DONUTS

 

DONUTS

 Abans del 22 de juny de 1847, els Dònuts no eren rodons ni tenien el forat al mig com els actuals. Es feien de formes diferents: de diamant, de trenes o en forma de nus. Però hi havia un greu problema al centre sempre quedava cru i això causava greus indigestions als mariners que se’ls menjaven mar enllà.

Un d’aquests mariners Gregory Henson va decidir posar fi al malestar que causava la crua massa del Dònut amb una simple però revolucionaria idea. Amb una llauna de pebrots va tallà el centre de la massa.

El resultat fou el Dònut tal com el coneixem avui en dia, rodó amb un forat al mig perfectament cuit per dins i per fora. La seva ocurrència no solament va solucionar els problemes de mal de ventre des mariners, sinó que ràpidament es va fer molt popular i amb al temps conegut arreu del mon.

Gracies al seu ofici de mariner Henson va portar la seva recepta per tot el mon canviant la historia de la rebosteria.

Així que quant te mengis un Dònut recorda que el seu aspecte es va crear per el mal de panxa.  

 

 

BRUIXES

 

BRUIXES

En el context històric de la mitologia catalana sobre bruixes trobem que entre els anys 1616 i 1622 unes quatre-centes dones van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. La majoria eren acusades de fer pactes amb el diable perquè les dotes de poders sobrenaturals , per això era necessari passar per un ritual d’iniciació en que renegaven de la fe cristiana per fer tot el mal possible.

Alguns dels delictes eren fer mal a traves de conjurs màgics amb la mirada , amb aliments o amb objectes embruixats , provocar accidents als pagesos o al bestiar. Els mes temuts per la població eren els relacionats amb els fenòmens meteorològics: Fer caure pedra , fortes pluges , boira o les temudes glaçades.  Potser serà per aquests fenòmens que es diu que “quan plou i fa sol , les bruixes es pentinen”.

Moltes de les dones que varen morir torturades , penjades o cremades eren senzillament remeieres o llevadores , dones que tenien un ampli coneixement de la natura , de les herbes que curaven, les verinoses  i també de les que mataven coneixements  que passaven d’una generació a l’altre i que normalment s’usaven no per fer mal sinó per curar , no obstant la població creia en la existència de bruixes i en el seu poder per fer mal , se’n protegien  amb diferents mètodes com:  beneir o perfumar objectes i cases , pintar les finestres de blau , posar creus de palmó a les portes d’entrada , tenir sempre pa al calaix  etc.. mètodes que podien ser molts i diversos  depenent de la imaginació popular que hi feia estralls , tot valia per contrarestar el poder de les bruixes.

En el segle XXI la societat actual ha transformat la imatge i el concepte que tenim de les bruixes tradicionals mitificades per el cinema , la literatura o la tradició oral mes remota.

Les bruixes d’avui en dia reencarnades amb el domini de les ciències ocultes dediquen bona part de la seva activitat professional a predir el futur mes immediat de la gent que les visita mitjançant la carta del tarot , la bola de cristall o qualsevol altre de les tècniques màgiques sovint importades de les mes antigues civilitzacions .

VILAJUIGA

 

VILAJUIGA

“Terme amb bon vi i aigua per fer pair” es diu per referir-se a aquest poble empordanès. La cooperativa vinícola fou fundada l’any 1947 amb la producció mes forta de vins rosats, cal destacar també els vins negres de la varietat anomenada “lledoné” que per les seves característiques aromàtiques es consumeix jove.

En quan a l’aigua lítica i bicarbonatada sòdica se li atribueixen grans qualitats curatives. Hi ha una recepta recollida per Narcís Pijoan que serveix diu, per guarir la frigidesa masculina. “Agafeu un petricó d’aigua de Vilajuiga, mirant de servar tot temps l’alta temperatura que té quan brolla de la deu. Trinxeu una ceba de Vila-sacra i barregeu-ne el suc amb mel i nyanya de vint-i-dues garotes de Llança que tot plegat faci la xup-xup amb l’aigua de Vilajuiga el temps de resar vint-i-dues jaculatòries. Coleu la pasta després amb un drap de fil, i deixeu-ne anar després algunes gotes amb una ploma de perdiu damunt del membre malaltís. L’erecció violenta no es farà esperar, amb gran delectació i gatzara de quantes fembres plaents hi hagi al costat”

Corre una llegenda de la comtessa de Molins que després d’haver viscut com a novícia al convent de monges de Garriguella va tornar amb els seus homes que estaven amagats al castell de Quermançó. Però aquests s’havien entregat a una vida arrossegada i entregats a la beguda i a les dones. La comtessa va decidir posar fi a aquesta disbauxa i una nit d’estiu de 1826 va baixar al soterrani del castell amb una torxa  i va encendre la pólvora que hi havia encara acumulada del exercit napoleònic. El castell va volar i també i moriren la comtessa i els lladres.

-       Toqueu, toqueu campanes

el vostre plany de tristor

es morta sota les torres

la Comtessa Quermançó

qui no plora aquesta dama

te sentiments molt roïns

puig ha mort plena de gloria

la Comtessa de Molins.           

HUMANS

 

HUMANS

Una vegada li preguntaren a un filòsof : què al és que més li sorprenia dels humans? I ell va respondre

-       Les persones que perden la salut per guanyar diners i després perden els diners per recuperar la salut. Per pensar amb ànsia en el futur oblidant el present de tal forma que acaben per no viure ni el present ni el futur..... viuen com si mai s’anessin a morir i moren com si mai haguessin viscut