ESTERNUTS
L’esternut una expulsió
brusca i sorollosa de l’aire , per el nas i la boca provocada per una excitació
de les vies respiratòries , i que tan poques vegades podem evitar.
En temps remots , els
egipcis i també els grecs veien en els esternuts un auguri. Així dons era bona
senyal eixabuirar per la tarda , mentre que fer-ho al aixecar-se del llit o de
la taula podria ser nefast.
El que eixabuirava justament
al néixer era tingut per una persona benaurada , l’esternut a la dreta es
considerava un molt bon auguri , mentre que a l’esquerra era totalment el
contrari. En ambdós casos els grecs solien dir “ Viviu ” o “ Que Zeus et
protegeixi ”, els romans feien servir l’expressió “ Salve ”.
Es diu que l’epidèmia
de pesta que va assotar Roma l’any 591, sota el pontificat de Gregori I , els
afectats morien eixabuirant , aleshores quan algú esternudava feien servir l’expressió
“Que Deu et beneeixi”, que temps mes tard es simplificaria dient “Salut” o “Jesús”
en les comunitats cristianes , i tota mena de expressions semblants.
Avicenna , metge i filòsof
persa (980-1037) al descriure la simptomatologia de una epidèmia de verola ,
deia que “l’esternut continuat anuncia
el principi de la malaltia” i per tant quan
se sentia algú a fer-ho es demanava a Deu , que l’apartes del perill.
L’escriptor francès del
segle XVI , Montaine ens diu que l’esternut a diferencia d’altres “ventositats”
no se li dona cap censura i te els tributs de honrat.
I per últim l’erudit
basc guipuscoà , Justo Gárate , ens diu que la salutació rere un esternut es va
començar a utilitzar a l’Africa en el segle VI , amb motiu de l’aparició d’una epidèmia
i foren els àrabs qui varen propagar la
costum de nombrar o invocar a la divinitat.
