dijous, 28 d’agost del 2025

S'ACCABADORA

 

S’ACCABADORA

En els pobles rurals de la illa de Sardenya hi va existir fins fa poc d’unes dècades una figura tan misteriosa com temuda “S’accabadora”

Era una dona vestida de negre i amb el rostre cobert, sempre cridada amb secret per els familiars d’un malalt terminal. No era metge, però complia una funció reconeguda per la comunitat: acabar amb el sofriment de qui ja no hi havia esperança.

Acudia sempre de nit i el moribund des del seu llit sabia al veure-la que la seva agonia i dolor estava a punt d’acabar-se. De vegades utilitzava un coixí, altres vegades la majoria utilitzava el seu “mazzolu” un petit bastó de olivera borda amb al que donava un mortífer cop al front. Després s’han anava en silenci tal com hi havia arribat, havent complert una missió sagrada.

Els familiars lluny de condemnar-la li oferien en gratitud: pa ,vi ,oli i productes de la terra. Per ells no era un crim sinó un acte de compassió, en un món sense metges propers i que l’agonia i el sofriment del malalt podia allargar-se setmanes,  S’accabadora era la que li donava un final digne.

La seva existència estava tan integrada a la cultura sarda que es deia que moltes vegades aquesta mateixa dona podia ser partera i acabadora: vestida de blanc portava la vida i vestida de negre l’acomiadava. Els últims casos documentats foren en el 1929 i al 1952, però el seu record encara viu a la memòria oral de molts pobles. Per els sards la mort mai fou tabú sinó simplement la conclusió natural del cicle de la vida.       

dilluns, 18 d’agost del 2025

LA MÀ DEL MORT

 

LA MÀ DEL MORT

Deadwood 1 d’agost de 1876, en un bar amb un fum espès i una taula de pòquer on hi estava assentat el famós pistoler Wild Bill Hickok amb la llarga barba i el seu revòlver al cinto, era el més temut de l’oest amb la fama que arrastrava  enemics arreu on anava.

També hi estava Jack McCall un borratxo decrèpit i ressentit. La nit abans McCall havia perdut tots els seus diners jugant amb Hickok, i encara que Bill molt condescendent li va oferir unes monedes per menjar, aquest gest per part de McCall fou rebut com una humiliació.

A l’endemà McCall va tornar però no per jugar, sinó amb l’idea clara de matar. Wild Bill que mai s’assentava d’esquena a la porta en McCall si va acostà per darrera i amb el seu revòlver calibre 45 va disparà directa a la nuca. Wild Bill Hickok va morir a l’instant tenia 39 anys. Les seves cartes varen caure al terra dos asos i dos vuits des de aleshores aquesta combinació en el pòquer es coneix com “la mà del mort”.  

dissabte, 9 d’agost del 2025

ABRUJÓ

 

ABRUJÓ

El “Tribulus Terrestris” (abrujó o obriülls) una mina antipersona de l’antiga Roma que podia canviar el curs d’un combat o fins i tot d’una guerra. La idea era molt simple quatre o més pues de ferro que es tirin com es tirin una de les puntes sempre quedava apuntant enlaire. Escampats en gran quantitat dins el camp de batalla podien aturar una carga de cavalleria, frena els carros de combat i causar moltes baixes a la infanteria, un arma simple i d’una gran eficàcia que no solament fou usada en l’antiguitat sinó també durant tota l’Edat Mitjana. Un arma que fins i tot la trobem avui en dia, molt mes sofisticada en alguns controls de les nostres carreteres.

CICLOPS

 

CICLOPS

En l’antiga Grècia, existia una llegenda que parlava de essers gegants amb un sol ull al front. Aquests essers eren coneguts com “ciclops” i es deia que eren fills de Posidó el Deu del Mar i de les tempestes.

D’on surt aquesta llegenda? Una teoria fascinant suggereix que l’origen del mite dels ciclops podria estar relacionat amb els cranis d’elefant. Aquests tenen un forat al mig del rostre que podria haver estat interpretat com que es tractava d'un esser de un sol ull, però la realitat es on va connectada la seva trompa.

La llegenda dels ciclops segueix essent un misteri intrigant que ens recorda la capacitat de la humanitat per crear histories i mites a partir de l’observació de la natura. Quins altres secrets ens amaguen les antigues llegendes?

TORNAR A SER

 

TORNAR A SER

Si quan Napoleó va intentar envair Espanya ho hagués aconseguit, ara l’ensenyança escolar seria en francès, els llibres i diaris en francès, el nom dels carrers en francès, però els espanyols a casa seva parlarien en castellà amb l’esperança de que algun dia tornaria a ser Espanya. Afortunadament no va ser així.

Si Hitler amb la seva obsessió de conquerir Europa hagués envaït Espanya, ara l’ensenyança escolar seria en alemany, els llibres i diaris en alemany etc...però els espanyols a casa seva parlarien castellà amb l’esperança de que algun dia tornaria a ser Espanya. Afortunadament no va ser així.

Fa 300 anys Felip V va envair, va posar setge a Barcelona i per desgracia ho va aconseguir. I va néixer el desig que encara perdura en molts catalans de tornar a ser Catalunya. “Comprenden”

Carta escrita en castellà a un diari per Josep Font Juncosas. (jo m’he pres la llibertat de reproduir-la en català).