CICLOPS

 

CICLOPS

En l’antiga Grècia, existia una llegenda que parlava de essers gegants amb un sol ull al front. Aquests essers eren coneguts com “ciclops” i es deia que eren fills de Posidó el Deu del Mar i de les tempestes.

D’on surt aquesta llegenda? Una teoria fascinant suggereix que l’origen del mite dels ciclops podria estar relacionat amb els cranis d’elefant. Aquests tenen un forat al mig del rostre que podria haver estat interpretat com que es tractava d'un esser de un sol ull, però la realitat es on va connectada la seva trompa.

La llegenda dels ciclops segueix essent un misteri intrigant que ens recorda la capacitat de la humanitat per crear histories i mites a partir de l’observació de la natura. Quins altres secrets ens amaguen les antigues llegendes?

BRUIXES

 

BRUIXES

En el context històric de la mitologia catalana sobre bruixes trobem que entre els anys 1616 i 1622 unes quatre-centes dones van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. La majoria eren acusades de fer pactes amb el diable perquè les dotes de poders sobrenaturals , per això era necessari passar per un ritual d’iniciació en que renegaven de la fe cristiana per fer tot el mal possible.

Alguns dels delictes eren fer mal a traves de conjurs màgics amb la mirada , amb aliments o amb objectes embruixats , provocar accidents als pagesos o al bestiar. Els mes temuts per la població eren els relacionats amb els fenòmens meteorològics: Fer caure pedra , fortes pluges , boira o les temudes glaçades.  Potser serà per aquests fenòmens que es diu que “quan plou i fa sol , les bruixes es pentinen”.

Moltes de les dones que varen morir torturades , penjades o cremades eren senzillament remeieres o llevadores , dones que tenien un ampli coneixement de la natura , de les herbes que curaven, les verinoses  i també de les que mataven coneixements  que passaven d’una generació a l’altre i que normalment s’usaven no per fer mal sinó per curar , no obstant la població creia en la existència de bruixes i en el seu poder per fer mal , se’n protegien  amb diferents mètodes com:  beneir o perfumar objectes i cases , pintar les finestres de blau , posar creus de palmó a les portes d’entrada , tenir sempre pa al calaix  etc.. mètodes que podien ser molts i diversos  depenent de la imaginació popular que hi feia estralls , tot valia per contrarestar el poder de les bruixes.

En el segle XXI la societat actual ha transformat la imatge i el concepte que tenim de les bruixes tradicionals mitificades per el cinema , la literatura o la tradició oral mes remota.

Les bruixes d’avui en dia reencarnades amb el domini de les ciències ocultes dediquen bona part de la seva activitat professional a predir el futur mes immediat de la gent que les visita mitjançant la carta del tarot , la bola de cristall o qualsevol altre de les tècniques màgiques sovint importades de les mes antigues civilitzacions .

SEKHMET (LA DEESA)

 

SEKHMET (LA DEESSA)

Sekhmet, “La mes poderosa”, “La invencible”, “La terrible”, La gran deessa mare”, “La deessa de l’amor”.

Fou una deessa filla de Ra i esposa de Ptah de la mitologia egípcia, símbol de la força i el poder, . Era considerada la deessa de la guerra i de la venjança, però també deessa de la curació.

A l’entrada del temple dedicat a aquesta deessa hi ha un text escrit amb lletres d’or, que s’ha traduït de la manera següent:

-       Només et demano que entris a casa meva amb respecte.

-       Per servir-te no necessito la teva devoció, sinó la teva sinceritat

-       Tampoc les teves creences, sinó la teva set de coneixements

-       Entra amb els teus vicis, les teves pors i els teus odis, des dels més grans als més petits.

-       Puc ajudar-te a dissoldre’ls. Pots mirar-me i estimar-me com a dona, com a mare, com filla, com germana, com amiga, però mai em miris per sobre de tu mateix.

-       Si la devoció que tens per un Deu qualsevol, es més gran que la que tens per el Deu que esta dintre teu, ofens ambdós i ofens a l’un.

Un text que no et deixa indiferent, podria ser vàlid per la nostra societat i els temps que vivim on cada vegada es prescindeix més dels valors i del respecte.