CASTELL DE SANT FERRAN

 

CASTELL DE SANT FERRAN

El Castell de Sant Ferran de Figueres es la fortalesa abaluartada més gran d’Europa per perímetre i el monument artificial de majors dimensions de Catalunya. Ocupa 32-32,5 hectàrees (320.000 m2) a l’interior i arriba a les 55 hectàrees (550.000m2) incloent-hi els glacis (talussos inclinats davant una fortalesa). Està situat sobre un turó al nord-est de Figueres ( pla dels Caputxins) a l’Alt Empordà, amb vistes a la plana empordanesa, la serra de l’Albera i el golf de Roses.

Origen i construcció ( segle XVIII)

Després del Tractat del Pirineus (1659) Espanya va perdre el Rosselló i altres territoris catalans del nord, i el Fort de la Bellaguarda (Le Perthús) va passar a mans franceses. Això va deixar desprotegida la frontera i va fer necessària una nova defensa a l’Empordà.

El projecte va avançar sota el regnat de Ferran VI, amb l’impuls del Marques de le la Ensenada. L’enginyer militar Juan Martín Cermeño va dissenyar la fortalesa, inspirada en el sistema de Vauban; el seu fill Pedro Martin Cermeño també hi va intervenir. Es va triar el turó de Figueres (calia traslladar el convent dels Caputxins). L’inici de les obres van començar el 4 de setembre de 1753 i la primera pedra es va col·locar el 13 de desembre del mateix any. Hi van treballar uns 4000 obrers (aleshores més homes que habitants tenia Figueres). El 1766 es va der una inauguració parcial de la construcció. Les obres interiors i acabaments és varen allargar dècades i no es van considerar completades del tot fins el 1892 (alguns edificis van quedar inacabats com l’església).

Aquesta fortalesa a ser concebuda per allotjar uns 5000–6000 soldats, 500 cavalls, provisions per a 10.000 mil persones durant un any i fins a 200-250 peces d’artilleria. Destaca el sistema de cisternes subterrànies ( capacitat d’uns 10 milions de litres d’aigua de pluja) els fossats unes 10 hectàrees , sis baluards interiors, hornabecs (dos mitjos baluards) revellins (fortificació militar triangular exterior construït davant la muralla i al altre costat del fossat per protegir les portes i els baluards defensius) contraguàrdies i un perímetre d’uns 3.125 m2.

Historia militar i usos posteriors

Malgrat les dimensions i el seu elevat cost, la seva historia militar va ser limitada i sovint de rendicions, cosa que li va valer el sobrenom francès de “ Belle inutile”.

·         Guerra Gran / Guerra de la Convenció (1793-1795): capitula el 1794 després d’un setge curt d’uns 7 dies sense gaire resistència.

·         Guerra del Francès (1808-1814): Ocupat pels francesos el 1808 i recuperat temporalment el 1811 amb un cop de mà nocturn liderat per Francesc Rovira amb uns 10.000 homes. Els francesos el recuperen i el mantenen fins el 1814 (una de les ultimes places que varen entregar)  a l’any 1810 hi va morir el general Mariano Álvarez de Castro ( defensor de Girona) dintre les cavallerisses del castell hi ha la capella en honor seu.

·         1823: La fortalesa es rendeix als Cent Mil Fills de Sant Lluís.

·         El segle XIX i principis del XX: Usos diversos fins els anys 1904/1906 i 1907 que es converteix parcialment en un  penal civil fins 1933.

Durant la Guerra civil ( 1936-1939) va allotjar part de les obres del Museu del Prado. L’1 de febrer de 1939 s’hi va celebrar l’ultima reunió de les Corts de la segona República espanyola amb Juan Negrin (en sòl espanyol). Pocs dies després va caure a mans de les tropes franquistes.

Sota el franquisme ( 1940-1942) va funcionar com a camp de concentració de republicans retornats de França. Després va ser caserna o presó militar fins a 1991, hi van estar empresonats entre altres els objectors de consciència, membres de la Union Militar Democràtica i alguns condemnats pel intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981 incloent-hi Antonio Tejero.    

Actualitat

Des de 1997 s’obren visites guiades regulars. El 2003 es crea un consorci (Ministeri de Defensa, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Figueres) per la seva gestió. Es conserva  en bon estat i destaca per les visites a les cisternes, el fossat i les galeries subterrànies (els contramines) les cavallerisses on es pot visitar la capella de Álvarez de Castro. Està declarat com a Bé Cultural d’interès Nacional.

Es un exemple d’enginyeria monumental militar del segle XVIII que tot hi la seva poca eficàcia bèl·lica ha marcat la historia de Figueres i de Catalunya i avui en dia es un important patrimoni visitable que jo sincerament us recomano.