Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris garriguella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris garriguella. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 d’abril del 2024

LA TUMBA DE LA MISERICORDIA

 

LA TUMBA DE LA MISERICORDIA

Poco antes de llegar a la población de Garriguella, muy cerca del antiguo aeródromo Vilajuiga-Garriguella construido por las fuerzas republicanas para proteger el espacio aéreo, marítimo i terrestre de l’Alt Empordà. Hay una lápida de un soldado alemán, en la inscripción se puede leer en alemán – “Aquí cayó el 6 de febrero de 1939 en la lucha por una España nacional Friedrich Windemuth nacido el 27 de mayo de 1915 en Leipzig”. Poco se sabe de este soldado, solo que pertenecía a la temible Legión Cóndor, la aviación que envió Adolf Hitler para ayudar al dictador Francisco Franco, pero es fácil situar su muerte en la que fue la última batalla aérea de la Guerra Civil española.

Fue a finales del conflicto armado, la ciudad de Girona ocupada dos días antes los republicanos se retiran de manera precipitada, mientras los nacionales los asedian sin descanso ni piedad.

El día 6 de febrero, seis aparatos Messerschmitt Bf 109 atacan la base aérea de Vilajuiga-Garriguella con el objetivo de destruir los restos de la aviación enemiga. A primera hora de la mañana el escuadrón empieza a ver “Curtis” que es el nombre que los alemanes daban a los Polikarpov I-15. La mayoría de estos cazas no llegaron a despegar y la destrucción fue casi total, solo uno despegó pilotado por Josep Falcó que precisamente fue el que abatió a Windemuth.

Los familiares del piloto alemán colocaron la lápida donde fue abatido. Este monolito pasara inadvertido durante años. Paradójicamente las muestras de homenaje le llegaran de aquellos que ha querido destruir. Al lado de la lápida hay un ciprés plantado hace ya algunos años por un vecino de Garriguella, Xavier Casellas apodado “Patxé”. Su padre un capitán de infantería i comisario político de la Republica que al finalizar la guerra pasó un año en el campo de concentración de Málaga i cuatro en la prisión de Figueres. Cuando descubrió la lápida la quiso destruir, pero su hijo no solo se lo impidió, sino que plantó el ciprés como símbolo de reconciliación.

Pero lo que más extrañó a los vecinos de la población fue el hecho de que empezaron a aparecer periódicamente ramos de rosas rojas al pie de la lápida. Tiempo después se descubrió que el responsable era Josep Falcó el aviador republicano que con su Polikarpov I-15 había puesto fin a la vida del piloto alemán.

Aquel 6 de febrero de 1939 se cruzaron sus vidas en el cielo del Empordà, el alemán no volvió a su base mientras que Falcó hizo un aterrizaje de emergencia, donde solo quedaban los restos de los “Curtis” humeantes i destrozados entre ellos Falcó encontró un carnet de otro piloto alemán que según el también había derribado a nombre de Hans Nirminger al lado de un Messerschmitt, la Legión Cóndor nunca reconoció esta baja.

Finalizada la guerra Falcó se vería obligado a emprender un tortuoso camino que lo llevaría a los campos de internamiento de Argelers i Gurs. Después pasó a Algeria i a partir de 1964 se estableció en Toulouse veraneando en Roses y fue cuando descubrió la lápida del piloto que abatió en su último combate, la que fue la última batalla aérea de la Guerra Civil. A partir del día aprovechaba cualquier excusa para parar en Garriguella i depositar un ramo de flores al pie de la tumba, justificaba este hecho aludiendo al código de honor de los aviadores. Pero sobretodo alegaba que era consciente de que la incertidumbre del destino habría podido poner fin a su vida en aquel lugar.

-       “Nos encontramos frente a frente i murió el, pero podría haber sido yo”

Confesaba hace algunos años, en todo caso fue Josep Falcó a través de aquel gesto de honor i compasión quien convirtió aquel lugar olvidado en “La Tumba de la Misericordia”. En el año 2022 por la madrugada del 12 de octubre fue destruida por un acto vandálico de algún grupo radical.

                 

dilluns, 17 de juliol del 2023

CAMPINGS

 

ELS CAMPINGS

 

Els càmpings aquests llocs moderns per gaudir de la activitat d’acampada que sens dubte en gaudeix molta  gent i que ha agafat una embranzida molt important, sobretot després de la pandèmia.

Aquesta activitat podríem dir que es remunta a varis mil·lennis d’antiguitat. Probablement foren les poblacions nòmades de tot el món les primeres en fer de l’acampada  seva manera de viure. Es traslladaven d’un lloc a l’altre per buscar millors pastures i o millors condicions climàtiques per la caça i pesca. Necessitaven habitatges fàcils de transportar, munta i desmuntar. Vestigis d’aquelles formes de vida son els “Tipis” dels indis natius nord-americans, la “Yurta” asiàtica o la “Jaima”  del nord d’Àfrica. Aquestes podríem dir que van ser les primeres tendes de campanya de la historia

En temps dels grans conqueridors com Alexandre Magne i després també en el imperi romà aquest tipus d’habitatge transportable per els descans i la protecció dels soldats durant els viatges de conquesta van adquirir un us exclusivament militar.

Posteriorment  la reialesa europea també es va valer de grans carpes per allotjar- se amb els seus acompanyants durant els seus viatges, com ens il·lustren algunes pintures clàssiques famoses.

Segles mes tard en el any 1855 un oficial del exercit dels Estats Units inspirat per el tipis indis,  va crear la primera tenda de campanya moderna.

Els primers càmpings de la historia van començar aparèixer pocs anys després, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Una aproximació fou el Gunnery Camp fundat per Frederick Gunn propietari d’una escola per nens a Washington, amb l’idea de practicar senderisme, pesca, i sobretot l’observació de la natura.

El primer càmping de la historia potser sigui el que es va inaugurà a la Illa de Man l’any 1894 que per la seva popularitat en pocs anys va augmentar a 600 persones per setmana i en pocs anys va haver de ser ampliat per donar cabuda a 1500 tendes i un menjador.

A França la primera referencia del campisme ens arriba al 1898 dels escrits del viatger i explorador Lucien Braudy de Saunier. En les seves còniques es refereix als habitatges mòbils tirats per cavalls, dels aristòcrates britànics. Segons les informacions que dona es tractava d’una activitat exclusiva de la noblesa que recorrien les seves immenses terres fent parades per dormir i descansar en les caravanes.

A principis del segle XX i abans dels estralls de la primera guerra mundial l’acampada era practicada principalment per excursionistes de la burgesia, membres de la societat que disposaven de temps lliure salut i medis per abandonar l’aire contaminat de les grans ciutats.

El primer manual del campista sempre acompanyat del dissenys d’un equip  d’acampada fàcilment transportable va aparèixer el 1908 per Thomas H. Holding un experimentat campista que viatjava per Escòcia i Irlanda.

Mentrestant les associacions  de campistes que ja havien començat a fundar-se durant la segona meitat del segle XIX es van anant ampliant i consolidant. Es el cas del Club Francès de Càmping establert al 1910, o al de Les Campeurs de France creat al 1912 per el Touring Club de França. Algunes d’aquestes associacions ja en el període entreguerres van comprar terrenys per crear llocs per l’acampada. Quasi al mateix temps es desenvolupaven caravanes i autocaravanes, en els seus principis obres d’artesans, la seva popularitat va créixer tant que es van industrialitzar. Arist Dethleffs fabricant alemany de pals d’esquí  va construir la primera caravana moderna al 1931, amb la idea de que la seva família pugues acompanyar-lo en els seus llargs viatges de negocis.

L’any 1951 també a Alemanya la marca Volkswagen va començar a produir en sèrie el model TI. Malgrat, tot les ventes de caravanes no es van disparar fins als anys 60.

Durant el segon terç del segle XX, amb la setmana laboral de 40 hores, les vacances pagades així com la forta empenta de les ventes de cotxes varen ser factors determinants per el turisme d’acampada.

I així fins a l’actualitat dels nostres dies, els càmpings s’han convertit en una forma de fer turisme sa i en ambients naturals  arreu del món.