EL TREN I L'ANTIGOR

 

EL TREN I L’ANTIGOR

 

Durant l’època de la reina Victoria en el any 1856, Anglaterra va construir el ferrocarril de l’Índia Oriental que uneix Karachi amb Lahore.

Dos germans John i William Brunton van dirigir aquestes colossals obres. Mentre John s’ocupava del trajecte de la part sud, el seu germà dirigia la construcció de la part nord fis la ciutat de Punjab.

Les característiques del territori feien necessari que el terreny fos macís i amb l’objecte de construir uns fonaments sòlids en John Brunton no parava de pensar on podria trobar aquests reforços per el terreny. No lluny del trajecte que tenia al seu càrrec s’hi trobava Bramindad una ciutat en runes de l’edat Mitjana on hi havia muntanyes de carreus que l’enginyer va agafar tots els que va necessitar. De seguida va comunicar al seu germà com havia solucionat el problema per fer uns macisos fonaments.

William un cop assabentat de la resolució del seu germà, es va dedicar a inspeccionar al terreny que s’estenia entre Multan i Lahore. En poc temps va trobar també una ciutat en runes que a sobre s’hi havia construït la  moderna ciutat de Harappa.

-       “Per fi he trobat els carreus ” – va dir –“bons  i sòlids rajols de pedra” -  

Així fou com començar a desenrunar les antigues runes la ciutat d’Harappa per obtenir els preuats i sòlids fonaments.

Avui en dia hi circulen trens per una via fèrria de 150 Km. Recolzats sobre uns carreus que tenen 3600 anys d’existència, son d’una de les cultures mes antigues de la humanitat i la fortalesa d’aquest carreus es tan gran que encara aguanten el pas de les locomotores modernes.

Mentre el picapedrers d’Harappa, constructors de tal prodigi havien mort  1500 anys abans de el naixement de Crist.