EL TREN I L’ANTIGOR
Durant l’època de la
reina Victoria en el any 1856, Anglaterra va construir el ferrocarril de l’Índia
Oriental que uneix Karachi amb Lahore.
Dos germans John i
William Brunton van dirigir aquestes colossals obres. Mentre John s’ocupava del
trajecte de la part sud, el seu germà dirigia la construcció de la part nord
fis la ciutat de Punjab.
Les característiques
del territori feien necessari que el terreny fos macís i amb l’objecte de
construir uns fonaments sòlids en John Brunton no parava de pensar on podria
trobar aquests reforços per el terreny. No lluny del trajecte que tenia al seu
càrrec s’hi trobava Bramindad una ciutat en runes de l’edat Mitjana on hi havia
muntanyes de carreus que l’enginyer va agafar tots els que va necessitar. De
seguida va comunicar al seu germà com havia solucionat el problema per fer uns
macisos fonaments.
William un cop
assabentat de la resolució del seu germà, es va dedicar a inspeccionar al
terreny que s’estenia entre Multan i Lahore. En poc temps va trobar també una
ciutat en runes que a sobre s’hi havia construït la moderna ciutat de Harappa.
-
“Per fi he trobat els carreus
” – va dir –“bons i sòlids rajols de
pedra” -
Així fou com començar a
desenrunar les antigues runes la ciutat d’Harappa per obtenir els preuats i
sòlids fonaments.
Avui en dia hi circulen
trens per una via fèrria de 150 Km. Recolzats sobre uns carreus que tenen 3600
anys d’existència, son d’una de les cultures mes antigues de la humanitat i la
fortalesa d’aquest carreus es tan gran que encara aguanten el pas de les
locomotores modernes.
Mentre el picapedrers
d’Harappa, constructors de tal prodigi havien mort 1500 anys abans de el naixement de
Crist.
