ELS ROMANS A CATALUNYA
Des de l’any 237 abans de Crist, els cartaginesos comandats per els Barques, varen envair la península ibérica, de sud a nord, assetjaren la ciutat de Sagunt, aliada de Roma , famosa per el setge i presa que molts historiadors li han donat proporcions èpiques cap el 219 abans de Crist.
Mesos després un exèrcit sortia de Cartago-Nova (Cartagena) comandat per Hannibal, que se'n caminava cap Italia per atacar Roma. Travessà Catalunya on anar sometent totes les tribus que trobà al seu pas, terres conquerides que hi deixà algunes forces d’ocupació al comandament de Hannó.
Amb el seu poderós exèrcit on hi constaven uns quants elefants , a través dels Pirineus i després els Alps arribà a Italia on des de un bon principi consegui unes assenyalades victories sobre les legions romanes la mes important i sagnant batalla fou la del llac Trasimeno on costa la vida a la meitat de les forces romanes formada en uns 30.000 legionaris a les ordres de Flamini.
Per tal de contrarestar l'acció dels cartaginesos els romans havien aparellat una flota de seixanta navilis a les ordres del cònsol Publi Corneli Escipió amb un exèrcit a bord el qual tenia la missió de tallar el pas a l’enemic. En arribar a Massalia (Marsella) Hannibal que aleshores era per aquells verals no presenta batalla i seguì el seu cami cap els Alps. Escipió decidi tornar a Roma i deixar al seu germà Gneu al comandament de la major part de la flota i de les forces expedicionàries que fes un desembarc a la costa catalana per tal d’atacar els cartaginesos que ocupaven la zona i de tallar la comunicació que hi pugues haver amb Hannibal. Per tal de complir les ordres del seu germà Gneu Corneli Escipió desembarca a Empúries, ciutat aliada i protegida de Roma a l’any 218 abans de Crist.
Els contingents de Gneu reforçats per els grecs d’Empuries i algunes tribus iberes, les quals s’havia pactat una aliança derrotaren les tropes de Hannó , instal-lant la seva base d’operacions a Tarragona i des de alli ocuparen tota la franja del litoral catala entre els Pirineus i l’Ebre.
La guerra entre Roma i Cartago, ens porta l'ocupació, que des de el port grec d’Empuries s'estengué per tot el territori català, enmig de lluites aspres en les quals es destaquen la desfeta i mort dels dos cabdills ilergetes , els germans Indíbil i Mandoni l’any 205 abans de Crist. En el curs de la conquesta militar de la península ibèrica també cal destacar la gran importància que va tenir la vinguda de Cató el cònsol sever que entra per Empúries l’any 205 abans de Crist.
L’any 197 la Hispania ja estava dividida en Citerior amb la capital a Tarragona i Ulterior (la llunyana) capital Córdoba.
L’any 138 fundaren la ciutat de València , El 123 s'apoderen de les Illes Balears.
Durant les guerres interiors del imperi també ens toca de prop. Cesar a les vores del riu Segre , prop de Lleida derrota als generals afins a Pompeu, Afrani i Petreu a l’any 19 abans de Crist.
Cesar donar a la Tarraco romana la seva màxima esplendor, la feu colònia i li dóna el títol de Victrix (la victoriosa): Colonia Julia Victrix Tarraco.
Dues deixes cabdals ens deixaren els romans: la llengua i el dret. Del llatí procedeix la nostre idioma , que es un dels idiomes novollatins que mes similitud guarda amb la llengua mare i de l’esperit jurídic de Roma prengué força el dret català ( el seny i la rauxa).