diumenge, 29 de desembre del 2024

SERRALLONGA

 

SERRALLONGA

Joan Sala i Ferrer, alias “Serrallonga” nascut a Viladrau el 21 d’abril de 1594 i morí executat a Barcelona el 8 de gener de 1634. El Dietari del Consell Barceloní  recull la noticia de la manera següent:

Dilluns a VIII de gener de 1634 fonch Joan Sala, àlies Serrallonga, natural de la parròchia de Viladrau ,bisbat de Vich, bandoler molt facinerós, cap de quadrilla que havia molts anys que regnave. Fonch la sentència cent assots, axorellat (tallades les orelles), aportat amb un carretó, atenallat, i fets quatre quartos i lo cap posat en una de les torres del portal de Sant Antoni de la present ciutat. “Anima eius requiescat in pace. Amen”

Convertit en un mite tenim un munt de llegendes i cançons  que parlant de la vida i fets d’aquest famós bandoler. Una de les cançons tracta d’un robatori en un hostal (alguns diuen cap a la banda d’Olot) com queda immortalitzat en el cançoner d’en Josep Gibert  “Cançons de Bandolers i Lladres de Camí Ral”

-       Trobant.me sense diners,

Jo i la camarada mia,

Anàrem a un hostal;

De diners prou n’hi havia......

Se n’emportaren prop de quatre-centes lliures, temps després el bandoler hi torna en aparença de client. Entre ell i la hostalera hi ha un diàleg divertit:

-       Teniu gent de mala vida?

-       Bé, n’hi ha haguda per mi: m’han robat tot quan tenia

-       Me’n dirà senyora hostessa, el lladre quin nom tenia?

-       El traïdor d’en Serrallonga, llamp que li llevés la vida!

(Jo penso de baix en baix: “El que em desitges et vinga”.)

-       M’estressa comptem, comptem que jo anar-me’n voldria.

-       Això val nou rals cabals, que és una rodona lliure.

-       Els nou rals, ja els heu vist prou, mestressa, posa’ls podríeu

en el llibre dels perduts,  junt amb les quatre-centes lliures.....

i la cançó acaba amb una fanfarronada de valent:

-       A la taula hi ha dos mossos,

que em miren com jo me’ls mire

que ell porten “flabiols”,

per cert, jo també en tenia,

que si ells haguessin “sonat”

jo també “sonat” hauria.

El “flabiol” era el pedrenyal, arma de foc emprada els segles XVI i XII que es disparava amb pedrenyera (pedra foguera) igual que un trabuc, tenia l’avantatja de ser mes curta i mes manejable malgrat que la seva potencia era menor que les altres armes de foc de l’època.

  

dijous, 19 de desembre del 2024

ELS ENCANTS

 

ELS ENCANTS

 

D'on ve el nom d'els Encants? us ho heu preguntat mai?

Els Encants de Barcelona és un dels mercats més antics dels que encara existeixen en Europa. Els seus orígens es situen al s. XIII i actualment té més de 750 anys d’història. Sembla que cap a l’any 1200 ja es celebraven subhastes publiques i vendes al “encant” a la Plaça Sant Jaume, on estaria situat possiblement el primer mercat, però en aquest temps ha estat ubicat en molts altres indrets de la ciutat (al costat de la Llotja i la Plaça d’Antoni López, la Rambla, Avda. Mistral, Mercat de Sant Antoni o més recentment a la Plaça de les Glòries)

Avui podem trobar pràcticament de tot, però als seus inicis predominaven, sobretot, llibres, ferralla i drapaires. El fet de vendre al encant tenia els seus orígens en el costum de subhastar els béns dels difunts per tal d’aconseguir diners per pagar possibles deutes i donar el sobrant a la vídua.

I per què el nom d’encant? Doncs perquè abans els objectes s’anunciaven cridant o cantant, és a dir “en cant”.

I d’on ve la paraula subhasta? Doncs prové de l’època romana quan els legionaris venien el seu botí de guerra. Ho feien plantant la llança a terra i a sota posaven els objectes que volien vendre, o sigui que els posaven sota la llança (sub-asta).

 

dimarts, 17 de desembre del 2024

UN PESSIC DE SAL

 

UN PESSIC DE SAL

 La sal comuna el senzill condiment que es troba en tota classe de menjars, es la substancia de la historia. Tan necessària per l’existencia del home que per la seva causa s’han declarat guerres, s’han creat i desaparegut imperis i al seu voltant s’hi han desenvolupat civilitzacions.  

El seu protagonisme al llarg dels segles li han donat un caràcter sagrat i amb un fort simbolisme, per exemple Homer per ressaltar la riquesa de la ciutat de Troia ens diu que els seus herois sempre mengen la carn amb sal. En les llegendes bíbliques la dona de Lot es va convertir en estàtua de sal per haver desobeït les ordres del Senyor i mirar enrere mentre es destruïa les ciutats de Sodoma i Gomorra. En algunes cultures s’oferia junt amb el pa com un gest de hospitalitat envers els hostes.

La paraula “salari” ens recorda permanentment la importància d’aquest condiment. Els legionaris romans rebien un “salarium”(una ració de sal) mes tard la paraula va donar significat als diners necessaris per comprar-la i ja estava a un pas del significat que te actualment, encara avui en dia.

L’home des de temps remots sabia que tenia que procurar-se la sal o resignar-se a morir, sense ella es pertorba el delicat equilibri de l’aigua en el nostre organisme i es pot produir la mort per deshidratació. En l’Edat de Pedra els homes seguien els ramats fins els saliners (afloraments de sal de roca, que els animals detectaven per la seva supervivència) i transportaven la sal de roca a les cavernes fins que varen descobrir algú mes segur i profitós com els manantials d’aigua salada. Moltes cultures primitives es desenvoluparen al voltant d’aquests manantials tals com Droitwich ( Anglaterra),el Tirol francès, i Saale ( Alemania) fet que obliga els homes a destruí boscos enters per alimentar les fogueres on s’hi evaporava l’aigua per obtenir el preuat condiment.

Quan els primers europeus convertien la producció de sal en una de les industries mes primordials, en les altres parts del mon es feia al mateix. Xina els primers assentaments van aparèixer junt a les fosses salines del riu Groc. A la vall del Jordà cap el 8000 aC. van  sorgir poblacions junt al mar Mort, extremadament salat i el mont Sodoma tambe ric en sal.

Durant milers d’anys els mitjans de transport es varen perfeccionar i possibilitaren als pobles viure lluny de les fonts salines. Els primers agricultors egipcis per exemple s’abastien amb embarcacions que portaven la sal des de les llacunes de la desembocadura del Nil.

El mar sempre ha estat el principal proveïdor salí, fins al punt de que el nivell de les aigües han determinat importants seqüències de la historia. L’oceà deixa al retirar-se o al endinsar-se a terra ferma llacs i aiguamolls salins.

Cap a l’any 500 aC. el nivell del mar es trobava a uns 90 centímetres per sota del nivell actual. Fou aleshores quan les civilitzacions grega i fenícia van arribar a tenir grans reserves de sal amb les que comerciaven juntament amb les existències procedents de la llunyana Hispania.                 

Al 400 aC. es va crear a  Itàlia la “Via Salaris” o ruta de la sal que avui en dia encara subsisteixi es la mes antiga del país, per on es portava la sal des de Roma a la regió de Sabinia en el centre de la península italiana.

Durant 1000 anys el comerç de la sal floreix al voltant del mar del Nord, del Mediterrani, i del Atlàntic entre altres. Però el mar anava pujant, cap el 500 dC. estava a 90 centímetres per sobre el nivell actual. Europa va declinar el comerç a mida que les salines anaven desapareixent sota les onades. Mentrestant els àrabs que tenien accés al mar Mort prosperaren canviant la sal per l’or, el marbre i altres cobejades mercaderies.

L’hegemonia de la sal dels àrabs va durar fins el segle IX en que es retiraren les aigües i els francesos, anglesos i holandesos es feren productors de sal. De nou van intervenir les onades al segle XVI que tornaren a negar les salines de les costes europees, centenars d’embarcacions creuaven els oceans transportant la sal des de els països amb grans reserves per els afectats per les inundacions.

Els comerciants sense escrúpols s’adonaren que en el continent africà aquesta mercaderia es valorava sobre la llibertat i la sal va presidir les transaccions  en la tracta d’esclaus, en el interior on la sal era escassa les famílies cedien els fills per un grapat de sal.

Avui en dia el mon consumeix 80 milions de tones de sal que procedeixen en part de les salines subterrànies, de llacs i de roques salades. Però el 30 per cent del total prové de les salines costeres tan amenaçades per les pujades del mar com les antigues salines submergides que potser d’aquí uns anys els nostres descendents en trauran  el preuat condiment.    

 

CREMALLERES

 

CREMALLERES

 La primera cremallera inventada en l’any 1893 per Whitcomb L. Judson un enginyer de Chicago que no va estar a l’alçada del nom comercial que tenia l’invent C-Curity (seguretat). El sistema de l’engranatge de dents es desfeia o es travava tot sovint.

L’any 1913 un altre enginyer Gideon Sunback d’origen suec , va transformar l’idea de Judson fins donar origen a una poderosa industria. Sunback hi va disposar uns ressalts en les dents que facilitaven l’engranatge d’una manera ferma.

La cremallera de Sunback ha tingut moltes aplicacions en els mes diversos camps , des de l’agricultura fins la medicina. Ha estat utilitzada per calçar les potes de les ovelles en epidèmies de febre aftosa i un cirurgià australià en va cosir una en l’estomac d’una pacient per facilitar el seu examen. Actualment es fabriquen arreu del món mes de mig milió de km de cremalleres

 

PER AFAITAR

 PER AFAITAR

Les maquinetes d’afaitar es van introduir al mercat l’any 1903 , se’n van vendre 51 navalles i 168 fulles d’afaitar. L’any següent se’n van vendre 90.000 navalles i 12.400.000 fulles.
El primer pas per gaudir d’un bon afaitat amb garanties de seguretat es donà l’any 1847, per el londinenc William Henson , que patentà una salvaguarda en forma de pinta per les temudes navalles sega colls. L’any 1895, King C. Gillette que es dedicava aleshores al comerç de taps en la ciutat de Boston va tenir la brillant idea de utilitzar unes finíssimes lamines d’acer , col·locades en una abraçadora de seguretat , eren tan barates que es llençaven sense esmolar. Aquest gran invent , es va tardar al menys deu anys per aconseguir una producció en sèrie.        
      

UNA CONQUESTA FEMENINA

 UNA CONQUESTA FEMENINA

Una jove, Mary Phelps de Nova York que inventà i patentá amb el nom de Backless Brasiere ( corset sense esquena) el sostenidors , en l’any 1914 va rebre per la patent de la Warner Brother Corset Company 15.000 dòlars. 
Aleshores va ser quan entra en joc Ida Rosenthal inmigrant d'origen jueu, que despres de mesurar centenars i centenars de pits inventá el tallatge que encara segueix vigent avui en dia.
Des de aleshores aquest invent ha produït , incalculables milions a fabricants d’arreu del mon i un munt de milions de dòlars a la companyia de cotilles que va comprar la patent. Mary Phelps la jove inventora amb grans dots de imaginació i farta de les cotilles que immobilitzaven a les dones de la seva època. En una nit ella i la seva criada fabricaren el primer sostenidor amb nomes dos mocadors i una cinta, la idea fou molt ben rebuda per les seves amigues però Mary va fracassar en el seu intent de comercialitzar-la i va acabar per venent-se la patent.

diumenge, 15 de desembre del 2024

EL NÙMERO PI

 

EL NÚMERO “PI”

Les referències mes antigues d’aquest número, que relaciona el diàmetre d’una circumferència amb la longitud del seu perímetre, es remunten quasi 2000 mil anys abans de Crist.

En una tableta de l’antiga Babilonia entre 1900 i 1600 abans de crist se li dona un  valor de 3,125.

El un document matemàtic de gran importància històrica “el papir de “Ahmes” que es conserva en el Museu Britànic de Londres s’estableix en 3,16, aquest papir te una antiguitat de 1850 anys abans de Crist.

En el 250 abans de Crist fou el matemàtic grec Arquímedes que va demostrar que Pi tenia un valor mínim de 3 10/ 71 i un màxim de 3 1/7 i aquest valor fou el principal exponent durant els següents 1000 anys.

Segles mes tard el 480 després de Crist el matemàtic xinés Zu Chongzi fou el primer en descobrir els 7 primers decimals d’aquest ja famós numero i es queda establert en 3,1415926.

Un Mil·lenni mes tard el 1400 el matemàtic indi Madhava Sangamagrama va superar al matemàtic xinés al desxifrar-lo en 10 decimals.

Durant els anys i segles ja en l’època moderna, el matemàtic i astrònom angles John Machin  en el 1706 va arribar a assolir 100 decimals.

El 1949 els estatunidencs Levi B Smith i John Wrench n’assoliren 1120 decimals emprant ja una calculadora.

Amb la tecnologia moderna i els ordinadors han revolucionat les investigacions de Pi, i l’actual record l’ostenta la japonesa Haruca Iwao establint el seu record l’any 2019 al superar els 30 bilions de decimals i el 21 de mars del 2022 establir el nou record de 100 billones de decimals després de 158 dies de càlculs.          

dissabte, 14 de desembre del 2024

ANTROPOLOGIA

 

ANTROPOLOGIA

Una estudiant durant una classe va preguntar a l’antropòloga Margaret Mead quina considerava que era la primera senyal de civilització en una cultura.

L’estudiant esperava que la resposta fos sobre, pedres afilades, atuells de ceràmica, hams de pesca o qualsevol eina per la caça, però no. Margaret Mead va contestar que el primer signe de civilització en una cultura antiga es la proba de una persona amb un fèmur trencat i curat.

L’antropòloga  va explicar que en el regne animal, si et trenques una cama, morts. Perquè no pots fugir del perill, cercar l’aigua per beure , o caçar per alimentar-te. Et converteixes en carn fresca i fàcil d’obtenir per els depredadors. Cap animal sobreviu a una cama trencada el temps necessari per que l’os sani per si sol.

Aquest fèmur trencat i curat es la proba de que algú es va quedar el temps necessari amb l’individu que se’l va trencar, el va curar i cuidar  fins que es va recuperar.

“ Ajudar algú a travessar la dificultat es el punt de partida de la civilització” va explicar Margaret Mead.   

   

EL SANT PAL

 

SANT FOUTIN I EL SANT PAL

En alguns pobles del sud de França, durant el segle XVII, es venerava amb molt de respecte el fal·lus del sant provençal Foutin, sembla que va ser el primer bisbe de Lió. Les dones de l’època acudien a l’església amb un ganivet per tallar-li flocs del seu desproporcionat membre viril, amb el que se’n feien beuratges per estimular la concepció i quedar prenyades. Els sacerdots per no perdre la reputació de Sant Foutin tenien col·locat un pal als engonals de l’estàtua que un cops amagats  amb una maça de fusta picaven el pal des de darrera l’altar per anar recuperant les dimensions del fal.lus i quan era necessari el canviaven.     

ESPRINTIA

 ESPRINTIA

La Esprintia, una moneda sexual nomes usada en els prostibuls de l'antiga Roma. De fet estava prohibit fer ús de les monedes amb l'efígie del emperador, d'aqui l'us de les "esprintiae" Aquestes monedes eren de bronze o plata on hi havia representada una parella en diferents posicions sexuals.
A la foto esprinties de plata dels segles I i II després de Crist.

L'OLISBO, EL SATISFIER DE L'ANTIGOR

 EL SATISFIER DE L'ANTIGOR

 La paraula "olisbos" que significa relliscar o lliscar, es el nom que a l'antiga Grecia donaven al artilugi de pedra, fusta o pell de forma fal-lica que les dones un cop impregnat d'oli usaven per donar-se plaer, quan els homes estaven en guerra i eren fora llargues temporades. El "consolador" de tota la vida ens ve ja des de la Prehistoria. En el any 2005 uns cientifics alemanys van descobrir en una cova Hohle Fels (Alemania) el consolador mes antic de la historia de la humanitat. Es tracta d"un fal-lus de pedra perfectament polit d'uns 20 cm de llarg i que tindria uns 28.000 anys d'antiguitat.


dimecres, 7 d’agost del 2024

ALLÒ ÚTIL I ALLÒ VALUÓS

 

ALLÓ ÚTIL I ALLÒ VALUÓS

 

Potser una de les coses que més necessitem es saber distingir allò que ens es útil  i allò que es valuós. Un cotxe es útil, una abraçada es valuosa. Un televisor es útil, veure una posta de sol es valuós. Un ordinador es útil, una amistat es quelcom valuós.

Quasi sempre allò útil es mes car que allò valuós, de fet lo valuós rarament costa diners i això passa perquè el diner és útil però no valuós. Allò que es valuós a llarg termini genera molta mes felicitat del que es útil, però tot sovint valorem més allò útil que allò valuós.

Els millors moments de la vida no costen diners, veure néixer un fill, el primer petó, sentir que algú t’agafa de la mà, no te preu i es molt valuós.

Diuen que abans de morir tots els moments mes valuosos en passen per el cap com una pel·lícula i el que veiem mai ha costat diners. Son els moments mes valuosos que em viscut.

Per tant quant estiguis preocupat per alguna cosa, pensa si el que busques es útil o valuós. Aprèn a distingir i et donaràs compte de que viure bé no es tan car com ens pensem.     

dilluns, 15 de juliol del 2024

A FER PUNYETES

  A FER PUNYETES

Les punyetes son els brodats de punta que es posen a les manigues de les togues utilitzades per alguns membres de la judicatura.
Reben aquest nom de "punyetes" per la seva caiguda sobre el puny. Antigament aquestes puntes es realitzaven a les presons de dones i tambe als convents de monges.
Per tant dons enviar algu "a fer punyetes" era desitjar-li que marxés ben lluny per molt de temps i molt millor tancat.

dimarts, 2 de juliol del 2024

LA NINA DE FRANZ KAFKA

 LA NINA DE FRANZ KAFKA

Als 40 anys Franz Kafka (1883-1924) que mai es va casar ni tenia fills, passejava pel parc de Berlín quan va conèixer a una nena que plorava perquè havia perdut la seva nina preferida. Ella i Kafka busquen la nina sense èxit. Kafka li va dir que es reunís amb ell a l'endemà i tornarien a buscar-la.
A l'endemà, quan encara no havien trobat la nina, Kafka li va donar a la nena una carta "escrita" per la nina que deia: "Si us plau no ploris, vaig tenir un viatge per veure món, ja t'escriuré sobre les meves aventures."
Així va començar una història que continua fins al final de la vida de Kafka.
En les seves trobades, Kafka li llegia les cartes de la nina acuradament escrites amb aventures i converses que la nena considerava adorables. Finalment, Kafka li va portar una nina que havia comprat a Berlin.
"No s'assembla en absolut a la meva nina", va dir la nena.
Kafka li va lliurar una altra carta en què la nina escrivia:
"Els meus viatges em van canviar" La nena va besar a la nova nina se l'emportar feliç cap a casa.
Un any després, Kafka va morir.
Diversos anys després, la nena ja adulta va trobar una carta dins la nina. A la petita carta signada per Kafka deia:
"Tot el que mes estimes probablement es perderà, però a la fi, l'amor tornarà d'una altra manera ".

LA PERA VAGINAL

 LA PERA VAGINAL

També se li deia "pera de l'angoixa" o "pera veneciana" Era un instrument de tortura emprat per la Inquisició en nom de l'església catòlica i les autoritats reials contra persones que tenien la dissort de ser acusades d'heretgia, de ser predicadors no-catòlics, de practicar la bruixeria, o dones acusades de tenir "relacions amb el diable" (el sexe es considerava un acte brut pecaminós que mereixia càstig, si era entès com una acció que produïa plaer, i de mateixa manera contra l'homosexualitat)
La pera s'introduïa a la boca, la vagina o l'anus de la víctima, i un cop a l'interior era expandida a l'màxim fent girar un mànec enroscat a l'aparelll. I no només produïa un dolor immens, sinó que a l'anar expandint poc a poc l'instrument dins de la cavitat, arribava el moment en què els ossos es trencaven, la qual cosa gairebé sempre ocasionava la mort de la víctima o almenys li provocava severes hemorràgies.
La pera vaginal va ser tot just un de molts artefactes horribles inventats en el nom de Déu i de la santa església catòlica mitjançant el Sant Ofici de la Inquisició per castigar els pecats d'aquestes èpoques.
La Inquisició va durar diversos segles i va ser abolida entre 1808 i 1834

LES AMPOLLES DE VI

 LES AMPOLLES DE VI

SABÍEU PER QUÈ LES AMPOLLES DE VI SÓN DE 750 ml...?

Les ampolles de vi són generalment de 750 ml (75 cl) i no d'un litre (1.000 ml). D'on ve aquesta especificació?
La capacitat d'una ampolla de vi es va normalitzar en el segle XIX i van sorgir explicacions d'aquest fet, que corresponien a:
- La capacitat pulmonar d'un vidrier.
- Consum mitjà en un menjar.
- La millor capacitat per a conservar el vi.
- Facilitat de transport.
Res d'això.
En realitat es tracta simplement d'una organització pràctica amb una base històrica:
En aquell moment els principals clients dels productors de vi francesos eren els anglesos. Però ells mai van adoptar el mateix sistema de mesures que els francesos.
La unitat de volum dels anglesos era el “galó imperial” que era equivalent a 4.54609 litres.
Per a simplificar els comptes de conversió, van transportar vi de Bordeus en barrils de 225 litres, és a dir, exactament 50 galons, corresponents a 300 ampolles de 750 ml. (75 centilitres).
Sent més fàcil el càlcul, van adoptar que un barril = 50 galons = 300 ampolles.
D'aquesta manera un galó corresponia a 6 ampolles.
De fet, per això encara avui les caixes de vi solen tenir 6 o 12 ampolles.
El vi també és cultura!

dilluns, 1 de juliol del 2024

TRES FILTRES

 

TRES FILTRES

 

Sòcrates el gran filòsof grec amb una gran reputació de saviesa, un dia es presentar davant seu un ciutadà i li va dir:

-       Saps que m’han dit d’un amic teu?

-       Un moment – va dir el savi – abans de que m’ho expliquis m’agradaria fer la proba del tres filtres.

-       Els tres filtres? – va preguntar, tot encuriosit –

-       Si – va continuar Sòcrates – abans d’explicar qualsevol cosa sobre els altres, es bo prendre el temps de filtrar el que es vulgui dir. Jo en dic el test dels tres filtres. El primer es la veritat. Has comprovat si el que em vols dir es veritat?

-       No, nomes ho he sentit.

-       Molt be, així que no sapes si es veritat, continuem amb el segon filtre el de la bondat, saps si el que em vols dir es quelcom bo?

-       Ah, no !!  tot el contrari

-       Aleshores – va qüestionar el filòsof – vols explicar-me coses dolentes sobre el meu amic i ni tan sols saps si son veritat. Dons potser encara es pugui arreglar amb el tercer filtre, el del servei. Servirà d’alguna cosa que jo sàpiga el que em vols dir d’aquest amic?

-       No, en serio

-       Aleshores  - va concloure Sòcrates – el que em vols dir no es veritat, ni bo, ni em servirà per res. Perquè m’ho volies dir? Amic tractem de millorar la nostra vida i la nostra societat.

Realment era tot un savi considerat un dels mes grans filòsofs de la filosofia occidental. Nascut a Alopece  (antiga Atenes) el 469 aC. En un judici fou declarat culpable i sentenciat a mort per environament amb cicuta l’any 399 aC.

THE BEATLES

 

THE BEATLES (de Liverpool a l'univers)

Tothom encara avui en dia coneix i s’escolten cançons de aquesta mítica banda de Liverpool, que va revolucionar el panorama musical en els anys 60 arreu del mon. Els seus integrants John Lennon, Paul Mcartney, George Harrison i Ringo Star. Actualment encara hi ha qui els qualifica de manera gairebé desfavorable de grup pop. Però nomes cal fer una ullada els seus mèrits per entendre que van ser molt mes que una gran banda.

Foren els primers que van experimentar amb el so feedback amb la guitarra elèctrica amb la cançó “I feel fine”  

Per primer cop un grup de rock pop introdueix un quartet de cordes de principi a fi en una cançó “Yesterday” probablement una de les  cançons mes versionades de la historia (unes 3000 aproximadament).

 Després de decidir no fer mes gires arreu del món, es van dedicar a experimentar en l’estudi musical tallant les pròpies cintes o tocant-les al revés, que va donar origen al rock psicodèlic.

 Amb l’experimentació i l’influencia del consum de drogues i la seva estada a l’Índia els  Beatles feien composicions molt allunyades de les clàssiques balades d’amor, que duraven mes de tres minuts.

Foren els primers en tocar en estadis, lo que va portar a dissenyar equips de so molt mes sofisticats.

També foren pioners en elaborar un àlbum conceptual “ Sargent Pepper’s Lonely  Hearts Band” i posar les lletres de les cançons a la portada.

Per promocionar la seva musica també feien videoclips.

Avui en dia, les seves obres musicals son la majoria mercat de col·leccionisme en que es paguen uns bons calers.

John Lennon va ser assassinat a Nova York un dilluns 8 de desembre per cinc trets efectuats per Mark David Chapman a l’entrada del edifici  Dakota Building on residia. Tenia 40 anys

George Harrison mort a l’edat de 58 anys, víctima de un càncer de pulmó el 29 de novembre del 2001 a la ciutat de Los Angeles.

Paul Mcartney 84 anys i Ringo Star 85 anys, son els integrants de la mítica banda que encara estan dins el mon  musical   

         

divendres, 28 de juny del 2024

MÉS PARAULES

 

MÉS PARAULES

 

ELS ENCANTS

Un dels mercats més antics de Barcelona que encara existeix avui en dia, el seus orígens els podem situar en el segle XIII, però en els seus inicis predominaven sobretot llibres, ferralla i drapaires. El fet de vendre al encant tenia els seus orígens en elm costum de subhastar els bens dels difunts per tal d’aconseguir diners per pagar els possibles deutes i donar el sobrant a la viuda.

Però per què el nom d’encant? Doncs per què abans els objectes s’anunciaven cridant o cantant. Es a dir “En-cant”.

SUBHASTA

La paraula subhasta te arrels històriques molt llunyanes ve originalment del llatí “sub hastam” (sota la llança), ja que el repartiment de terres conquerides entre els soldats participants s’assenyalava clavant una llança a la parcel·la ocupada en sort. També el boti de guerra posat sota una llança anunciava la venda a realitzar.

BLUETOOTH

Harald Bluetooth fou un rei víking de Dinamarca entre el 958 i el 970. Aquest rei fou famós per aconseguir la unitat de parts de Dinamarca i Noruega en una sola nació i convertir als danesos al cristianisme.

Que té que veure aquest rei víking amb aquesta comunicació sense fil? Doncs “era un unificador”, així que el seu nom fou donat aquest enllaç que connecta tants dispositius junts.

El logotip de Bluetooth es també una combinació de H i B las inicials de Harald Bluetooth escrita en lletres rúniques usades per els víkings.

ILLES DIÓMEDES

 

ILLES DIÓMEDES

 

Les illes Diómedes, son dos petites illes que si surts d’una avui arribes a l’altre ahir.

Hi ha quelcom excepcional entre aquestes dos illes, la Gran Diómedes en el extrem oriental de Rússia i la Diómedes Menor dintre les fronteres de Estats Units.  Totes dues desafien les lleis de les zones horàries, son illes adjacents i la distancia entre elles es només de 4 km. però  hi ha una diferencia horària de 21 hores.

Pots caminar entre elles durant la temporada hivernal perquè l’aigua esta glaçada, però la diferencia horària pot canviar els esdeveniments ordinaris de maneres molt estranyes. Quan es la tarda a la illa russa també ho es a la illa dels Estats Units, però mentre a la russa es avui per la tarda a la nord-americana es ahir per la tarda.

Si vius a la Gran Diómedes i per exemple vols anar aquesta tarda 15 de juny a la Diómedes Menor a visitar un amic nord-americà hi arribaràs ahir per la tarda 14 de juny.

Quina es la raó d’aquesta diferencia horària? Degut a la ubicació privilegiada de les dues illes la Línia Internacional de Data (IDL) que passa per Oceà Pacífic i estableix la zona horària del món per lo que la Diómedes Gran està 21h. per  davant de la Diómedes Menor, i per aquest motiu també reben el nom de “ Illa de Demà” i “Illa d’Ahir”

Entre les dues illes passa la línia internacional del canvi de data que es caracteritza per ser una línia que no solament separa el temps en hores sinó en un dia complert.

En aquest cas entre una i altra a quasi 4km. de distancia (3’7 km.) les separen 21 hores de diferencia.

HISTERIA FEMENINA

 

HISTERIA FEMENINA

Antigament  les dones que presentaven ansietat, canvis d’humor i depressió eren visitades per els metges de l’època, sempre amb el consentiment dels seus marits, quan el metge en qüestió diagnosticava la malaltia que aleshores era denominada “ histèria”.

Al tractament es basava en un massatge pelvic, que tenia la finalitat d’arribar a assolir el “paroxisme histèric” conegut actualment com “orgasme”.

Amb el temps eren tantes les dones que anaven a les consultes per rebre el seu “tractament per la histèria” que al final de la jornada els metges acabaven exhausts i amb les mans engarrotades, per això van decidir inventar un artefacte que produïa vibracions rítmiques i s’arribava mes ràpid i amb mes facilitat al paroxisme histèric de la pacient, sense el massatge manual, tal com es venia fent fins al moment. I vet aquí l’origen del modern  vibrador

El metge britànic Joseph Mortimer Granville, es considerat el pare del vibrador per haver desenvolupat el primer prototip impulsat per bateries, anomenat  Granville’s Hammer en l’any 1883.

Durant aquells temps era vist com un artefacte curatiu, fins i tot les dones mes adinerades, al tenien a casa seva per quan es notaven els brots d’histèria.

Ja en temps mes moderns i amb l’aparició d’aquest aparell a les pel·lícules pornogràfiques, va prendre un caire netament eròtic i sexual i es comença a veure com un instrument pecaminós. 

    

   

dimecres, 26 de juny del 2024

LA PESSETA

 

LA PESSETA

Sabíeu  que la pesseta, la moneda que va estar vigent a l’estat espanyol durant cent trenta-tres anys era d’origen català.

Fins al segle XIX cada regne o territori encunyava les seves pròpies monedes i durant la invasió dels exercits de Napoleó entre el 1808 i 1814 fins i tot alguna moneda francesa era legal en el nostre territori.

Durant aquells temps a Catalunya existia una moneda anomenada “pesseta catalana” encunyada en or i plata que va estar vigent fins el 1850.

Desapareguda la Reina Isabel II,  es va decidir unificar totes les monedes existents. Va ser la banca europea qui va pressionar a l’estat espanyol perquè adoptés una única moneda ( requisit necessari si volia que el rescatessin de la fallida en que estava immers).

I tenia que ser la pesseta catalana, ja que era l’única  amb una industria productiva darrere seu.

El nom de pesseta, prové del diminutiu de peça. Que era el nom popular que tenien els dos rals encunyats per l’arxiduc Carles III de Catalunya a Barcelona en el any 1704.

 

EL TREN I L'ANTIGOR

 

EL TREN I L’ANTIGOR

 

Durant l’època de la reina Victoria en el any 1856, Anglaterra va construir el ferrocarril de l’Índia Oriental que uneix Karachi amb Lahore.

Dos germans John i William Brunton van dirigir aquestes colossals obres. Mentre John s’ocupava del trajecte de la part sud, el seu germà dirigia la construcció de la part nord fis la ciutat de Punjab.

Les característiques del territori feien necessari que el terreny fos macís i amb l’objecte de construir uns fonaments sòlids en John Brunton no parava de pensar on podria trobar aquests reforços per el terreny. No lluny del trajecte que tenia al seu càrrec s’hi trobava Bramindad una ciutat en runes de l’edat Mitjana on hi havia muntanyes de carreus que l’enginyer va agafar tots els que va necessitar. De seguida va comunicar al seu germà com havia solucionat el problema per fer uns macisos fonaments.

William un cop assabentat de la resolució del seu germà, es va dedicar a inspeccionar al terreny que s’estenia entre Multan i Lahore. En poc temps va trobar també una ciutat en runes que a sobre s’hi havia construït la  moderna ciutat de Harappa.

-       “Per fi he trobat els carreus ” – va dir –“bons  i sòlids rajols de pedra” -  

Així fou com començar a desenrunar les antigues runes la ciutat d’Harappa per obtenir els preuats i sòlids fonaments.

Avui en dia hi circulen trens per una via fèrria de 150 Km. Recolzats sobre uns carreus que tenen 3600 anys d’existència, son d’una de les cultures mes antigues de la humanitat i la fortalesa d’aquest carreus es tan gran que encara aguanten el pas de les locomotores modernes.

Mentre el picapedrers d’Harappa, constructors de tal prodigi havien mort  1500 anys abans de el naixement de Crist.              

 

LA TERRA, CASA NOSTRA

 

LA TERRA, CASA NOSTRA

 

La Terra , el tercer planeta  per ordre de distancia al sol, situada a 149,6 milions de kilòmetres i amb un diàmetre de 12.756 km i uns 4500 milions d’anys. Un planeta carregat de vida en que actualment es calcula que existeixen 2 o 3 milions d’espècies diferents d’essers vius. Però en tota la seva historia han existit uns 1000 milions d’espècies ja extintes.

El país amb major quantitat d’habitants es Xina, amb una població de 1400 milions de persones. Per altre costat el país amb menys habitants es Ciutat del Vaticà amb una població al voltant de 800 persones.

El país de menor superfície en km quadrats es l’estat insular de Nauru situat a Oceania amb una superfície total de 21 km2 . En quan al país mes gran  del planeta es Rússia amb una superfície total de 17,1 milions de km2  aproximadament.

Els continents ocupen mes o menys el 29% de la superfície total de la Terra, mentre que els oceans cobreixen el 71% restant.

S’estima que existeixen al voltant de 8,7 milions d’espècies d’animals en la Terra mentre que es calcula que 32.000 especies de peixos en els oceans. Per lo tant la quantitat  d’espècies animals en la terra es molt major que les especies de peixos dels oceans.

Els escull de coral no son solament veritables meravelles naturals, formats per colònies de petits animals anomenats pòlips de coral son l’estructura viva mes gran del planeta.

De  vegetals s’estima que n’hi ha unes 391.000 especies de diferents plantes en tot el mon, en comparació es calcula que hi ha unes 221.000 especies de algues marines. Per lo tant també son lleugerament major en nombre les especies vegetals terràqüies que les marines. Cal tenir també en compte que son solament estimacions i que la quantitat total en ambdós habitats podria ser major o menor.

El 97% de l’aigua de la terra es salada, que es troba en els oceans. Nomes el 2,5% es dolça i d’aquest percentatge, el 68% es troba en forma de glaciars i capes de gel, mentre que la resta es troba en rius, llacs, aqüífers subterranis i en l’atmosfera. D’aquest petit percentatge d’aigua dolça disponible, tan sols una petita fracció es considerada “aigua potable” per el consum humà. De fet es creu que sols el 0.3% d’aigua dolça de tot el món es potable. Per tant la quantitat d’aigua disponible pel consum mundial es molt limitada en comparació de la quantitat total d’aigua del planeta.

La ciutat amb la temperatura mes alta registrada de la historia es Furnace Creek Ranch, ubicada en La Vall de la Mort, Califòrnia (Estats Units). En aquesta població el 10 de juliol 1913 si va registrar una temperatura de 56,7 graus Celsius. I la ciutat mes freda de tot el món es Oymyakon a la Sibèria russa on s’hi ha registrat temperatures tan baixes com -71 graus Celsius.

La Terra l’espai natural on hi convivim una infinitat d’espècies de tot tipus i tots hi tenim una sèrie de recursos que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats biològiques, econòmiques, socials i culturals per desenvolupar les nostres  condicions actuals de vida.      

       

 

 

 

C.I.R. 9 EL CAMPAMENTO

 

C.I.R. 9 EL CAMPAMENTO

La presencia del ejército en San Climent Sescebes se remonta a unos cuantos años atrás. El 30 de septiembre de 1927 el Diario de Gerona publicaba que habían finalizado les maniobres militares en el término municipal donde se repetían cada año.

La zona donde se practicaban según el diario El Autonomista del día 12-10-1932 era en la zona limitada por la frontera francesa, la línea del ferrocarril a Portbou, la carretera nacional (NII) y la línea Campmany-Masarac-Llança. El día 14 del mismo mes i año se reunieron todas las fuerzas supervisadas por el General Batet en Sant Climent para hacer prácticas con fuego real, al norte en la línea Vilartolí-Espolla.

En el año 1946 el Comandante de Ingenieros Sánchez Jurado inició los trámites para la constitución del primer campamento, comprando unos terrenos en la ribera del lado derecho del rio Anyet, al NE del pueblo. Se hicieron tres instalaciones simples en forma de barracones (oficinas, cocina i servicios) mientras que de 800 a 1000 reclutas se alojaban en unas tiendas de fotos, que se desmontaban después de los tres únicos meses al año (de marzo a mayo) que duraba la instrucción.

En 1952 el Ministerio del Ejercito decidió comprar más terrenos para ampliarlo i consolidarlo, sustituyendo paulatinamente las tiendas de lona por barracones de madera, mejorando también las instalaciones generales con enfermería, duchas, nueva cocina y comedores.

El campamento se convirtió en el año 1964 en el Centro de Instrucción de Reclutas (CIR) numero 9, el único que había en la IV Región Militar, en Cataluña. Esta decisión comportaba muchas cosas, pero las que tuvieron más incidencia para el pueblo de Sant Climent fue la reforma del calendario de instrucción que pasaba de uno a cuatro reemplazos al año con el aumento de reclutas. Residían en el pequeño municipio y durante todo el año unos 4000 habitantes más, que la mayoría cada tarde tenían un permiso de paseo para salir del recinto militar.

El zenit de los reemplazos eran las juras de bandera, un espectacular signo puntual (cuatro veces al año) del que vivía el pueblo que en aquel momento tenía   un censo de 915 habitantes (1970). A las juras asistían los familiares de los soldados (un cálculo aproximado de unas seis o siete mil personas más) que colapsaban la población, i a la hora de comer todos los pueblos colindantes. Al igual que las carreteras i caminos de acceso, en aquellos tiempos que no había autopistas ni variantes ni circunvalaciones la Nacional II pasaba por los núcleos urbanos las crónicas recogen las grandes colas de transito que se formaban entre Girona i Figueres.

En el año 1986 el plan de modernización del ejército (META) de 1986 hizo desaparecer el CIR 9 como tal. El 26 de septiembre de 1997 el Consejo de Ministros aprobaba la creación de las primeras plazas de soldados profesionales i la supresión de Servicio Militar Obligatorio.  

dimarts, 16 d’abril del 2024

LLENGUA.CAT- DITES POPULARS


 
LA SAVIESA POPULAR

Un petit recull de dites actualment poc usades i malauradament poc practicades avui en dia
-      A cal amic necessitat vés-hi sense ésser cridat.
Frase actualment poc usada i malauradament  poc practicada , en uns temps que molta gent es vanagloria de tenir molts amics,això  si virtuals.
-      Bon viure i no treballar no pot durar.
Aquesta no cal fer cap comentari  ja que per si sol es molt entenedora, el que si cal dir es que segurament cada dia hi ha mes gent que s’ho hauria de agafar al peu de la lletra.
-      Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà.
Ni mes ni menys que deixa parlar, que diguin i deixar que cridin, que parlin, que mentrestant no fan res mes, avui es podria traduir en tota mena de critiques que tothom s’atreveix a fer.
-      Hi ha que dona un aglà, per fer cagar un roure.
Frase que havia sentit molt jo en boca de la meva mare (D.E.P.) i que ens vol dir que molta gent fa petits favors interessadament nomes senzillament per recollir favors mes grans.
-      Menja,menja gat sardina que ja cagaras l’espina.
Una de les meves favorites, i també molt entenedora es allò que es diu ,de tu ves fen que ja et trobaràs les conseqüències.
-      Qui oli remena, les mans se n’unta.
Va com anell al dit per els dies que correm,qui tot sovint administra els diners, te mes fàcil de tant en tant de quedar-se’n una part, potser d’aquí ve allò de “untar”.






























LA TUMBA DE LA MISERICORDIA

 

LA TUMBA DE LA MISERICORDIA

Poco antes de llegar a la población de Garriguella, muy cerca del antiguo aeródromo Vilajuiga-Garriguella construido por las fuerzas republicanas para proteger el espacio aéreo, marítimo i terrestre de l’Alt Empordà. Hay una lápida de un soldado alemán, en la inscripción se puede leer en alemán – “Aquí cayó el 6 de febrero de 1939 en la lucha por una España nacional Friedrich Windemuth nacido el 27 de mayo de 1915 en Leipzig”. Poco se sabe de este soldado, solo que pertenecía a la temible Legión Cóndor, la aviación que envió Adolf Hitler para ayudar al dictador Francisco Franco, pero es fácil situar su muerte en la que fue la última batalla aérea de la Guerra Civil española.

Fue a finales del conflicto armado, la ciudad de Girona ocupada dos días antes los republicanos se retiran de manera precipitada, mientras los nacionales los asedian sin descanso ni piedad.

El día 6 de febrero, seis aparatos Messerschmitt Bf 109 atacan la base aérea de Vilajuiga-Garriguella con el objetivo de destruir los restos de la aviación enemiga. A primera hora de la mañana el escuadrón empieza a ver “Curtis” que es el nombre que los alemanes daban a los Polikarpov I-15. La mayoría de estos cazas no llegaron a despegar y la destrucción fue casi total, solo uno despegó pilotado por Josep Falcó que precisamente fue el que abatió a Windemuth.

Los familiares del piloto alemán colocaron la lápida donde fue abatido. Este monolito pasara inadvertido durante años. Paradójicamente las muestras de homenaje le llegaran de aquellos que ha querido destruir. Al lado de la lápida hay un ciprés plantado hace ya algunos años por un vecino de Garriguella, Xavier Casellas apodado “Patxé”. Su padre un capitán de infantería i comisario político de la Republica que al finalizar la guerra pasó un año en el campo de concentración de Málaga i cuatro en la prisión de Figueres. Cuando descubrió la lápida la quiso destruir, pero su hijo no solo se lo impidió, sino que plantó el ciprés como símbolo de reconciliación.

Pero lo que más extrañó a los vecinos de la población fue el hecho de que empezaron a aparecer periódicamente ramos de rosas rojas al pie de la lápida. Tiempo después se descubrió que el responsable era Josep Falcó el aviador republicano que con su Polikarpov I-15 había puesto fin a la vida del piloto alemán.

Aquel 6 de febrero de 1939 se cruzaron sus vidas en el cielo del Empordà, el alemán no volvió a su base mientras que Falcó hizo un aterrizaje de emergencia, donde solo quedaban los restos de los “Curtis” humeantes i destrozados entre ellos Falcó encontró un carnet de otro piloto alemán que según el también había derribado a nombre de Hans Nirminger al lado de un Messerschmitt, la Legión Cóndor nunca reconoció esta baja.

Finalizada la guerra Falcó se vería obligado a emprender un tortuoso camino que lo llevaría a los campos de internamiento de Argelers i Gurs. Después pasó a Algeria i a partir de 1964 se estableció en Toulouse veraneando en Roses y fue cuando descubrió la lápida del piloto que abatió en su último combate, la que fue la última batalla aérea de la Guerra Civil. A partir del día aprovechaba cualquier excusa para parar en Garriguella i depositar un ramo de flores al pie de la tumba, justificaba este hecho aludiendo al código de honor de los aviadores. Pero sobretodo alegaba que era consciente de que la incertidumbre del destino habría podido poner fin a su vida en aquel lugar.

-       “Nos encontramos frente a frente i murió el, pero podría haber sido yo”

Confesaba hace algunos años, en todo caso fue Josep Falcó a través de aquel gesto de honor i compasión quien convirtió aquel lugar olvidado en “La Tumba de la Misericordia”. En el año 2022 por la madrugada del 12 de octubre fue destruida por un acto vandálico de algún grupo radical.