GRANS OBRES: THE UNION PACIFIC

THE UNION PACIFIC

Probablement no era el temps ni el lloc mes apropiat per construir una línia fèrria. Havia estellat la guerra de secessió dels Estats Units i  els  indis campaven , com i quan volien per les planes centrals.

L’any 1862 el Congres va aprovar un acta per la construcció de la Union Pacífic, la companyia de ferrocarril que obriria l’oest al mon. Es va acordar que la companyia californiana ,Central Pacífic iniciaria els treballs de de Sacramento en direcció est i la Union Pacífic  des de Omaha i Nebraska en direcció oest , les obres es començaren en 1863.

Els homes ce la Central Pacífic , a les ordres de Charlie Crocker  propietari de uns magatzems , se les van haver de veure amb les vessants granítiques de Sierra Nevada , a nomes 130 km del punt de sortida.

A l’altre banda els treballadors de la Union Pacífic , que comandava el general Grenville Dodge , no ho van tenir gens fàcil havent de creuar el territori dels indis Sioux i Xeienes , que ja estaven molt molestos per els cables de la xarxa telegràfica  que ells anomenaven “ fils parlants “ i a mes ara el ferrocarril amenaçava en arruïnar les zones de caça.

Per cada km. De via el general Dodge necessitava 25 vagons de material , que els hi enviaven des de Missouri a 80 km de distancia.

Les travesses de roure que valien 3’5 dòlars cada una els hi arribaven de Pennsylvania a 1300 km.

A finals de 1866 la Union Pacífic havia estes 500 km de via , i la Central Pacífic que tan sols estava a 140 km del punt de partida havia conquerit Sierra Nevada amb els seus 2140 metres d’altitud.

Els homes del general Dodge eren irlandesos en la seva majoria , i Crocker comandava un gran nombre de xinesos dels qui va dir “ Han repetit la gesta de la gran muralla, l’obra mes llarga del mon”. L’hivern del mateix any molt dels homes van morir congelats o sepultats per la neu las dos línies es trobaren en Ogden (Utah) l’equip que havia sortit de l’oest va cobrir 1110 km, i l’altre equip procedent de l’est va fer 1747 km , els xinesos de Crocker i els irlandesos de Dodge havien conquerit l’oest , establint el servei ferroviari de costa a costa.

    

---

 [u1]

EL TREN I L'ANTIGOR

 

EL TREN I L’ANTIGOR

 

Durant l’època de la reina Victoria en el any 1856, Anglaterra va construir el ferrocarril de l’Índia Oriental que uneix Karachi amb Lahore.

Dos germans John i William Brunton van dirigir aquestes colossals obres. Mentre John s’ocupava del trajecte de la part sud, el seu germà dirigia la construcció de la part nord fis la ciutat de Punjab.

Les característiques del territori feien necessari que el terreny fos macís i amb l’objecte de construir uns fonaments sòlids en John Brunton no parava de pensar on podria trobar aquests reforços per el terreny. No lluny del trajecte que tenia al seu càrrec s’hi trobava Bramindad una ciutat en runes de l’edat Mitjana on hi havia muntanyes de carreus que l’enginyer va agafar tots els que va necessitar. De seguida va comunicar al seu germà com havia solucionat el problema per fer uns macisos fonaments.

William un cop assabentat de la resolució del seu germà, es va dedicar a inspeccionar al terreny que s’estenia entre Multan i Lahore. En poc temps va trobar també una ciutat en runes que a sobre s’hi havia construït la  moderna ciutat de Harappa.

-       “Per fi he trobat els carreus ” – va dir –“bons  i sòlids rajols de pedra” -  

Així fou com començar a desenrunar les antigues runes la ciutat d’Harappa per obtenir els preuats i sòlids fonaments.

Avui en dia hi circulen trens per una via fèrria de 150 Km. Recolzats sobre uns carreus que tenen 3600 anys d’existència, son d’una de les cultures mes antigues de la humanitat i la fortalesa d’aquest carreus es tan gran que encara aguanten el pas de les locomotores modernes.

Mentre el picapedrers d’Harappa, constructors de tal prodigi havien mort  1500 anys abans de el naixement de Crist.              

 

LA GRAN MURALLA

LA GRAN MURALLA XINESA

De totes les obres fetes per la ma de l’home , la mes espectacular  per les  seves desmesurades mides es sens dubte la Gran Muralla Xinesa.

Amb una extensió de 2710 km., des de el Mar Groc , fins la Porta de Jade , punt per on sortia la antiga Ruta de la seda per internar-se en el desert del Asia Central.

Shi Huang Ti , emperador de la dinastia Ch’in , comença l’obra en el any 214 abans de J.C.  per protegir la vulnerable frontera septentrional  , que en aquells moments estava amenaçada per els tàrtars de Hsiung-nu ( els huns) , bàrbars que  mes tard provocarien la caiguda de l’imperi roma.

Delinqüents i criminals en desenes de mils redimien les seves penes treballant com esclaus en la construcció de la muralla. Segons la llegenda , l’obra costaria mes de un milió de vides.

En alguns trams les derivacions del terreny formen reductes especials , de vegades inclús existeixen una doble o triple línia de defenses , en altres trams la muralla es de fang , en altres amb revestiments de pedra o rajol. Era verdaderament útil?. Crec que en una època sense artilleria les muralles mantenien lluny a l’enemic . Però el gran problema  era el manteniment continu de una guarnició cosa que es feia  pràcticament impossible en aquela època.

Shi Huang Ti , va morir als quatre anys d’haver-se iniciat les obres els seus successors la varen continuar. La muralla es reparava i s’allargava contínuament , en alguns llocs el mur tenia 10 metres d’alçada i deu d’amplada a cada 180 metres hi havia una torre que feia dotze metres.

Al cap de 2000 anys de la seva construcció el espectacle de la muralla serpentejant per les muntanyes al nord de Pekin, encongeix a qui la contempla des de la terra o des de l’aire i encara de mes enllà dons es diu que, es l’única obra dels homes visible des de l’espai.