ELS SETGES DE GIRONA
Nom amb el qual foren
coneguts el tres setges a la ciutat , durant la guerra del Francès per les
tropes napoleòniques i que li valgueren per donar-li el títol de “Tres vegades
immortal”.
El primer setge fou el 20 de
juny de 1808, per una força de 5000 homes comandats per el general Duhesme,
però malgrat el mal estat de les fortificacions , els 300 soldats del regiment
Ultonia i amb l’ajut de la població civil varen rebutjar els atacs i el general
Duhesme es retira a Barcelona per reorganitzà les forces i prepara un segon
setge. Aquest fou el 22 de juliol de 1808 , amb 6000 homes als quals se
n’afegiren 5000 mes manats per Honoré de Reille. Els gironins auxiliats per les
tropes del general Milans i per el sometent de l’Empordà que comandava Joan
Clarós , el 16 d’agost feren una sortida i destruïren les instal·lacions
bèl·liques de Napoleó, fet que obliga un cop mes a Duhesme a retirar-se a
Barcelona.
El gran destorb que
representava la ciutat de Girona per les comunicacions franceses varen fer
decidir als invasors a iniciar un tercer setge
el maig de 1809 , per Gouvion Saint-Cyr, amb unes tropes que
sobrepassaren els 22000 homes. A principis de juny la ciutat queda incomunicada, la defensa la dirigia el nou
governador militar, Mariano Álvarez de Castro , els homes, ciutadans gironins foren enrolats a les companyies
militars i la població femenina a la companyia de Santa Bàrbara.
Els assalts francesos se
succeïren des del 4 de juliol i malgrat la resistència gironina els baluards de
Sant Lluis , de Sant Narcís i de Sant Daniel mes el castell de Montjuic
caigueren a mans de l’enemic.
Álvarez de Castro s’obstina
a mantenir la resistència sabent que era inútil el sacrifici , que costa a
Girona 4000 morts civils (aleshores el 50% de la població). Álvarez de Castro
malalt hagué de cedir el comandament al general Bolívar que pacta la rendició
de la ciutat el 10 de setembre amb el mariscal Augereau .
