LA REPÚBLICA CATALANA
Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la junta de Braços del principat, a proposta del insigne Pau Claris,com a definitiva separació de l'obediència a Felip IV de Castella que havia envaït el principat ( guerra dels Segadors ). Pau Claris amb tot evita una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada. La creació d’una república havia estat aconsellada per el Cardenal Richelieu com a solució al conflicte, pero el seu representant B.Du Plessis-Besançon feu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç.
Els homes que en aquell temps dirigien la política catalana amb Pau Claris al capdavant, president de la Generalitat de Catalunya cregueren que havia arribat l’hora de les solucions radicals , feia mesos que havien entrat amb negociacions amb França per pactar una aliança. L’aliança ja era un fet pero l’auxili militar del dels francesos resultava insuficient davant el gran desplegament de tropes de l'exèrcit castellà manat pel marques de Los Vélez format per uns 30.000 homes.
Havent faltat Felip IV al seu jurament de respectar les llibertats catalanes, la Junta de Braços generals es considera deslligada de tots els deures de fidelitat i respecte al rei d’Espanya. Els consellers de la Generalitat en la sessió de la Junta de Braços celebrada el 16 de gener de l’any 1641 proposaren que Catalunya es constituís en República sota la protecció de França. La proposició fou acceptada a reserva de consultar amb el Consell de Cent de Barcelona , que dona un parer favorable, i des de el dia 17 de gener hi hagué legalment la República Catalana.
Pero el nou règim no va arribar a consolidar-se, el dia 23 de gener una nova reunió de la Junta Braços, els consellers van declarar que s’havien topat amb greus inconvenients per l'organització de la República. Uns d’aquests inconvenients eren l’escassetat de recursos i de forces militars per combatre el poderós exèrcit castellà que vencent totes les resistències que li eren oposades i que s’acostava molt de pressa a la ciutat de Barcelona. Davant la situació creada els consellers proposaren que fos proclamat comte de Barcelona el rei de França Lluís XIII, amb aquest fet la República Catalana va acabar en aquest dia per bé que van passar uns mesos abans de venir l'acceptació del monarca francès.
La República Catalana de l’any 1641 fou la dels set dies. pero en la història dels pobles hi ha fets , que per breus que siguin deixen una brillantor que mai més no s’apaga.
Aquest és el primer intent històric de instaurar una república a Catalunya com podeu observar hi ha molta similitud amb l'últim intent que es el que ens ha tocat viure en els nostres dies.
dimarts, 12 de març del 2019
dijous, 7 de març del 2019
MONUMENTS.CAT: LA CATEDRAL DE GIRONA
LA CATEDRAL DE GIRONA
Tradicionalment s’ha atribuït la paternitat de la formidable nau única de la catedral de Girona a l’eminent arquitecte dels segles XIV i XV Guillem Bofill, bé que li correspon el mèrit de tirar endavant aquest gran projecte.
Inicialment aquest projecte en línies generals fou concebut per l’arquitecte Pere Capmagre, que fou mestre d’obres de la seu fins l’any 1359. Del 1357 al 1360 construí el claustre de la col.legiata de Sant Feliu, que no triga gaire temps en ser enderrocada. Es creu que ell pot haver estat el responsable de tan ambiciós proecte de la gran nau única.
Pere Sacoma en l’any 1386 emprengué la construcció, pero davant del d'esverament general que intervenir el mateix rei Joan I ,fins que una comissió de tècnics van emetre un dictamen sobre les possibilitats de resistencia que foren totalment desfavorables i Sacoma hagué de renunciar i abandonar el projecte. A la seva mort 1394, Guillem Morey reprèn el primitiu projecte de tres naus.
Guillem Bofill pedrapiquer de l’obra ja en temps de Sacoma , fou nomenat mestre major en 1404. Fou aleshores que insisti en restablir el projecte de nau única , recolzant-se en la solidesa de la part enllestida per Pere Sacoma. El 23 de gener de l’any 1416 el bisbe Dalmau de Mur obri una enquesta entre dotze tècnics que acabar el 8 de març de l’any següent. Els consultants mitjançant el seus dictàmens, set d’ells es decanten per el projecte de tres naus , però mai varen condemnar el pla de nau única, que va ser defensat per els altre cinc, entre ells el mateix Bofill, què comptà amb el vot positiu del famós Guillem Sagrera. El bisbe Mur un cop convençut donar carta blanca a Bofill, que prossegui el grandiós projecte.
La nau que té 23’86 metres de llum, només seria superada al mon ,molt de temps després per la nau de Sant Pere de Roma que té 27’50 metres. La seu de Girona fou considerada al segle XV, com una veritable meravella arquitectònica , ja que superava de llarg al màxim de llum fins aleshores que era el de la catedral occitana d’Albi només amb 19’68 metres. La fe de Bofill en aquest projecte i la seva realització el converteixen en un dels noms més transcendents de l’arquitectura medieval.
Tradicionalment s’ha atribuït la paternitat de la formidable nau única de la catedral de Girona a l’eminent arquitecte dels segles XIV i XV Guillem Bofill, bé que li correspon el mèrit de tirar endavant aquest gran projecte.
Inicialment aquest projecte en línies generals fou concebut per l’arquitecte Pere Capmagre, que fou mestre d’obres de la seu fins l’any 1359. Del 1357 al 1360 construí el claustre de la col.legiata de Sant Feliu, que no triga gaire temps en ser enderrocada. Es creu que ell pot haver estat el responsable de tan ambiciós proecte de la gran nau única.
Pere Sacoma en l’any 1386 emprengué la construcció, pero davant del d'esverament general que intervenir el mateix rei Joan I ,fins que una comissió de tècnics van emetre un dictamen sobre les possibilitats de resistencia que foren totalment desfavorables i Sacoma hagué de renunciar i abandonar el projecte. A la seva mort 1394, Guillem Morey reprèn el primitiu projecte de tres naus.
Guillem Bofill pedrapiquer de l’obra ja en temps de Sacoma , fou nomenat mestre major en 1404. Fou aleshores que insisti en restablir el projecte de nau única , recolzant-se en la solidesa de la part enllestida per Pere Sacoma. El 23 de gener de l’any 1416 el bisbe Dalmau de Mur obri una enquesta entre dotze tècnics que acabar el 8 de març de l’any següent. Els consultants mitjançant el seus dictàmens, set d’ells es decanten per el projecte de tres naus , però mai varen condemnar el pla de nau única, que va ser defensat per els altre cinc, entre ells el mateix Bofill, què comptà amb el vot positiu del famós Guillem Sagrera. El bisbe Mur un cop convençut donar carta blanca a Bofill, que prossegui el grandiós projecte.
La nau que té 23’86 metres de llum, només seria superada al mon ,molt de temps després per la nau de Sant Pere de Roma que té 27’50 metres. La seu de Girona fou considerada al segle XV, com una veritable meravella arquitectònica , ja que superava de llarg al màxim de llum fins aleshores que era el de la catedral occitana d’Albi només amb 19’68 metres. La fe de Bofill en aquest projecte i la seva realització el converteixen en un dels noms més transcendents de l’arquitectura medieval.
dimecres, 6 de març del 2019
LLEGENDES.CAT:L'AGULLOLA DE RUPIT
L’AGULLOLA DE RUPIT
L’agullola de Rupit és el cimbori més vistós i espectacular de tota la comarca de les Guilleries. La fantasia popular s’hi ha exhibit molt. Tothom sap que aquestes rareses de la natura es deuen primordialment per els efectes l'erosió , la pluja, els vents i les glaçades etc...sobre les estructures dels terrenys. No obstant la singularitat d’aquests llocs obren sempre la ment a la ingenuïtat de la gent on aqui no hi falten llegendes per explicar tal raresa d’aquest penyal descomunal ,despres de la cinglera que queda per sobre de les pregoneses entre Querós i al poble ara soterrat d’aigua de Susqueda.
Molts segles enrere vivia per els voltants de Querós, un gegant bonhomiós volgut i estimat per tota la gent de la contrada. El temps transcorre i ell s’anava fent vell, i, a la seva edat ja no li plaien les xafogors caniculars de l’estiu que rostian aquells fondalls de les Guilleries. Després d'haver-hi pensat molt tot i dolguent-se’n va decidir anar-se’n a una altra contrada més acollidora on esperar el final de la seva llarga vida. Pero va voler deixar un record perenne de la seva estada en els terrenys guillers per tal que en tinguessin perpetua memoria les futures generacions. Per tant , un bon dia s'enfila muntanyes amunt i posant un peu al llom del Pla Boixer i l’altre als cimboris del Far, i agafant una destral ben afilada i amb gran empenta obrí una esberla a la cinglera de Sant Joan de Fàbregues. De tal fet resta en peu el descomunal penyal, que d’arreu captiva la mirada i es un eloquent testimoni del pas del gegant llegendari.
El poeta torellonenc, Dr. Fortià Solà en el seu llibre “ El Cabrerès “ ens el descriu d’aquesta majestuosa manera.
Penyal descomunal
després de la cinglera
¿ ets fita o ets senyal
de tanta gent feinera
que viu per aquests cims
roquerols i abisms?
Ens diuen també les veus populars que el vell gegant troba un bon acolliment al placid Collsacabra i que les complagudes fades cabrereses li donaren hospitalitat i en el seu honor bastiren l’alterós setial del Pla d’Aiats que encara avui en dia és la muntanya capdeventera i més prominent de tot el Collsacabra.
L’agullola de Rupit és el cimbori més vistós i espectacular de tota la comarca de les Guilleries. La fantasia popular s’hi ha exhibit molt. Tothom sap que aquestes rareses de la natura es deuen primordialment per els efectes l'erosió , la pluja, els vents i les glaçades etc...sobre les estructures dels terrenys. No obstant la singularitat d’aquests llocs obren sempre la ment a la ingenuïtat de la gent on aqui no hi falten llegendes per explicar tal raresa d’aquest penyal descomunal ,despres de la cinglera que queda per sobre de les pregoneses entre Querós i al poble ara soterrat d’aigua de Susqueda.
Molts segles enrere vivia per els voltants de Querós, un gegant bonhomiós volgut i estimat per tota la gent de la contrada. El temps transcorre i ell s’anava fent vell, i, a la seva edat ja no li plaien les xafogors caniculars de l’estiu que rostian aquells fondalls de les Guilleries. Després d'haver-hi pensat molt tot i dolguent-se’n va decidir anar-se’n a una altra contrada més acollidora on esperar el final de la seva llarga vida. Pero va voler deixar un record perenne de la seva estada en els terrenys guillers per tal que en tinguessin perpetua memoria les futures generacions. Per tant , un bon dia s'enfila muntanyes amunt i posant un peu al llom del Pla Boixer i l’altre als cimboris del Far, i agafant una destral ben afilada i amb gran empenta obrí una esberla a la cinglera de Sant Joan de Fàbregues. De tal fet resta en peu el descomunal penyal, que d’arreu captiva la mirada i es un eloquent testimoni del pas del gegant llegendari.
El poeta torellonenc, Dr. Fortià Solà en el seu llibre “ El Cabrerès “ ens el descriu d’aquesta majestuosa manera.
Penyal descomunal
després de la cinglera
¿ ets fita o ets senyal
de tanta gent feinera
que viu per aquests cims
roquerols i abisms?
Ens diuen també les veus populars que el vell gegant troba un bon acolliment al placid Collsacabra i que les complagudes fades cabrereses li donaren hospitalitat i en el seu honor bastiren l’alterós setial del Pla d’Aiats que encara avui en dia és la muntanya capdeventera i més prominent de tot el Collsacabra.
Per els meus amics del Collsacabra
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)