HEROIS.CAT: RAMON BERENGUER III

RAMON BERENGUER III EL GRAN

Gran heroi català i comte de Barcelona, fill de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes i de la normanda Mafalda, va néixer a Rodès de Occitania, l’onze de novembre de l’any 1082. A la mort del seu pare , assassinat el 5 de desembre , per instigació del seu oncle Berenguer Ramon II el fratricida amb el qual compartian el comtat. El petit Ramon Berenguer fou posat per la seva mare sota la tutoria de Bernat Ató de Besiers.
L’any 1097 , el seu oncle deixava el comtat per anar en un viatge d’expiació a Terra Santa d’on ja no havia de tornar. Així esdevenia comte unic el petit Ramon Berenguer III , a l’edat de quinze anys. El 1098 concertaren el matrimoni amb Maria Roderic , filla de Roderic Díaz de Vivar, més conegut vulgarment com “El Cid Campeador”. El comte barceloní enviudar de seva esposa en l’any 1105,que li deixava dos filles Maria i Ximena. L’any següent va contraure matrimoni amb una dama anomenada Almodis que mori al cap de cinc anys ,sense deixar descendència.
Pero aviat en el palau comtal de Barcelona tornaria estar habitat per una nova comtessa , en el 1111 , els tràmits amb la comtessa Gerberga de Provença , vídua del comte Gilbert, acabaria amb el matrimoni l’any 1112 de la seva filla Dolça amb el sobirà dels catalans.La mare de la nuvia la dotar amb tots els béns i dominis que havien estat del seu espòs, que eren el comtat de Provença i el de Carladés.
Dolça de Provença essent ja comtessa Barcelona va fer constar de una manera fefaent la donació de la seva herencia a favor del seu espòs i que al morir ell fos traspassat als seus fills. Així Provença fóu incorporada als dominis de l’estat català i aquesta unió  va portar la consolidació d’unirse al comtat català els territoris del Vallespir, Fenollet,Pirapertusa,Capcir,Donasà,Rases i Sabartes.
En aquest període del regnat de Ramon Berenguer III, el Gran les terres més enllà dels Pirineus , fou de constants lluites amb el comte de Tolosa que li disputava l’hegemonia de les terres de la Gal-lia del sud.
La Provença catalana fou envejada per les corts frontereres com : Reialme de França,Imperi alemany,i el comtat de Tolosa , la causa no era altra que la sortida a la Mediterrània, notable es destacar que en el regnat d’aquest comte tota la costa Mediterrània des de Niça a l’Ebre era territori català.
El comte Ramon Berenguer III, morì el 19 de juliol 1131,a l’hospital dels pobres de Barcelona i el seu cos enterrat al monestir de Ripoll, en que les seves restes foren profanades l’any 1835 i restaurat al 1893.Poc abans de morir el comte havia ingressat a l’orde del Temple.
El seu testament institueix els seus dos fills haguts de Dolça de Provença Ramon Berenguer IV, que hereta el casal de Barcelona i Berenguer Ramon que rebia el nou patrimoni provençal. 

HEROIS.CAT: BORRELL II

BORRELL II

Comte de Barcelona, fill de Sunyer i Riquilda, en retirar-se el seu pare a un convent l’any 947 el succeí al comtat de Barcelona, un any més tard 948, el seu oncle patern Sunifred II comte d’Urgell morí sense successió i també fou comte regent d’aquest comtat.

Es casa amb Letgarda, filla del comte Ramon I de Roergue, enfortir els lligams de la casa comtal de Barcelona amb la vescomtal, casant dues filles seves, Riquilda i Ermengarda amb dos fills del seu vescomte Guitard , Udalard I, hereu del vescomtat i Geribert.

A la mort de Al-Hakem, el succeí el recent ascendit a primer ministre el bel-licós Al-Mansur (Abu Amir Muhammad ibn Abi’ Amir al Mansur) hajib de Còrdova. Famós per les seves expedicions devastadores n’organitzà una contra Barcelona l’any 985. El comte Borrell confià la defensa de la ciutat al seu gendre el vescomte Udalard que hi resistí amb coratge pero la ciutat acaba cremada i saquejada Udalard fou capturat i retingut a Còrdova. Davant la terrible invasió sarraïna, Borrell demana ajuda al rei franc Lotari que contesta amb llargues i l’ajuda mai arriba.

Borrell es feu fort per les muntanyes de la part de Manresa i organitzà un exèrcit per resistir els nous atacs sarraïns i recuperar la capital de comtat que la llegenda dels fets els anomena “ Homes de Paratge”.

Quan es retirar l'exèrcit invasor el comte recupera la ciutat sense especial esforç una ciutat calcinada i mig deserta.

Ala mort de Lotari al regne franc , pujava al tron Hug Capet , que oferir auxili a Borrell a canvi de alguns actes de submissió que refermessin els vell lligams. El comte barceloní desestima l’oferiment ( 987) i els vestigis de dependencia al francs van acabar , no solament per el canvi de dinastia, sinó també per la prova de que la protecció havia estat inoperant, i el comtat d’una manera o altre s’havia bastat per restablir les seves fronteres , les reclamacions posteriors del rei franc Lotari foren sempre desateses.  Acabaven de néixer els Comtats Catalans independents.

Durant els anys immediats fortes sumes de diners anaren cap a les arques dels sarraïns per recuperar els captius barcelonins.

Vidu de la seva primera muller és casà en segones núpcies amb Aimerud , no hi hagué fills d’aquesta unió.  

L’any 992 moria el comte Borrell II, i deixava el comtat a mans de el seu fill primogènit Ramon Borrell , dit també per els historiadors Borrell III.           

HEROIS.CAT: JOAN BLANCA

JOAN BLANCA

Segons la versió tradicional Joan Blanca a l’any 1475  era cònsol en cap de la ciutat de Perpinyà. En la vila catalana capital del Rosselló,  venia a ésser una mena de conseller en cap com a la ciutat de Barcelona.

En aquest any , la ciutat estava assetjada per les tropes franceses que feien guerra contra el Comte-Rei Joan II, el qual els catalans s’havien reconciliat desprès d’una lluita de dotze anys.

La situació de la vila era desesperada. Els assetjats patien fam fins a l’extrem que s’havien d’alimentar de carn de cavall i també de rates. D’això vingué el renom als perpinyanesos de "menjarates" val a dir que aquest renom equival pel seu origen a sinònim d’una gran fermesa i com un títol de gran heroïcitat.

En una de les sortides que els assetjats feren, en una operació dirigida per el fill únic de Joan Blanca, que aleshores era capità de l’exèrcit català amb la mala sort que aquest jove capità caigués presoner a mans de l’enemic.

Les tropes franceses per obligar a Joan Blanca a capitular l’amenaçaren en matar el seu fill si no s’avenia a la rendició. Davant l’amenaça Joan Blanca tingué un gest heroic. Va declarar que ell era primer de tot, fidel al seu rei i a la seva pàtria, i que preferia la mort del seu fill que cometre cap traïció,i que si fos necessari el mateix donaria les armes per cometre el crim.

Aquesta es la versió tradicional , dels fets però la realitat ens diu que l’any 1475 , Joan Blanca ja no era consol de la vila , ho havia estat dos anys abans. Si es cert que el seu fill caigué presoner en 1474, un any abans i fou executat.

Uns fets històrics , que la llegenda s’ha cuidat de teatralitzar els fets i probablement les frases del pare s’hi haurien posat posteriorment dels fets, però això no vol dir que en Joan Blanca i el seu fill no siguin mereixedors de recordar-los , i en efecte una lapida en la casa pairal dels Blanca a Perpinyà ens recorda aquests fets heroics de la ciutat, però no fa cap esment de la famosa llegenda.