JOAN BLANCA
Segons la versió
tradicional Joan Blanca a l’any 1475 era cònsol en cap de la ciutat de Perpinyà. En la vila catalana capital del Rosselló, venia a ésser una mena de conseller en cap com
a la ciutat de Barcelona.
En aquest any , la
ciutat estava assetjada per les tropes franceses que feien guerra contra el Comte-Rei Joan II, el qual els catalans s’havien reconciliat desprès d’una
lluita de dotze anys.
La situació de la
vila era desesperada. Els assetjats patien fam fins a l’extrem que s’havien d’alimentar
de carn de cavall i també de rates. D’això vingué el renom als perpinyanesos de "menjarates" val a dir que aquest renom equival pel seu origen a sinònim d’una
gran fermesa i com un títol de gran heroïcitat.
En una de les
sortides que els assetjats feren, en una operació dirigida per el fill únic de
Joan Blanca, que aleshores era capità de l’exèrcit català amb la mala sort que
aquest jove capità caigués presoner a mans de l’enemic.
Les tropes franceses
per obligar a Joan Blanca a capitular l’amenaçaren en matar el seu fill si no s’avenia
a la rendició. Davant l’amenaça Joan Blanca tingué un gest heroic. Va declarar
que ell era primer de tot, fidel al seu rei i a la seva pàtria, i que preferia
la mort del seu fill que cometre cap traïció,i que si fos necessari el mateix
donaria les armes per cometre el crim.
Aquesta es la versió
tradicional , dels fets però la realitat ens diu que l’any 1475 , Joan Blanca
ja no era consol de la vila , ho havia estat dos anys abans. Si es cert que el
seu fill caigué presoner en 1474, un any abans i fou executat.
Uns fets històrics ,
que la llegenda s’ha cuidat de teatralitzar els fets i probablement les frases
del pare s’hi haurien posat posteriorment dels fets, però això no vol dir que
en Joan Blanca i el seu fill no siguin mereixedors de recordar-los , i en efecte
una lapida en la casa pairal dels Blanca a Perpinyà ens recorda aquests fets
heroics de la ciutat, però no fa cap esment de la famosa llegenda.
