dijous, 30 de juliol del 2026

MARE DE DÉU DEL CAMP (GARRIGUELLA)

 

MARE DE DÉU DEL CAMP (GARRIGUELLA)

La Mare de Déu del Camp és, probablement, el monument medieval més misteriós de Garriguella. El que avui veiem és una ermita dels segles XVI i XVII, però sota aquesta aparença s'amaga la història d'un antic priorat benedictí que va tenir una gran importància religiosa a l'Alt Empordà. 

El més fascinant és la llegenda sobre la seva fundació. Segons una tradició escrita al segle XIV, l'emperador Carlemany va fundar Santa Maria del Camp l'any 797. La història explica que les tropes franques combatien els sarraïns en aquestes terres quan la intervenció miraculosa de la Mare de Déu els va concedir la victòria. En agraïment, Carlemany hauria ordenat construir una església dedicada a Santa Maria enmig dels camps empordanesos. Ara bé, des del punt de vista històric, aquesta narració és gairebé amb tota seguretat llegendària. Molts monestirs medievals catalans van atribuir la seva fundació a Carlemany per prestigiar els seus orígens i obtenir més influència religiosa i política.

Hi ha un detall que em sembla especialment evocador. El nom "del Camp" no és casual. A l'edat mitjana era habitual dedicar santuaris marians als camps de conreu per demanar la protecció de les collites. La Mare de Déu era considerada protectora dels pagesos, de la pluja necessària i de la fertilitat de la terra. Possiblement, els pagesos de Garriguella hi acudien en processó per demanar bones veremes, especialment en una terra que ja aleshores vivia del conreu de la vinya i l'olivera.

M'atreviria a imaginar una escena del segle XIII: desenes de pagesos arribant al priorat amb espelmes i ofrenes d'oli o de vi nou. El prior beneint els camps abans de la collita mentre les campanes ressonaven per tota la plana empordanesa. Potser alguns pelegrins aprofitaven el camí per continuar després cap a Sant Pere de Rodes.

Un altre misteri és que de l'església medieval no es conserva cap element visible. L'edifici actual va substituir completament l'anterior, de manera que encara avui no sabem amb exactitud quina era la seva arquitectura romànica ni les seves dimensions originals. Qui sap si sota terra encara resten vestigis del vell priorat benedictí esperant ser estudiats pels arqueòlegs.

La història real del monestir no deixa dubte de la real importància que va tenir per les terres emporitanes

  • Va ser un priorat benedictí.
  • Va dependre del monestir de Santa Maria de Roses.
  • L'any 1592 va passar, juntament amb Santa Maria de Roses, a dependre del monestir de Santa Maria d'Amer.
  • La vida monàstica es va mantenir fins a la desamortització de 1835.
  • Després es va convertir en santuari marià i s'hi celebrava un multitudinari aplec el mes de maig.

dilluns, 27 de juliol del 2026

LES REGLES DEL FUTBOL QUE JO RECORDO

 

LES REGLES DEL FUTBOL QUE JO RECORDO

1-    El més grassonet sempre era el porter

2-    El partit s’acabava quan estàvem tots cansats

3-    Encara que anéssim 10 a 0 sempre es decidia “l’últim de marcar guanya”

4-    No hi havia àrbitre.

5-    Només es pitava falta si és molt clara o algú plorava

6-    El fora de joc no existia

7-    Si l’amo de la pilota s’enfadava, s’acabava el partit

8-    Els millors no podien estar al mateix equip i eren els que triaven

9-    Triava primer el que guanyava a parells o sanats

10- El més dolent sempre quedava l’últim de estar triat

11- Es para el partit quan passava una mare amb el fill, una persona gran o algun vehicle.

12- Els més dolents sempre eren defenses

13- Si arribaven el més grans per jugar, s’abandonava el camp

14- Les porteries eren dos pedres o dos jaquetes, o dos maletes de vegades amb els llibres a dintre

15- Quan la pilota passava per sobre el porter tots cridàvem “alta” i el gol no valia

16-  Quan la pilota sortia del camp i anava lluny, el que la tirat la va a buscar

17- Si hi ha penal, es treu el grassonet de porter i s’hi posava el més bo de l’equip.

I vet aquí el nostre futbol de carrer.

 

dimecres, 15 de juliol del 2026

EL MANUSCRIT VOYNICH (EL LLIBRE QUE NINGÚ HA POGUT LLEGIR)

 


EL MANUSCRIT VOYNICH ( EL LLIBRE QUE NINGÚ HA POGUT LLEGIR)

Què passaria si existís un llibre que ningú fos capaç de llegir? Un llibre estudiat per lingüistes, criptògrafs, historiadors i fins i tot experts en intel·ligència artificial, però que continués guardant el seu secret. Aquest llibre existeix, i es coneix com el Manuscrit Voynich.

UN DESCOBRIMENT SORPRENENT

L'any 1912, el llibreter i col·leccionista Wilfrid Voynich va adquirir un manuscrit antic en una vila jesuïta prop de Roma. De seguida va comprendre que tenia a les mans una obra extraordinària. Les seves pàgines estaven plenes de dibuixos de plantes desconegudes, mapes, figures femenines, símbols astronòmics i un text escrit en una llengua que ningú havia vist mai. Des d'aquell moment, el llibre va passar a portar el seu cognom: Manuscrit Voynich.

UN LLIBRE MOLT MÉS ANTIC DEL QUE ES PENSAVA

Durant molts anys es va creure que podia ser una falsificació. Però l'any 2009, unes proves de datació amb carboni-14 van revelar que el pergamí havia estat fabricat entre els anys 1404 i 1438, és a dir, a començaments del segle XV.

Aquesta descoberta va descartar la teoria que fos una invenció moderna i va convertir el manuscrit en un dels grans enigmes medievals.

L’ALFABET QUE NINGÚ ENTÉN

El manuscrit conté prop de 240 pàgines escrites amb un alfabet desconegut. Els signes semblen seguir patrons propis d'una llengua real: hi ha paraules curtes i llargues, algunes es repeteixen sovint i d'altres només apareixen una vegada. Malgrat això, cap investigador no ha estat capaç de traduir-ne una sola frase amb certesa.

LES MISTERIOSES IL·LUSTRACIONS

Un dels aspectes més fascinants del llibre són els seus dibuixos. Hi apareixen plantes que no coincideixen amb cap espècie coneguda, rodes amb estrelles i constel·lacions, estranys diagrames circulars i desenes de dones banyant-se en unes estructures connectades per tubs, com si fossin canals o conduccions d'aigua.

Aquestes imatges han donat lloc a infinitat d'interpretacions. Alguns pensen que és un tractat de medicina, d'altres un llibre d'alquímia o fins i tot un manual d'astronomia.

LES PRINCIPALS TEORIES

Al llarg de més d'un segle, s'han proposat moltes explicacions. Alguns investigadors creuen que el text està escrit en una llengua desconeguda o ja desapareguda. Altres pensen que és un sofisticat sistema de xifratge creat per protegir coneixements secrets.

També hi ha qui defensa que és un llibre sense cap significat real, escrit únicament per enganyar els seus lectors. Fins i tot s'ha suggerit que podria contenir coneixements mèdics, botànics o filosòfics reservats a un cercle molt reduït de persones. Cap d'aquestes hipòtesis, però, ha pogut ser demostrada.

NI ELS ORDINADORS L’HAN POGUT DESXIFRAR

Durant les darreres dècades, especialistes en criptografia, matemàtiques i intel·ligència artificial han analitzat el manuscrit utilitzant els ordinadors més potents. Tot i això, el text continua resistint qualsevol intent de traducció. És un dels pocs documents medievals que encara desafien la tecnologia del segle XXI.

ON ES CONSERVA AVUI?

Actualment, el Manuscrit Voynich es conserva a la Biblioteca Beinecke de Llibres Rars i Manuscrits de la Universitat de Yale, als Estats Units, on és una de les peces més valuoses de la seva col·lecció. Investigadors de tot el món continuen estudiant-lo amb l'esperança que algun dia es pugui revelar el seu secret.

EL MISTERI CONTINUA VIU

Han passat més de sis-cents anys des que algú va escriure aquest extraordinari llibre. Qui en va ser l'autor? Quina llengua hi va utilitzar? Quin coneixement amaguen les seves pàgines? Potser algun dia la resposta sortirà a la llum. O potser el Manuscrit Voynich continuarà sent, per sempre, el llibre que ningú no ha pogut llegir.

I tu, què en penses? Creus que es tracta d'un llibre ple de coneixement ocult o d'un dels enganys més elaborats de la història? Comparteix la teva opinió als comentaris.

dimecres, 1 de juliol del 2026

LA BIBLIA

 

LA BIBLIA

La Bíblia és el llibre més traduït i més llegit en tota la historia de la humanitat. Sigui la que sigui la tradició, el seu missatge central és encara una font de fe i saviesa per milions de persones arreu del món.

La quantitat de llibres no es un número fixe, varia segons la tradició religiosa i el cànon que cada comunitat reconeix com oficial. “El Cànon Bíblic” es la llista oficial que cada tradició accepta com sagrats. Al llarg dels segles els líders religiosos de cada tradició s’han reunit i han decidit quins llibres entren i quins no i és per aquest motiu que existeixen diferents versions en el nombre de llibres.   

BIBLIA JUEVA

24 llibres organitzats en tres seccions:

Tora (llei): Gènesis, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi

Nevi’m (profetes): Josuè, Jutges, Samuel, Reis, Isaïes, Jeremies, Ezequiel, i els dotze profetes menors.

Ket vim (Escrits): Salms, Proverbis, i Job entre altres.

BIBLIA PROTESTANT / EVANGELICA

66 llibres en total:

Antic Testament – 39 llibres

Nou Testament – 27 llibres

Els líders de la reforma van decidir basar-se en el cànon hebreu i no incloure els anomenat llibres Deuterocanònics o Apòcrifs.

BIBLIA CATOLICA

73 llibres en total:

Antic Testament – 46 llibres

Nou Testament – 27 llibres

Inclou 7 llibres addicionals coneguts com els deuterocanònics: Tobies, Judit, 1 i 2 Macabeus, Saviesa, Siràcida (També conegut com Eclesiàstic) i Baruc.

BIBLIA ORTODOXA

Entre 78 i 81 llibres segons la branca:

Antic Testament – 51 llibres (o més)

Nou Testament – 27 llibres

Les esglésies Ortodoxes Orientals inclouen textos addicionals que ni catòlics ni protestants reconeixen i no acostumen a distingir entre protocanònics, i deuterocanònics.

A totes les tradicions