ORIGENS: LA REPUBLICA CATALANA

LA REPÚBLICA CATALANA

Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la junta de Braços del principat, a proposta del insigne Pau Claris,com a definitiva separació de l'obediència a Felip IV de Castella que havia envaït el principat ( guerra dels Segadors ). Pau Claris amb tot evita una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada. La creació d’una república havia estat aconsellada per el Cardenal Richelieu com a solució al conflicte, pero el seu representant B.Du Plessis-Besançon feu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç.
Els homes que en aquell temps dirigien la política catalana amb Pau Claris al capdavant, president de la Generalitat de Catalunya cregueren que havia arribat l’hora de les solucions radicals , feia mesos que havien entrat amb negociacions amb França per pactar una aliança. L’aliança ja era un fet pero l’auxili militar del dels francesos resultava insuficient davant el gran desplegament de tropes de l'exèrcit castellà manat pel marques de Los Vélez format per uns 30.000 homes.
Havent faltat Felip IV al seu jurament de respectar les llibertats catalanes, la Junta de Braços generals es considera deslligada de tots els deures de fidelitat i respecte al rei d’Espanya. Els consellers de la Generalitat en la sessió de la Junta de Braços celebrada el 16 de gener de l’any 1641 proposaren que Catalunya  es constituís en República sota la protecció de França. La proposició fou acceptada a reserva de consultar amb el Consell de Cent de Barcelona , que dona un parer favorable, i des de el dia 17 de gener hi hagué legalment la República Catalana.
Pero el nou règim no va arribar a consolidar-se, el dia 23 de gener una nova reunió de la Junta Braços, els consellers van declarar que s’havien topat amb greus inconvenients per l'organització de la República. Uns d’aquests inconvenients eren l’escassetat de recursos i de forces militars per combatre el poderós exèrcit castellà que vencent totes les resistències que li eren oposades i que s’acostava molt de pressa a la ciutat de Barcelona. Davant la situació creada els consellers proposaren que fos proclamat comte de Barcelona el rei de França Lluís XIII, amb aquest fet la República Catalana va acabar en aquest dia per bé que van passar uns mesos abans de venir l'acceptació del monarca francès.
La República Catalana de l’any 1641 fou la dels set dies. pero en la història dels pobles hi ha fets , que per breus que siguin deixen una brillantor que mai més no s’apaga. 
Aquest és el primer intent històric de instaurar una república a Catalunya com podeu observar hi ha molta similitud amb l'últim intent que es el que ens ha tocat viure en els nostres dies.

CURIOSITATS MEDIQUES : ESTERNUTS

ESTERNUTS

L’esternut una expulsió brusca i sorollosa de l’aire , per el nas i la boca provocada per una excitació de les vies respiratòries , i que tan poques vegades podem evitar.

En temps remots , els egipcis i també els grecs veien en els esternuts un auguri. Així dons era bona senyal eixabuirar per la tarda , mentre que fer-ho al aixecar-se del llit o de la taula podria ser nefast.

El que eixabuirava justament al néixer era tingut per una persona benaurada , l’esternut a la dreta es considerava un molt bon auguri , mentre que a l’esquerra era totalment el contrari. En ambdós casos els grecs solien dir “ Viviu ” o “ Que Zeus et protegeixi ”, els romans feien servir l’expressió “ Salve ”.

Es diu que l’epidèmia de pesta que va assotar Roma l’any 591, sota el pontificat de Gregori I , els afectats morien eixabuirant , aleshores quan algú esternudava feien servir l’expressió “Que Deu et beneeixi”, que temps mes tard es simplificaria dient “Salut” o “Jesús” en les comunitats cristianes , i tota mena de expressions semblants.

Avicenna , metge i filòsof persa (980-1037) al descriure la simptomatologia de una epidèmia de verola , deia que “l’esternut continuat  anuncia el principi de la malaltia”  i per tant quan se sentia algú a fer-ho es demanava a Deu , que l’apartes del perill.

L’escriptor francès del segle XVI , Montaine ens diu que l’esternut a diferencia d’altres “ventositats” no se li dona cap censura i te els tributs de honrat.

I per últim l’erudit basc guipuscoà , Justo Gárate , ens diu que la salutació rere un esternut es va començar a utilitzar a l’Africa en el segle VI , amb motiu de l’aparició d’una epidèmia i foren els àrabs qui  varen propagar la costum de nombrar o invocar a la divinitat.