Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emporda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emporda. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de març del 2026

ORIGENS: ELS GRECS A CATALUNYA


ELS GRECS A CATALUNYA

Els catalans tenim l’orgull de la influencia  que en la nostre formació i civilització com a poble hi tingueren els grecs. Podríem dir que l’Empordà com  expansió hel·lènica i el camp de Tarragona com a lloc de gran influencia romana foren cabdals, de fet es diu que els empordanesos son grecs i els tarragonins son romans però això no deixa de ser una fantasia popular.
Pel que toca a l’Empordà cal dir que el nom d’aquesta comarca de veritat si es d’ascendència  grega. Ve de l’antiga població d’Empúries, fundada pels grecs en el golf de Roses.
En el segle VI abans de Jesucrist, arribaren a les nostres costes una expedició grega sortida de Marsella on ja s’hi havia establert una important colònia de grecs de Fòcia (ciutat jònica de l’Àsia Menor). Aquells grecs marsellesos fundaren la ciutat d’Emporion (Empúries) nom que vol dir mercat, d’aquesta manera la colonització hel·lènica fou comercial i no pas guerrera.
En primer lloc aquests hel·lens es van establir el lloc que correspon a Sant Marti d’Empúries, avui en dia es un petit promontori, però en aquells temps era una illeta que amb el temps i en el créixer la colònia s’establiren en el litoral del golf.
Al costat de la nova factoria hel·lènica de la costa empordanesa hi havia un poblat de indigetes, indígenes  ibers, així que convivien dos ciutats dintre un mateix recinte però separades en l’interior.
El colonitzadors grecs es limitaven a construir ciutats fortificades que els servien de base per el seu tràfic comercial, calia però esta preparats contra possibles atacs dels indigetes, que segons els textos de vells autors eren gent feréstega i  dura que es dedicaven principalment a la caça i la ramaderia.
La primera petita població que van construir a la illeta de Sant Marti d’Empúries fou anomenada Paleòpolis o ciutat vella, la fundada desprès al litoral fou la Neopolis o ciutat nova.
Cal remarcar que les tribus indígenes ibers  no eren navegants ni pescadors s’estenia cap a la banda de terra , mentre que la Neapolis grega s’alçava tocant la platja.
El que ens diu l’autor llatí Tit Livi i el que ens han demostrat les excavacions fetes es dedueix que el seu perímetre era de uns 600 metres. Les cases estaven apinyades i escalonades en terraplens, les portes devien donar als carrers traçats a nivell, i les tanques devien donar a les pujades i escales,com es l’estil encara de molts poblets empordanesos.
Les muralles bastides amb grosses pedres ofereixen una semblança amb les muralles ciclopies de Tarragona.   
Els grecs s’havien aliat amb Roma que els protegia, i amb motiu de les guerres entre Roma i Cartago els romans desembarcaren a Empúries l’any 218 abans de Jesucrist a fi de tallar les comunicacions amb els cartaginesos que ocupaven la península Iberica i evitar així una possible intendència per l’exèrcit d’Hanibal que marxava cap Itàlia.
Aquest punt emporità fou també l’entrada de la conquesta romana de Catalunya i Espanya, que es van establir al costat de la ciutat indígena, que fa que en aquest recó del nostre petit país hi van conviure tres diferents pobles , grecs, romans i els ibers. Mes tard els hel·lènics fundaren un altre ciutat Rhode (Roses) i no se sap certament si en el litoral català hi hagué altres factories fundades per els grecs.                

dimarts, 16 d’abril del 2024

LA TUMBA DE LA MISERICORDIA

 

LA TUMBA DE LA MISERICORDIA

Poco antes de llegar a la población de Garriguella, muy cerca del antiguo aeródromo Vilajuiga-Garriguella construido por las fuerzas republicanas para proteger el espacio aéreo, marítimo i terrestre de l’Alt Empordà. Hay una lápida de un soldado alemán, en la inscripción se puede leer en alemán – “Aquí cayó el 6 de febrero de 1939 en la lucha por una España nacional Friedrich Windemuth nacido el 27 de mayo de 1915 en Leipzig”. Poco se sabe de este soldado, solo que pertenecía a la temible Legión Cóndor, la aviación que envió Adolf Hitler para ayudar al dictador Francisco Franco, pero es fácil situar su muerte en la que fue la última batalla aérea de la Guerra Civil española.

Fue a finales del conflicto armado, la ciudad de Girona ocupada dos días antes los republicanos se retiran de manera precipitada, mientras los nacionales los asedian sin descanso ni piedad.

El día 6 de febrero, seis aparatos Messerschmitt Bf 109 atacan la base aérea de Vilajuiga-Garriguella con el objetivo de destruir los restos de la aviación enemiga. A primera hora de la mañana el escuadrón empieza a ver “Curtis” que es el nombre que los alemanes daban a los Polikarpov I-15. La mayoría de estos cazas no llegaron a despegar y la destrucción fue casi total, solo uno despegó pilotado por Josep Falcó que precisamente fue el que abatió a Windemuth.

Los familiares del piloto alemán colocaron la lápida donde fue abatido. Este monolito pasara inadvertido durante años. Paradójicamente las muestras de homenaje le llegaran de aquellos que ha querido destruir. Al lado de la lápida hay un ciprés plantado hace ya algunos años por un vecino de Garriguella, Xavier Casellas apodado “Patxé”. Su padre un capitán de infantería i comisario político de la Republica que al finalizar la guerra pasó un año en el campo de concentración de Málaga i cuatro en la prisión de Figueres. Cuando descubrió la lápida la quiso destruir, pero su hijo no solo se lo impidió, sino que plantó el ciprés como símbolo de reconciliación.

Pero lo que más extrañó a los vecinos de la población fue el hecho de que empezaron a aparecer periódicamente ramos de rosas rojas al pie de la lápida. Tiempo después se descubrió que el responsable era Josep Falcó el aviador republicano que con su Polikarpov I-15 había puesto fin a la vida del piloto alemán.

Aquel 6 de febrero de 1939 se cruzaron sus vidas en el cielo del Empordà, el alemán no volvió a su base mientras que Falcó hizo un aterrizaje de emergencia, donde solo quedaban los restos de los “Curtis” humeantes i destrozados entre ellos Falcó encontró un carnet de otro piloto alemán que según el también había derribado a nombre de Hans Nirminger al lado de un Messerschmitt, la Legión Cóndor nunca reconoció esta baja.

Finalizada la guerra Falcó se vería obligado a emprender un tortuoso camino que lo llevaría a los campos de internamiento de Argelers i Gurs. Después pasó a Algeria i a partir de 1964 se estableció en Toulouse veraneando en Roses y fue cuando descubrió la lápida del piloto que abatió en su último combate, la que fue la última batalla aérea de la Guerra Civil. A partir del día aprovechaba cualquier excusa para parar en Garriguella i depositar un ramo de flores al pie de la tumba, justificaba este hecho aludiendo al código de honor de los aviadores. Pero sobretodo alegaba que era consciente de que la incertidumbre del destino habría podido poner fin a su vida en aquel lugar.

-       “Nos encontramos frente a frente i murió el, pero podría haber sido yo”

Confesaba hace algunos años, en todo caso fue Josep Falcó a través de aquel gesto de honor i compasión quien convirtió aquel lugar olvidado en “La Tumba de la Misericordia”. En el año 2022 por la madrugada del 12 de octubre fue destruida por un acto vandálico de algún grupo radical.