les cartes i les mans greixoses per la carn.

Aviat es  va popularitzar a la ciutat de Londres i el nom Sandwich es va associar amb aquest tipus d’entrepà.  

 

 

UNA ESGARRIFOSA PREDICCIÓ

 

UNA ESGARRIFOSA PREDICCIÓ

Alisa Zinovievna Rosembaum, més coneguda pel pseudònim Ayn Rand, filosofa i escriptora  estatunidenca d’origen rus (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1905 – Nova York,6 de març de 1982). Àmpliament coneguda per haver desenvolupat un sistema filosòfic que va anomenar “ Objectivisme”.

Ens va deixar una predicció, que avui en dia podríem pensar i determinar que és   rabiosament actual.

-       “Quan t’adonis que per produir necessites autorització de qui no produeix rés, quan comprovis que els diners flueixen cap a qui no trafica amb bens sinó amb favors, quan puguis veure que molts es fan rics amb suborns i per influencies més que per el seu treball i que les lleis no et protegeixen contra ells sinó, per el contrari, son ells que estan protegits contra nosaltres, quan descobreixis que la corrupció es recompensada i la honradesa es converteix en un auto-sacrifici, aleshores podrem dir, sense por a equivocar-nos, que la societat esta condemnada”         

HEROIS.CAT: ROSTANY

ROSTANY (primer comte gironi)

Primer comte conegut de Girona-Besalú , un magnat got segurament establert a la Septimania o al Rosselló i que es podria identificar amb el Rodestagnus que el tres de juny de l’any 782 , com a vassall de Carlemany , assistir a un judici guanyat per Daniel arquebisbe de Narbona , contra el comte narbonès Miló

Es desconeix la data exacte en que va començar a administrar el comtat de Girona, però es molt probable que fos imposat per Carlemany immediatament després de la conquesta de Girona en el any 785.

Durant el seu govern va reforçar tot el sistema defensiu del comtat davant el continu atac de les ràtzies sarraïnes , ja que aleshores era un territori fronterer que quedar molt despoblat fins la conquesta de Barcelona en que la marca ( frontera ) es desplaçar.

Es molt probable que ell participes en la conquesta de Barcelona abans del 801 , com la incursió que va tenir lloc l’any 795  per un hispano-got de nom Joan del comtat de Narbona.

Cal destacar també la defensa del comtat i el seu territori per el  comte Rostany, per la gran expedició de Abd al Malik , que atacà Girona amb poderoses maquines de guerra i que aconseguí enderrocar les muralles però no pogué apoderar-se de la ciutat.

També l’any 801 participar molt activament en la conquesta de Barcelona , Rostany dirigir un cos d’exercit que en el moment inicial per assetjar la ciutat mentre Guillem de Tolosa i Ademar de Narbona es dirigien a les comarques occidentals , l’Emperador  Lluis el Piadós romania en el Rosselló amb tropes de reserva .  

  Ref. Bibliografiques: Josep M.Salrach. Formacio Nacional de Catalunya.

ELS TRES DESITJOS DE ALEXANDRE MAGNE

 

ELS TRES DESITJOS DE ALEXANDRE MAGNE

Es molt possible que aquest text sigui una més de les moltes llegendes que ha generat el mite d’aquest gran conqueridor.

Deixeu-me reiterar una vegada més, com ja he dit altres vegades que les llegendes en que siguin boniques ja n’hi ha prou.

Trobant-se en els últims moments de la seva vida, Alexandre va convocar als seus generals per comunica’ls els tres últims desitjos:

1.    – Que el seu taüt fos portat a coll per el metges que fins l’últim dia havien tingut cura d’ell.

2.    – Que tots els tresors que havia conquerit ( plata, or, pedres precioses, etc.) fossin escampats per tot el camí fins al lloc on seria enterrat.

3.    – Que les seves mans quedessin balancejant per fora el taüt i que tothom les poguessin veure.

Un dels seus generals sorprès per tan insòlits desitjos va preguntar-li al gran conqueridor quines eren les seves raons. Alexandre li donar les raons que tenia:

1.    – Vull  que els més eminents metges carreguin el meu taüt per demostrar que ells no tenen davant la mort el poder de curar.

2.    – Vull que el terra es quedi cobert dels meus tresors per que tots puguin veure que, tots el bens materials aquí conquerits, aquí es queden.

3.    – Vull que les meves mans es balancegin al vent per que tothom pugui veure que venim amb les mans buides, i amb les mans buides ens en n’anem.      

 

 

 

L'ENIGMA DE PANCHO VILLA

 

L’ENIGMA DE PANCHO VILLA

 

José Doroteo Arango Arámbula mes conegut com Pancho Villa (1878 – 1923) fou un del líders més importants i una figura clau de la revolució mexicana.

Protagonista d’una curiosa anècdota que a més a més te un repte matemàtic molt interesant, si voleu podeu respondre la solució, no val utilitzar la calculadora ubiqueu-vos en el context de la historia.

Es veu que Pancho Villa parlant amb una mestra de Zacatecas jurava i perjurava que tots els soldats federals sense excepció eren molt “burros” per fer comptes. La mestra només reia, però entre rialles va acabar per acceptar-li una juguesca al general Villa, amb la condició de que si li demostrava que tots eren “burros” aquella mateixa nit sortiria amb ell.

Quan començava a fosquejar Villa va ordenar a un dels seus soldats que anés a buscar la mestra i la portes a l’atri de l’església on hi tenia 11 soldats federals que acabaven de capturar. Al arribar la mestra al general li va dir:

-       -  Mire, mi reina estos pelones ayer masacraron a todos los de un pueblo muy cerca de aquí. Lo menos que podemos hacer es fusilarlos a todos. Pero para demostrarle que todos ellos son muy “burros” los dejaré ir si tan solo uno de ellos me contesta bien una sencilla pregunta.

El general va preguntar a cadascun dels presoners

-      -  ¿ Cual es el resultado de multiplicar el número de dedos de tus manos  por el número de dedos de tus pies y luego dividirlo por un medio y sumarle el número de meses del año?

Tots el presoners van contestar que el resultat era 62. Villa va dir que aquest no era el resultat alhora que els indicava al camí del “paredon” per afusellar-los.

Quina creus que seria la solució, et salvaries?

 

 

 

 

 

  

 

SEKHMET (LA DEESA)

 

SEKHMET (LA DEESSA)

Sekhmet, “La mes poderosa”, “La invencible”, “La terrible”, La gran deessa mare”, “La deessa de l’amor”.

Fou una deessa filla de Ra i esposa de Ptah de la mitologia egípcia, símbol de la força i el poder, . Era considerada la deessa de la guerra i de la venjança, però també deessa de la curació.

A l’entrada del temple dedicat a aquesta deessa hi ha un text escrit amb lletres d’or, que s’ha traduït de la manera següent:

-       Només et demano que entris a casa meva amb respecte.

-       Per servir-te no necessito la teva devoció, sinó la teva sinceritat

-       Tampoc les teves creences, sinó la teva set de coneixements

-       Entra amb els teus vicis, les teves pors i els teus odis, des dels més grans als més petits.

-       Puc ajudar-te a dissoldre’ls. Pots mirar-me i estimar-me com a dona, com a mare, com filla, com germana, com amiga, però mai em miris per sobre de tu mateix.

-       Si la devoció que tens per un Deu qualsevol, es més gran que la que tens per el Deu que esta dintre teu, ofens ambdós i ofens a l’un.

Un text que no et deixa indiferent, podria ser vàlid per la nostra societat i els temps que vivim on cada vegada es prescindeix més dels valors i del respecte.