EL TEATRE (PRIMERA PART)
Ja abans de la parla
trobem manifestacions dramàtiques a totes les cultures del món que solien estar
relacionades amb rituals, la majoria dels estudis consideren unànimement que l’origen
del teatre esta relacionat amb aquests rituals màgics, que com l’art rupestre
alguns estan relacionats amb la caça o amb les collites,autèntics espectacles
que es rendia als Deus.
A l’antic Egipte a
mitjans del segon mil·lenni abans de Crist, ja es feien representacions dramàtiques
de la mort i resurrecció d’Osiris ja amb
mascares.
El teatre occidental
neix com no podia ser d’altre manera a l’antiga Grècia amb els ritus òrfics i
els festivals celebrats en honor a Dionís amb danses i cants que anomenaven (Ditiràmbics).
Mes tard es començaren a representar a
les places dels pobles per companyies que incloïen nomes un actor. A finals del
segle IV, fou cèlebre el poeta , actor i intèrpret Tespis , que avui en dia per referir-se al mon
del teatre en honor a ell s’al·ludeix a la frase “ El carro de Tespis”.
En les festes de la verema
on els joves anaven cantant i dansant cap el temple del déu, un jove va
ressaltar entre els dansaires i es transformar en el “ Corifeu” que dirigia tot
el grup i amb el temps apareixerien el “
Bard i el Rapsode” que eren narradors i recitadors.
Al segle V abans de
Crist, s’estableixen a Grècia els models
tradicionals de tragèdia i la comèdia els dramaturgs Esquil , Sòfocles i mes tard Eurípides,
donaren gran complexitat a les seves obres i es comença a erigir grans teatres
de pedra com el encara conservat el d’ Epidaure capaç de albergar 12000
persones. Es construïen aprofitant les faldes de un turo i es
disposaven de forma semicircular les graderies que envoltaven als musics. Als actors
es canviaven en una edificació de nom “Skene”.
Al teatre grec se
solien representar dos tipus d’obres la tragèdia que eren de final molt tràgic que tractava de
llegendes heroiques. La comèdia que era
una sàtira humorística que criticava sobretot als politics i assumptes de la
vida quotidiana tot escrit en vers i sempre utilitzaven mascares.
Roma la ciutat Eterna
, van heretar el teatre grec introduint alguns
trets distintius , el amfiteatres construïts inicialment de fusta a l’any 52
abans de Crist. Gneu Pompeu Magna va erigir a Roma el primer de pedra que a
diferencia dels grecs estava construït en un terreny pla. A fi de millorar la acústica
van reduir els musics en un semicercle i l’espectacle es representava en una
plataforma “ el pulpitum” que es el precursor dels moderns escenaris. La graderia
estava formava per tres parts. La Ima on s’asseien els senadors i la classe
dirigent. La Mitjana on s’ubicava el poble pla i finalment La Suma que estava la
part superior i on hi anaven les dones i els esclaus.
No puc deixar d’explicar una anècdota de quan
jo estudiava batxiller (d’això ja fa molts anys) sobre els dramaturgs grecs: el
professor de Literatura recordo que ens va donar la manera de no oblidar-nos
mai mes dels dramaturgs en qüestió.
- Penseu
sempre en aquesta frase que ara os diré i sempre mes els recordareu:” Eurípides
no me Sofocles que te Esquilo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada