ORIGENS: ELS GRECS A CATALUNYA

ELS GRECS A CATALUNYA

Els catalans tenim l’orgull de la influencia  que en la nostre formació i civilització com a poble hi tingueren els grecs. Podríem dir que l’Empordà com  expansió hel·lènica i el camp de Tarragona com a lloc de gran influencia romana foren cabdals, de fet es diu que els empordanesos son grecs i els tarragonins son romans però això no deixa de ser una fantasia popular.

Pel que toca a l’Empordà cal dir que el nom d’aquesta comarca de veritat si es d’ascendència  grega. Ve de l’antiga població d’Empúries, fundada pels grecs en el golf de Roses.

En el segle VI abans de Jesucrist, arribaren a les nostres costes una expedició grega sortida de Marsella on ja s’hi havia establert una important colònia de grecs de Fòcia (ciutat jònica de l’Àsia Menor). Aquells grecs marsellesos fundaren la ciutat d’Emporion (Empúries) nom que vol dir mercat, d’aquesta manera la colonització hel·lènica fou comercial i no pas guerrera.

En primer lloc aquests hel·lens es van establir el lloc que correspon a Sant Marti d’Empúries, avui en dia es un petit promontori, però en aquells temps era una illeta que amb el temps i en el créixer la colònia s’establiren en el litoral del golf.

Al costat de la nova factoria hel·lènica de la costa empordanesa hi havia un poblat de indigetes, indígenes  ibers, així que convivien dos ciutats dintre un mateix recinte però separades en l’interior.

El colonitzadors grecs es limitaven a construir ciutats fortificades que els servien de base per el seu tràfic comercial, calia però esta preparats contra possibles atacs dels indigetes, que segons els textos de vells autors eren gent feréstega i  dura que es dedicaven principalment a la caça i la ramaderia.

La primera petita població que van construir a la illeta de Sant Marti d’Empúries fou anomenada Paleòpolis o ciutat vella, la fundada desprès al litoral fou la Neopolis o ciutat nova.

Cal remarcar que les tribus indígenes ibers  no eren navegants ni pescadors s’estenia cap a la banda de terra , mentre que la Neapolis grega s’alçava tocant la platja.

El que ens diu l’autor llatí Tit Livi i el que ens han demostrat les excavacions fetes es dedueix que el seu perímetre era de uns 600 metres. Les cases estaven apinyades i escalonades en terraplens, les portes devien donar als carrers traçats a nivell, i les tanques devien donar a les pujades i escales,com es l’estil encara de molts poblets empordanesos.

Les muralles bastides amb grosses pedres ofereixen una semblança amb les muralles ciclopies de Tarragona.   

Els grecs s’havien aliat amb Roma que els protegia, i amb motiu de les guerres entre Roma i Cartago els romans desembarcaren a Empúries l’any 218 abans de Jesucrist a fi de tallar les comunicacions amb els cartaginesos que ocupaven la península Iberica i evitar així una possible intendència per l’exèrcit d’Hanibal que marxava cap Itàlia.

Aquest punt emporità fou també l’entrada de la conquesta romana de Catalunya i Espanya, que es van establir al costat de la ciutat indígena, que fa que en aquest recó del nostre petit país hi van conviure tres diferents pobles , grecs, romans i els ibers. Mes tard els hel·lènics fundaren un altre ciutat Rhode (Roses) i no se sap certament si en el litoral català hi hagué altres factories fundades per els grecs.                

HEROIS.CAT: ROSTANY

ROSTANY (primer comte gironi)

Primer comte conegut de Girona-Besalú , un magnat got segurament establert a la Septimania o al Rosselló i que es podria identificar amb el Rodestagnus que el tres de juny de l’any 782 , com a vassall de Carlemany , assistir a un judici guanyat per Daniel arquebisbe de Narbona , contra el comte narbonès Miló

Es desconeix la data exacte en que va començar a administrar el comtat de Girona, però es molt probable que fos imposat per Carlemany immediatament després de la conquesta de Girona en el any 785.

Durant el seu govern va reforçar tot el sistema defensiu del comtat davant el continu atac de les ràtzies sarraïnes , ja que aleshores era un territori fronterer que quedar molt despoblat fins la conquesta de Barcelona en que la marca ( frontera ) es desplaçar.

Es molt probable que ell participes en la conquesta de Barcelona abans del 801 , com la incursió que va tenir lloc l’any 795  per un hispano-got de nom Joan del comtat de Narbona.

Cal destacar també la defensa del comtat i el seu territori per el  comte Rostany, per la gran expedició de Abd al Malik , que atacà Girona amb poderoses maquines de guerra i que aconseguí enderrocar les muralles però no pogué apoderar-se de la ciutat.

També l’any 801 participar molt activament en la conquesta de Barcelona , Rostany dirigir un cos d’exercit que en el moment inicial per assetjar la ciutat mentre Guillem de Tolosa i Ademar de Narbona es dirigien a les comarques occidentals , l’Emperador  Lluis el Piadós romania en el Rosselló amb tropes de reserva .  

  Ref. Bibliografiques: Josep M.Salrach. Formacio Nacional de Catalunya.

HEROIS.CAT:PERE EL DEL PUNYALET

PERE EL DEL PUNYALET

Pere III el Cerimoniós, conegut també com, el de les Cerimònies o com  Pere el del Punyalet (Balaguer 1319- Barcelona 1387) Rei de Catalunya i Aragó (1336-1387) fill i successor de Alfons el Benigne. En els primers anys del seu regnat col·laborà amb Alfons XI de Castella contra els musulmans. S’enfrontà a Jaume III de Mallorca que el derrotà i li arravatà el regne en la batalla de Lluchmajor en l’any 1349, que en poc temps incorpora als seus dominis.  

Pere III de Catalunya i IV d’Aragó fou un home de notables qualitats, tenia una gran cultura,feia versos i escrivia discursos. Era un excel·lent diplomàtic, i un enèrgic governant. Però també tenia grans defectes i el mes important era la seva crueltat, i es  per aquesta condició que també es podria haver anomenat Pere el Cruel com el seu coetani i enemic Pere de Castella, anomenat amb aquest fosc renom. Que s’hi enfronta en (1356-1369) i que fou anomenada la guerra dels dos Peres.

En les Corts celebrades a Saragossa l’any 1347, feu anul·lar dos privilegis que li feien nosa. Abans agafar un dels pergamins on hi estava un privilegi reial i en un moment d’ira agafar la daga o punyalet que sempre portava a sobre i amb la punta de l’arma esquinçà el document. Ho feu de manera tan enèrgica, impulsiva i tan  precipitada que es ferí ell mateix amb el punyalet. D’aquí el origen d’aquest sobrenom.

Feu front els aixecaments nobiliaris de Aragó (Unió aragonesa) i Valencia (Unió valenciana) que els derrotà en les batalles de Epila i Mislata.

La repressió reial donà ocasió a mostrar el seu ferotge i cruel caràcter. Va obligar a beure a alguns caps de la Unió el metall fos de la campana que servia per convocar els unionistes. Bernat Desclot així ens ho diu en la seva Crònica. “Fou justa cosa, que aquells que l’havien feta fer (la campana), beguessen de la licor d’aquella quan fou fosa”.

Durant el regnat de Pere el del Punyalet, les delegacions de les Corts per el cobrament dels tributs, es transformaren en una institució de caràcter permanent i s’anomena: La Diputació del General de Catalunya o Generalitat. Aquest procés es concretà a les Corts de Barcelona – Vilafranca – Cervera de 1358-1359, que es designaren dotze persones: quatre del braç eclesiàstic, quatre del nobiliari o militar, i quatre del reial o popular,   amb la missió de tenir cura de l’organització política i fiscal. Acabava de néixer la Generalitat, en Corts successives la institució amplià les seves atribucions i la seva autonomia. De fet no tingué un paper polític i rellevant fins que fou instaurada la dinastia dels Trastàmara. Aquest paper polític es mantingué fins el 1714 any que quedar anul.lat  amb el decret de Nova Planta.

En el Museu de la catedral de Girona es conserva una estatueta d’alabastre de Pere el Cerimoniós, obra de l’escultor del segle XIV Jaume Castalls que durant molt de temps fou considerada i venerada com una imatge de l’emperador  Carlemany fins que el papa en prohibir el culte.

             

HEROIS.CAT:L'ABAD OLIBA

L’ABAD OLIBA

Oliba (mort a Cuixà l’any 1046). Succeí al seu pare Oliba Cabreta de Besalú al front del comtat (al 988) però a l’any 1002 renuncià al comtat i ingressà en el monestir de Ripoll. Fou elegit abad de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic.

Contribuir fermament en la repoblació del Bages, la Segarra i l’Anoia , però la seva gran obra fou limitar la violència de la societat feudal del seu temps. Promogué e instaurà la pau i treva de Déu com a resposta de l’església als intents populars de defensar-se de la violència dels senyors i nobles.

La pau i treva de déu combinava dos plantejaments: la pau de Déu , que era el dret de refugi que l’església oferia en els temples i les sagreres i la treva de Déu es a dir la prohibició temporal de realitzar activitats de guerra durant un temps determinat, en definitiva una doble limitació en el temps i en l’espai.

La primera assemblea de pau i treva de Déu es celebra a Toluges en l’any 1027, presidida per l’Abad Oliba. Aquí es proclamà la inviolabilitat dels bens eclesiàstics i es reafirma la prohibicio de exercir la violència en les esglésies i les sagreres i es prohibir tambe la guerra des de l’hora nona (les 3 de la tarda) del dissabte hasta la primera hora del dilluns( les 6 del mati) perquè tots poguessin complir els deures del dia dominical.

Aquesta mena treva setmanal es va anar ampliant en el llarg dels anys, així en l’assemblea de la ciutat de Vic l’any 1033 es determinà que la treva comences el dijous, i en la ciutat de Girona la prohibició de la violència es va estendre des de el diumenge desprès de Pasqua fins el dia de Pentecosta.

L’ incompliment  d’aquestes lleis , eren castigades amb tota la força de les sancions mes rigoroses com eren les excomunicacions.                

       

HEROIS.CAT: JOAN BLANCA

JOAN BLANCA

Segons la versió tradicional Joan Blanca a l’any 1475  era cònsol en cap de la ciutat de Perpinyà. En la vila catalana capital del Rosselló,  venia a ésser una mena de conseller en cap com a la ciutat de Barcelona.

En aquest any , la ciutat estava assetjada per les tropes franceses que feien guerra contra el Comte-Rei Joan II, el qual els catalans s’havien reconciliat desprès d’una lluita de dotze anys.

La situació de la vila era desesperada. Els assetjats patien fam fins a l’extrem que s’havien d’alimentar de carn de cavall i també de rates. D’això vingué el renom als perpinyanesos de "menjarates" val a dir que aquest renom equival pel seu origen a sinònim d’una gran fermesa i com un títol de gran heroïcitat.

En una de les sortides que els assetjats feren, en una operació dirigida per el fill únic de Joan Blanca, que aleshores era capità de l’exèrcit català amb la mala sort que aquest jove capità caigués presoner a mans de l’enemic.

Les tropes franceses per obligar a Joan Blanca a capitular l’amenaçaren en matar el seu fill si no s’avenia a la rendició. Davant l’amenaça Joan Blanca tingué un gest heroic. Va declarar que ell era primer de tot, fidel al seu rei i a la seva pàtria, i que preferia la mort del seu fill que cometre cap traïció,i que si fos necessari el mateix donaria les armes per cometre el crim.

Aquesta es la versió tradicional , dels fets però la realitat ens diu que l’any 1475 , Joan Blanca ja no era consol de la vila , ho havia estat dos anys abans. Si es cert que el seu fill caigué presoner en 1474, un any abans i fou executat.

Uns fets històrics , que la llegenda s’ha cuidat de teatralitzar els fets i probablement les frases del pare s’hi haurien posat posteriorment dels fets, però això no vol dir que en Joan Blanca i el seu fill no siguin mereixedors de recordar-los , i en efecte una lapida en la casa pairal dels Blanca a Perpinyà ens recorda aquests fets heroics de la ciutat, però no fa cap esment de la famosa llegenda.

SEGADORS.CAT: HIMNE DE CATALUNYA

HIMNE DE CATALUNYA

La lletra actual de Els Segadors l’himne oficial de Catalunya es de Emili Guanyavents i data de l’any 1897. Composta amb elements tradicionals de una tradició oral que havia recollit l’escriptor i filòsof Manel Vila i Fontanals en el any 1892.

La versió musical es de Francesc Alió, que la va compondre al mateix any 1892. La primera versió es de una cançó primitiva nascuda durant la revolta catalana coneguda com “ la guerra dels segadors” de l’any 1640 contra el rei Felip IV, amb episodis importants com el Corpus de Sang.

La llei del Parlament de Catalunya del 17 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne oficial de Catalunya.

ELS SEGADORS

Catalunya ,comtat gran qui t’ha vist tan rica

 plena

Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra

El gran Comte d’Olivar sempre li burxa l’orella

Ara es hora , nostre rei, ara es hora que fem guerra

Contra tots els catalans ja ho veieu quina n’han feta

seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d’Arenes.

N’han cremat una església que Santa Coloma es deia

cremen albes i casulles, els calzes i les patenes

i el santíssim sagrament, alabat sigui per sempre.

Mataren un sacerdot mentre la missa deia

mataren un cavaller, a la porta de l’església

en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.

El pa que no era blanc deien que era massa negra

el donaven als cavalls sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo n’engegaven les aixetes

el tiraven pels carrers sols per assolar la terra.

A presència dels seus pares deshonraven les donzelles

Ne daven part al Virrei, del mal que aquells soldats feien.

Llicència els he donat jo, molta mes s’han poden prendre

A vista de tot això s’és avalotat la terra.

Entraren a Barcelona mil persones forasteres

entren com segadors, com érem al temps de sega.

De tres guàrdies que n’hi ha , ja han mort la primera

ne mataren al virrei, a l’entrant de la galera,

mataren als diputats i als jutges de l’Audiència.

Anaren a la presó: donen llibertat als presos.

El bisbe els va beneir amb la ma dreta i l’esquerra:

On es vostre capità, on es vostre bandera?

Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:

Aquí es nostre capità, aquí es nostre bandera

A les armes catalans que ens han declarat la guerra  

HEROIS.CAT: LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS

Amb el conflicte que vivim aquests dies de que el poble català vol deixar de ser súbdits de un rei que ningú a votat i pertànyer a un país lliure i demòcrata,  el Govern espanyol no ens deixa prendre les decisions que serien aptes i profitoses per el nostre futur immediat. Han sorgit a la palestra molts de noms que el poble de Catalunya recorda amb orgull i alhora  indignació , entre ells el de Lluis Companys.

Lluis Companys i Jover, succeí com a President de la Generalitat a Francesc Macià i Lluçà que mori d’una apendicitis amb complicacions el dia de Nadal de l’any 1933.

El nou President fou elegit per el parlament de Catalunya l’1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 vots en blanc que eren dels diputats d’Estat Català que no el consideraven prou nacionalista.

Lluis Companys era fill del Tarròs nascut en una família de pagesos benestants, a l’Urgell. Va fer la carrera d’advocat a Barcelona i ja de molt jove es lliura a la política en el camp del republicanisme, amb activitats d’organització, també com a periodista polític fou director de “La Terra” i de “La Humanitat”. El novembre de l’any 1920 per ordre de Martínez Anido , fou deportat al castell de la Mola  a Maó juntament amb altres líders sindicals entre ells Salvador Seguí( el noi del sucre) que mori assassinat.

Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya , elegit regidor el 12 d’abril de 1931 proclama la república a Barcelona abans que ningú ho hagués fet a Madrid. Des de aquest moment figurà entre els polítics mes rellevants de Catalunya: governador civil de Barcelona , diputat a Corts i cap de la minoria d’esquerra, president del Parlament de Catalunya. La seva presidència fou molt difícil ja que a Madrid hi havia unes Corts en  majoria de dretana i un govern de dreta que les tensions desembocaren en els fets del 6 d’octubre en que Companys fou empresonat, processat i condemnat a trenta anys de reclusió major. Les eleccions de l’any 1936 significaren la amnistia dels presos polítics i Companys torna a la presidència de la Generalitat. L’any 1936 la Generalitat i ell com a president foren l’eix de la resistència a Barcelona i a Catalunya. El febrer de 1939 passa a França , que estava parcialment ocupada per els alemanys , fou detingut el 13 d’agost de 1940 per la Gestapo i lliurat a les autoritats espanyoles que  en un consell de guerra sumaríssim fou condemnat a mort , el 15 d’octubre de 1940 morí afusellat en un fossat del castell de Montjuic.