ORIGENS: ELS ROMANS A CATALUNYA

ELS ROMANS A CATALUNYA

Des de l’any 237 abans de Crist, els cartaginesos comandats per els Barques, varen envair la península ibérica, de sud a nord, assetjaren la ciutat de Sagunt, aliada de Roma , famosa per el setge i presa que molts historiadors li han donat proporcions èpiques cap el 219 abans de Crist.
Mesos després un exèrcit sortia de Cartago-Nova (Cartagena) comandat per Hannibal, que se'n caminava cap Italia per atacar Roma. Travessà Catalunya on anar sometent totes les tribus que trobà al seu pas, terres conquerides que hi deixà algunes forces d’ocupació al comandament de Hannó.
Amb el seu poderós exèrcit on hi constaven uns quants elefants , a través dels Pirineus i després els Alps arribà a Italia on des de un bon principi consegui unes assenyalades victories sobre les legions romanes la mes important i sagnant batalla fou la del llac Trasimeno on costa la vida a la meitat de les forces romanes formada en uns 30.000 legionaris a les ordres de Flamini.
Per tal de contrarestar l'acció dels cartaginesos els romans havien aparellat una flota de seixanta navilis a les ordres del cònsol Publi Corneli Escipió amb un exèrcit a bord el qual tenia la missió de tallar el pas a l’enemic. En arribar a Massalia (Marsella) Hannibal que aleshores era per aquells verals no presenta batalla i seguì el seu cami cap els Alps. Escipió decidi tornar a Roma i deixar al seu germà Gneu al comandament de la major part de la flota i de les forces expedicionàries que fes un desembarc a la costa catalana per tal d’atacar els cartaginesos que ocupaven la zona i de tallar la comunicació que hi pugues haver amb Hannibal. Per tal de complir les ordres del seu germà Gneu Corneli Escipió desembarca a Empúries, ciutat aliada i protegida de Roma a l’any 218 abans de Crist.
Els contingents de Gneu reforçats per els grecs d’Empuries i algunes tribus iberes, les quals s’havia pactat una aliança derrotaren les tropes de Hannó , instal-lant la seva base d’operacions a Tarragona i des de alli ocuparen tota la franja del litoral catala entre els Pirineus i l’Ebre.
La guerra entre Roma i Cartago, ens porta l'ocupació, que des de el port grec d’Empuries s'estengué  per tot el territori català, enmig de lluites aspres en les quals es destaquen la desfeta i mort dels dos cabdills ilergetes , els germans Indíbil i Mandoni l’any 205 abans de Crist. En el curs de la conquesta militar de la península ibèrica també cal destacar la gran importància que va tenir la vinguda de Cató el cònsol sever que entra per Empúries l’any 205 abans de Crist.
L’any 197 la Hispania ja estava dividida en Citerior amb la capital a Tarragona  i Ulterior (la llunyana) capital Córdoba.
L’any 138 fundaren la ciutat de València , El 123 s'apoderen de les Illes Balears.
Durant les guerres interiors del imperi també ens toca de prop. Cesar  a les vores del riu Segre , prop de Lleida derrota als generals afins a Pompeu, Afrani i Petreu a l’any 19 abans de Crist.
Cesar donar a la Tarraco romana la seva màxima esplendor, la feu colònia i li dóna el títol de Victrix (la victoriosa): Colonia Julia Victrix Tarraco.
Dues deixes cabdals ens deixaren els romans: la llengua i el dret. Del llatí procedeix la nostre idioma , que es un dels idiomes novollatins que mes similitud guarda amb la llengua mare i de l’esperit jurídic de Roma prengué força el dret català ( el seny i la rauxa). 

HEROINES.CAT: LES DOTZE DONZELLES

LES DOTZE DONZELLES

L’any 1641, conservat a l’Arxiu històric de Girona,consta l’acord de prohibir el que en deien - les profanes festes de carnaval - degut al escàndol que provoca tot el conjunt de la festa, balls, màscares, les disfresses i sobretot els excessos de tota mena que es cometen en aquests dies de diversió i rauxa desmesurada.
Aquesta mesura es complir durant un temps, fins que  els soldats el trenquen dient que a ells no els afecta la prohibició,  l’any 1655 en confrontació amb les autoritats eclesiàstiques comencen a celebrar el carnaval  fent balls de màscares i disfresses. A l’any 1660  es resolta per els Jurats o sigui les autoritats gironines gestionant de prop amb l'església la commutació de la prohibició de la festa per un altre mes benigne i que no suposi un enfrontament amb els militars.
L’acord, es feu el mes de febrer del 1660, i fou possible sempre que es complissin els preceptes imposats.
1 : “Què els tres dies que dures el Carnestoltes se celebressin a la capella de Sant Miquel vuit misses diaries”.
2 : “Que a partir d’aquella data la ciutat dotes anyalment una donzella pobre per col.locarla en matrimoni amb la quantitat de cinquanta lliures”.
Les condicions d'admissió de les donzelles , era la rifa fou el sistema escollit com el més idoni per fer la tria. Les afortunades que podien entrar en el sorteig calia que fossin veritablement pobres, és a dir que la seva dot no sobrepasses les 25 lliures, la xifra limit augmenta fins a 75 l’any 1787 i que la seva edat fos com a mínim de catorze anys.
Altres condicions que havien de reunir les donzelles eren que fossin filles de Girona o bé de l’Hospital Nou de Sta. Caterina del carrer de Pedret, Pont Major i que paguessin els impostos a la ciutat.
Usualment es feia una tria de dotze de les quals només una era agraciada , a continuació es publicaven els noms per a general coneixement. en el moment de maridar.se la donzella pobre li era entregada la dot. En cas de que moris abans del casament la quantitat es distribuïa segons els casos entre la família i l’hospital per l'alimentació dels malalts pobres.
De tant en tant , aprofitant una alguna circunstancia molt especial s’incrementa fins a dos el número de donzelles afavorides en la rifa.
això succeeix per exemple amb motiu de l’arribada del ferrocarril a Girona i en les dates de casament dels monarques o de les visites de personatges reials a la ciutat .
Es dóna el cas que de vegades hi ha noies que es presenten any rere any confiades de que es puguin maridar amb la tan desitjada dot.
En el llibre “Maridatge de les Donzelles”se sap que la rifa es va celebrar sense cap interrupció  de l’any 1661 fins el 1809,  ( llevat dels anys 1716 i 1721) per l'ocupació francesa de la ciutat , es torna a reprendre el 1815 fins el 1869 que ja no es va recuperar en el futur.
Una serie de curiositats d'interès son que moltes donzelles que tot i guanyar la dot tarden encara anys a casar-se i per tant a percebre les cinquanta lliures , com es el cas de Anna Brossa que guanya la rifa l’any 1664 i no es casa fins el 1680, o el de Josepa Bosch que va ser dotada el 1713 i no els cobrar fins disset anys més tard, però el record de totes se l’endu  l’Isabel Noguera que guanya la rifa l’any 1669 i no en percep benefici fins l’any 1721.     

HEROIS.CAT: RAMON BERENGUER III

RAMON BERENGUER III EL GRAN

Gran heroi català i comte de Barcelona, fill de Ramon Berenguer II Cap d’Estopes i de la normanda Mafalda, va néixer a Rodès de Occitania, l’onze de novembre de l’any 1082. A la mort del seu pare , assassinat el 5 de desembre , per instigació del seu oncle Berenguer Ramon II el fratricida amb el qual compartian el comtat. El petit Ramon Berenguer fou posat per la seva mare sota la tutoria de Bernat Ató de Besiers.
L’any 1097 , el seu oncle deixava el comtat per anar en un viatge d’expiació a Terra Santa d’on ja no havia de tornar. Així esdevenia comte unic el petit Ramon Berenguer III , a l’edat de quinze anys. El 1098 concertaren el matrimoni amb Maria Roderic , filla de Roderic Díaz de Vivar, més conegut vulgarment com “El Cid Campeador”. El comte barceloní enviudar de seva esposa en l’any 1105,que li deixava dos filles Maria i Ximena. L’any següent va contraure matrimoni amb una dama anomenada Almodis que mori al cap de cinc anys ,sense deixar descendència.
Pero aviat en el palau comtal de Barcelona tornaria estar habitat per una nova comtessa , en el 1111 , els tràmits amb la comtessa Gerberga de Provença , vídua del comte Gilbert, acabaria amb el matrimoni l’any 1112 de la seva filla Dolça amb el sobirà dels catalans.La mare de la nuvia la dotar amb tots els béns i dominis que havien estat del seu espòs, que eren el comtat de Provença i el de Carladés.
Dolça de Provença essent ja comtessa Barcelona va fer constar de una manera fefaent la donació de la seva herencia a favor del seu espòs i que al morir ell fos traspassat als seus fills. Així Provença fóu incorporada als dominis de l’estat català i aquesta unió  va portar la consolidació d’unirse al comtat català els territoris del Vallespir, Fenollet,Pirapertusa,Capcir,Donasà,Rases i Sabartes.
En aquest període del regnat de Ramon Berenguer III, el Gran les terres més enllà dels Pirineus , fou de constants lluites amb el comte de Tolosa que li disputava l’hegemonia de les terres de la Gal-lia del sud.
La Provença catalana fou envejada per les corts frontereres com : Reialme de França,Imperi alemany,i el comtat de Tolosa , la causa no era altra que la sortida a la Mediterrània, notable es destacar que en el regnat d’aquest comte tota la costa Mediterrània des de Niça a l’Ebre era territori català.
El comte Ramon Berenguer III, morì el 19 de juliol 1131,a l’hospital dels pobres de Barcelona i el seu cos enterrat al monestir de Ripoll, en que les seves restes foren profanades l’any 1835 i restaurat al 1893.Poc abans de morir el comte havia ingressat a l’orde del Temple.
El seu testament institueix els seus dos fills haguts de Dolça de Provença Ramon Berenguer IV, que hereta el casal de Barcelona i Berenguer Ramon que rebia el nou patrimoni provençal. 

HEROIS.CAT: BORRELL II

BORRELL II

Comte de Barcelona, fill de Sunyer i Riquilda, en retirar-se el seu pare a un convent l’any 947 el succeí al comtat de Barcelona, un any més tard 948, el seu oncle patern Sunifred II comte d’Urgell morí sense successió i també fou comte regent d’aquest comtat.

Es casa amb Letgarda, filla del comte Ramon I de Roergue, enfortir els lligams de la casa comtal de Barcelona amb la vescomtal, casant dues filles seves, Riquilda i Ermengarda amb dos fills del seu vescomte Guitard , Udalard I, hereu del vescomtat i Geribert.

A la mort de Al-Hakem, el succeí el recent ascendit a primer ministre el bel-licós Al-Mansur (Abu Amir Muhammad ibn Abi’ Amir al Mansur) hajib de Còrdova. Famós per les seves expedicions devastadores n’organitzà una contra Barcelona l’any 985. El comte Borrell confià la defensa de la ciutat al seu gendre el vescomte Udalard que hi resistí amb coratge pero la ciutat acaba cremada i saquejada Udalard fou capturat i retingut a Còrdova. Davant la terrible invasió sarraïna, Borrell demana ajuda al rei franc Lotari que contesta amb llargues i l’ajuda mai arriba.

Borrell es feu fort per les muntanyes de la part de Manresa i organitzà un exèrcit per resistir els nous atacs sarraïns i recuperar la capital de comtat que la llegenda dels fets els anomena “ Homes de Paratge”.

Quan es retirar l'exèrcit invasor el comte recupera la ciutat sense especial esforç una ciutat calcinada i mig deserta.

Ala mort de Lotari al regne franc , pujava al tron Hug Capet , que oferir auxili a Borrell a canvi de alguns actes de submissió que refermessin els vell lligams. El comte barceloní desestima l’oferiment ( 987) i els vestigis de dependencia al francs van acabar , no solament per el canvi de dinastia, sinó també per la prova de que la protecció havia estat inoperant, i el comtat d’una manera o altre s’havia bastat per restablir les seves fronteres , les reclamacions posteriors del rei franc Lotari foren sempre desateses.  Acabaven de néixer els Comtats Catalans independents.

Durant els anys immediats fortes sumes de diners anaren cap a les arques dels sarraïns per recuperar els captius barcelonins.

Vidu de la seva primera muller és casà en segones núpcies amb Aimerud , no hi hagué fills d’aquesta unió.  

L’any 992 moria el comte Borrell II, i deixava el comtat a mans de el seu fill primogènit Ramon Borrell , dit també per els historiadors Borrell III.           

SETGES DE GIRONA

ELS SETGES DE GIRONA

Nom amb el qual foren coneguts el tres setges a la ciutat , durant la guerra del Francès per les tropes napoleòniques i que li valgueren per donar-li el títol de “Tres vegades immortal”.

El primer setge fou el 20 de juny de 1808, per una força de 5000 homes comandats per el general Duhesme, però malgrat el mal estat de les fortificacions , els 300 soldats del regiment Ultonia i amb l’ajut de la població civil varen rebutjar els atacs i el general Duhesme es retira a Barcelona per reorganitzà les forces i prepara un segon setge. Aquest fou el 22 de juliol de 1808 , amb 6000 homes als quals se n’afegiren 5000 mes manats per Honoré de Reille. Els gironins auxiliats per les tropes del general Milans i per el sometent de l’Empordà que comandava Joan Clarós , el 16 d’agost feren una sortida i destruïren les instal·lacions bèl·liques de Napoleó, fet que obliga un cop mes a Duhesme a retirar-se a Barcelona.

El gran destorb que representava la ciutat de Girona per les comunicacions franceses varen fer decidir als invasors a iniciar un tercer setge  el maig de 1809 , per Gouvion Saint-Cyr, amb unes tropes que sobrepassaren els 22000 homes. A principis de juny la ciutat queda  incomunicada, la defensa la dirigia el nou governador militar, Mariano Álvarez de Castro , els homes, ciutadans  gironins foren enrolats a les companyies militars i la població femenina a la companyia de Santa Bàrbara.

Els assalts francesos se succeïren des del 4 de juliol i malgrat la resistència gironina els baluards de Sant Lluis , de Sant Narcís i de Sant Daniel mes el castell de Montjuic caigueren a mans de l’enemic.

Álvarez de Castro s’obstina a mantenir la resistència sabent que era inútil el sacrifici , que costa a Girona 4000 morts civils (aleshores el 50% de la població). Álvarez de Castro malalt hagué de cedir el comandament al general Bolívar que pacta la rendició de la ciutat el 10 de setembre amb el mariscal Augereau .